Txernòbil: els darrers minuts...

Txernòbil, 26 d'abril de 1986, 01:00:00.  La sala de control de la unitat 4 de la central Vladímir IIitx Lenin és plena d'operaris. Entre aquests operaris, Leonid Toptúnov, operador del reactor, jove enginyer responsable de la regulació de la potència de la central (el moviment de les barres de control); el responsable de l'equip de guàrdia, Aleksand Akímov, i el subcap d'enginyers de Txernòbil, Anatoli Diàtlov.

La refrigeració del reactor haurà de superar una prova, dissenyada per l'autoritat nuclear soviètica. El sistema de refrigeració del nucli està alimentat per la mateixa central (l'electricitat que generen les turbines). En cas que hi hagi una interrupció, entra en joc la xarxa elèctrica convencional del país. I, en cas que també falli, es fa servir el sistema de generadors dièsel.

Quina és la prova de seguretat que ha ordenat Moscou? Tancar l'arribada de vapor a pressió a la turbina, deixar-la rodar només per inèrcia i veure durant quant de temps pot alimentar la refrigeració. Es desconnecta el sistema de refrigeració d'emergència precisament perquè no avorti la prova...

Poc després de la una de la matinada, Toptúnov inicia el test: abaixa la potència de la central, però comet un error i la redueix massa. El model RBMK soviètic es torna inestable a baix rendiment; "s'enverina" i camina cap a l'aturada.

Toptúnov i Akímov comuniquen al cap, Diàtlov, que s'ha d'aturar el test, parar el reactor i reconnectar la refrigeració. Diàtlov, de 57 anys, home autoritari, irritable i inflexible, segons els seus subordinats, munta en còlera. Es passeja per la sala, va d'una banda a l'altra, escriu Grigori Medvédev en una reconstrucció del que va passar aquella fatídica nit, cridant i insultant els operaris. Els acusa de voler arruïnar l'experiment. Toptúnov, aclaparat, renuncia a avortar el pla. I incompleix tots els protocols.

Seguint l'ordre del cap, el jove enginyer mira de recuperar la potència. Per afavorir més alliberament de neutrons, aixeca les barres de control i el reactor recupera energia i temperatura. Però puja massa i la central es comença a descontrolar. En condicions normals, l'automatisme del reactor l'hauria conduït a la parada, però... també s'havia desconnectat per crear les "condicions" per a l'experiment.

Els nervis s'apoderen de la sala. El reactor s'escalfa, l'aigua es vaporitza en excés i es generen "buits" de refrigeració: zones on, en comptes d'aigua, s'hi acumula un vapor que no permet el refredament. Menys aigua, menys refredament, més temperatura, més vapor, més potència, menys aigua, menys refredament, més temperatura... La sala de control comença a "perdre" el reactor 4 de Txernòbil.

En aquesta situació, els dos operadors de la unitat es miren. L'enginyer que comanda el reactor, Toptúnov, crida el seu cap immediat, Akímov. "Aturem-ho!". Akímov pren una decisió desesperada. Prem el botó d'aturar-ho tot, l'SCRAM (Activació de Seguretat del Mecanisme de les Barres de Control). Passen uns segons llarguíssims i un soroll metàl·lic sotragueja l'edifici. Akímov està desconcertat. Què passa? Massa temperatura. Les barres s'han deformat i no han acabat de baixar. Emergència dins l'emergència: prem el botó que despenja totes les barres de control perquè caiguin per gravetat i frenin la reacció. Una mena de fre de mà d'última urgència. Però... no passa res! Els indicadors diuen que continuen encallades. Estan deformades. Sarments inútils.

Quatre segons després, la càpsula de 15 metres d'altura comença a tremolar amb virulència. El contenidor d'acer explota violentament. La tapa d'acer del vas del reactor, de mil tones de pes, surt disparada a través del contenidor de formigó. Hora: 01:23:40. 

Toptúnov i Akímov van poder veure el que ningú no havia vist mai: la massa vermellosa de combustible i residus nuclears d'un nucli fos. Abans que passés un mes, tots dos eren morts. Radiació.

Diàtlov va sobreviure. Jutjat per l'accident, el van condemnar a 10 anys de treballs forçats. En va complir quatre. Va morir el 1995.