TV3 estrena "Pau, la força d'un silenci"

"Pau, la força d'un silenci"

A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d'on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo, que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l'esperança que la victòria aliada suposarà també la fi de la dictadura franquista a Espanya. Però els seus desitjos no es compleixen i, en conseqüència, el mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar la seva caiguda.

Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d'aquests alumnes, un noi francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l'atenció sobre la injusta situació del seu país. Enmig d'aquest panorama, l'any 1950 coincideix la circumstància que es commemora el 200 aniversari de la mort de Bach. Com que Casals és la màxima autoritat en Bach, als precs de Pierre s'hi afegeix la insistència d'un destacat grup de músics, amics i deixebles del mestre, com ara el famós violinista Alexander Schneider, que aconseguiran fer-lo canviar d'opinió.

L'argument definitiu que farà que Casals torni a tocar és la idea, atrevida i estrafolària, de fer venir els millors músics del món a Prada per fer-hi el concert d'homenatge a Bach, un esdeveniment que serà un gran èxit mundial. Aquest serà, també, el primer pas perquè Casals reprengui l'activitat pública i, en poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món. Aquesta pel·lícula és una ficció basada en fets reals.

A la pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Joan Pera en el paper de Pau Casals, també hi intervenen Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. És una coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l'Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.

"Pau, l'home que va fer sentir el silenci"

"Pau Casals, l'home que va fer sentir el silenci" (2011) és un documental d'RBA Audiovisuales en coproducció amb TV3 i amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, Memorial Democràtic i l'ICEC.

Va fer sonar la música més sublim i la va fer callar allà on la pau, la justícia i la llibertat no eren respectades. La música no podia elevar els esperits mentre la gent patia, era humiliada o moria.  Però, podia potser donar una llum d'esperança, l'esperança que un món millor és possible?

Pau Casals va ser un músic importantíssim, que ocupa un lloc molt destacat en la història de la música. Però també va ser un símbol perquè va encarnar com ningú i abans que tots la figura de l'artista compromès. Ho va fer fins al punt de sacrificar el seu art, de fer callar la música durant anys i fer sentir un silenci que va ser eloqüent com un clam de llibertat.

Pau Casals va viure convençut que la música podia portar a un món millor, més fraternal i just. Un món nou que la realitat del segle més violent de la història va negar-li un cop i un altre. La lluita entre aquest ideal esperançat i aquesta realitat dolorosa va ser la vida de Pau Casals.  En ella se centra aquest documental, fet amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, la participació directa de la viuda del mestre, Marta Casals Istomin, testimonis de grans músics i una detallada documentació que presenta materials poc coneguts dels arxius personals, alguns, fins ara, d'inèdits.

Crèdits

Producció executiva: Jordi Sellas i Francisco Vargas Echeverría

Producció executiva TVC: Jordi Ambròs

Producció: Susanna Alcoriza

Producció delegada TVC: Ruth Llòria

Direcció i guió: Jaume Boix

Assessorament històric: Núria Ballester

Realització: Miguel E. López

Direcció de producció: Cristina Bosch

Direcció de fotografia: Raül Fabregat

Músics: Eulàlia Subirà, Marina González, Bruna González, Minerva Comerma, Helena Castells, Gemma Dalmau, Clara Dalmau, Pere Puertas, Quim Puertas, Pau Codina, Jordi Claret i Ferran Solà.

tv3.cat/pau-casals.cat