Rafael Ribó, David Bondia, José Antonio Martín Pallín i Anaïs Franquesa, aquest dilluns durant l'acte a la seu de l'ONU de Ginebra
Rafael Ribó, David Bondia, José Antonio Martín Pallín i Anaïs Franquesa, aquest dilluns durant l'acte a la seu de l'ONU de Ginebra
Ginebra

Un acte a l'ONU vol cridar l'atenció sobre la vulneració de drets a Espanya

A l'acte, que s'ha fet a la seu de les Nacions Unides de Ginebra, hi han assistit Carles Puigdemont i Anna Gabriel

RedaccióActualitzat

Avui, dilluns, s'ha fet un acte a Ginebra, a la seu europea de les Nacions Unides, l'ONU, per denunciar les vulneracions de drets humans a Espanya arran del procés independentista català.

L'acte, titulat "La regressió dels drets humans a Espanya", l'ha introduït David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, organitzador de l'acte.

Bondia ha assegurat que a Espanya ara mateix hi ha una violència institucional que està comportant una regressió en els drets fonamentals, i que a Catalunya és un dels llocs on es nota més:

"Tot això, de forma dramàtica s'està vivint a Catalunya, on activistes, polítics i polítiques catalanes que defensen postures i idees que són legítimes dins d'una societat democràtica, estan sent perseguides. Com? Amb una excessiva intervenció del dret penal sobre la vida social. S'està utilitzant la justícia com un instrument servil contra posicions polítiques."

Bondia ha dit que l'objectiu de l'acte és exposar en un àmbit internacional el que està passant a Catalunya i a Espanya perquè no es pugui dir que no se sabia.

 

El Suprem no és competent

L'exfiscal i exmagistrat José Antonio Martín Pallín ha estat el primer a fer l'exposició, i ha assegurat que, des del seu punt de vista, als líders independentistes investigats pel procés independentista, no se'ls pot acusar ni de rebel·lió, ni de sedició, ni tampoc de desobediència ni malversació.

Segons Martín Pallín, hi ha un problema que serà clau quan aquests casos arribin al tribunal de drets humans d'Estrasburg: el tribunal competent per instruir i jutjar als acusats no hauria de ser el Tribunal Suprem, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

S'estan criminalitzant les manifestacions

Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha aprofitat la seva intervenció per afirmar que el Tribunal Constitucional se l'ha habilitat per posar multes i per separar càrrecs electes del seus llocs, i que això canvia el sentit del seu arbitratge constitucional.

Segons Ribó, en els processos contra els líders independentistes s'estan criminalitzant, fins i tot les manifestacions:

"Aplicar una solució penal no només és criminalitzar la política i les manifestacions, que estan sent qualificades d'actes criminals a les interlocutòries judicials, és un problema polític en sí, perquè és un atemptat al dret de participació. Els càrrecs electes no només han de poder ser elegits, sinó que també han de poder exercir els càrrecs pels quals se'ls escull."

Ribó ha recordat el discurs del president del CGPJ, Carlos Lesmes, a l'inici de l'any judicial el setembre, pocs dies abans del referèndum.

Aquell dia Lesmes va assegurar que "l'estat de dret es basa en la unitat de la pàtria", i Ribó ha dit que una afirmació com aquesta és un suspens en un examen de primer de dret.

Objectiu: generar pànic

En nom de la plataforma Som Defensores, Anaïs Franquesa ha assegurat que l'actuació policial de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional el dia del referèndum no estava pensada per evitar-lo.

Segons Franquesa, l'objectiu últim era "generar pànic entre la població", per intentar dissuadir la participació, davant la impossibilitat d'impedir el referèndum. Ha afegit que l'anàlisi posterior del que va passar permet afirmar-ho sense cap mena de dubte.

També ha afegit que l'impacte psicosocial que aquella actuació policial va generar entre la població va ser molt considerable.

 

"L'essència de la democràcia"

Michael Hamilton, acadèmic de la Universitat d'Est Anglia, al Regne Unit, i especialista en la regulació del Dret a la Protesta, ha afirmat amb rotunditat que la dissidència no només està permesa a les democràcies, sinó que els poders l'han de protegir:

"És d'importància vital que allò pacífic pot inclogui el poder debatre, reptar i qüestionar els fonaments constitucionals de l'estat. Això ho ha establert de manera emfàtica el tribunal d'Estrasburg, perquè això és l'essència de la democràcia."

Segons Hamilton, l'actuació policial durant el referèndum hauria d'haver-se limitat, perquè el principi de legalitat, que es va invocar per justificar-la, hauria d'haver quedat en segon terme darere del dret a manifestar-se de manera pacífica.

 

Hi han anat Puigdemont i Gabriel

Aquest acte l'ha organitzat promogut l'Institut de Drets Humans de Catalunya, i hi han assistit entre altres, Carles Puigdemont, que aquest diumenge ja va participar a Ginebra en un acte en un festival de cinema, i també Anna Gabriel, establerta a Ginebra des de fa unes quantes setmanes.

 

En l'acte també hi han intervingut Margalida Capellà, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de les Illes Balears, i Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn i membre de l'Associació Catalana pels Drets Civils, que han organitzat els familiars dels polítics i activistes independentistes que porten mesos en presó preventiva.

La vulneració de drets fonamentals

En la presentació prèvia de l'acte, Martín Pallín ha assegurat que hi ha una tendència a vulnerar drets humans fonamentals a Catalunya, amb sentències i resolucions judicials que estan implicant un retrocés en matèria de llibertat d'expressió i altres drets.

Per la seva banda, Ribó ha assegurat que la conversió del Tribunal Constitucional espanyol en executor de les seves pròpies sentències contradiu el criteri de la Comissió de Venècia, i també que Espanya és l'única democràcia occidental que no compleix els mandats de l'ONU pel que fa a memòria històrica.

 

Michael Hamilton ha assegurat que drets bàsics com el de llibertat de reunió no estan prou protegits ara mateix a Espanya, i que una democràcia ha d'incloure i permetre el dret de qüestionar l'organització de l'estat:

"Penso que aquest acte atreurà l'atenció sobre les serioses violacions de drets de què hem estat testimonis els últims mesos, i que ha de galvanitzar les institucions europees i internacionals perquè actuïn."

L'organització de l'acte ha comptat amb la col·laboració del centre Irídia, de l'Observatori DESC, de l'Institut Internacional per l'Acció No Violenta-Novact i la campanya Som Defensores.

 

ARXIVAT A:
Procés catalàReferèndum 1-OGovern empresonat
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut