Erdogan guanya amb el 52,5% dels vots a Turquia i s'estalvia la segona volta

Ha guanyat les eleccions presidencials i també les legislatives. L'oposició ha acceptat els resultats
Erdogan guanya amb el 52,5% dels vots a Turquia i s'estalvia la segona volta

Erdogan guanya amb el 52,5% dels vots a Turquia i s'estalvia la segona volta

Ha guanyat les eleccions presidencials i també les legislatives. L'oposició ha acceptat els resultats
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'actual president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, tornarà a ser-ho cinc anys més després de guanyar les eleccions presidencials per més del 50 per cent dels vots. 

En concret, i segons dades facilitades per l'agència de notícies turca, amb el 99% escrutat, Erdogan ha obtingut el 52,5 per cent dels vots, més de 20 punts davant del principal candidat opositor, Muharrem Ince, que té el 31 per cent dels vots.

Cap a les 3 de la matinada d'aquest dilluns Erdogan ha aparegut a la seu del seu partit davant la multitud que l'aclamava, i ha fet un discurs centrat en la guerra de Síria i contra els kurds:

"Turquia ha pres la seva decisió a favor de la lluita contra totes les organitzacions terroristes, incloent-hi el PKK i FETO. Al mateix temps, aquests resultats faran que continuem alliberant terres a Síria i permetran que tota la gent que acollim al nostre país pugui tornar a casa de manera segura."

 

L'oposició ha acceptat els resultats

Erdogan tenia al davant el candidat de centreesquerra secularista Muharrem Ince, líder del Partit Republicà del Poble (CHP), que havia aconseguit unir l'oposició.

En un primer moment Ince i els seus no han donat per bons els resultats que donaven la victòria a Erdogan per majoria absoluta, però finalment han admès el resultat, malgrat que han criticat que ha estat una "competició desigual".

 

Règim presidencialista

Aquests resultats permeten a Erdogan estalviar-se la segona volta, que s'hauria celebrat el 8 de juliol, i continuar com a president del país 5 anys més, fins al 2023, quan se celebrarà el centenari de la república fundada per Ataturk.

I ho podrà fer al capdavant d'un règim presidencialista, sense primer ministre, gràcies a la reforma constitucional aprovada en referèndum fa poc més d'un any i que també li permetrà tornar-se a presentar per governar fins al 2028.

 

Així, controlarà pràcticament tots els poders públics, podrà governar a cop de decret i nomenar una bona part de la cúpula judicial, a més de decidir sobre l'estat d'emergència o dissoldre el Parlament si ho considera oportú.

Dos anys després del cop d'estat que se suposa que va intentar derrocar-lo, Erdogan ha aconseguir reforçar el seu poder i projectar un futur per a Turquia sota el seu control personal.

Notícia relacionada - juliol 2016: Erdogan suspèn 15.000 funcionaris d'Educació i demana la dimissió de 1.500 rectors i degans

 

Legislatives també favorables a Erdogan

Gairebé 60 milions de turcs estaven cridats a votar en les eleccions presidencials i també legislatives.

La participació ha estat alta: segons la televisió pública, del 86,82 per cent a les presidencials i del 87 per cent a les legislatives.

Aquestes també han estat favorables a Erdogan: amb el 99% escrutat, el seu partit, l'AKP, Justícia i Desenvolupament, ha aconseguit el 42% dels vots, i una altra força que li dona suport, el Partit del Moviment Nacionalista, d'extrema dreta i euroescèptic, l'11%.

Per la seva banda l'oposició socialdemòcrata del Partit Republicà del Poble (CHP) d'Ince s'ha quedat en el 23% i el partit prokurd amb l'11%.

Notícia relacionada - juliol 2016 - Erdogan tanca 130 mitjans de comunicació després de l'intent de cop d'estat

 

Els partits opositors i les ONG han desplegat mig milió d'observadors per lluitar contra el frau. Aquestes eleccions s'haurien d'haver celebrat el novembre del 2019, però Erdogan va decidir avançar-les.

El país ha fet les eleccions encara en estat d'emergència, decretat fa gairebé 2 anys després de l'intent de cop d'estat per prendre-li el poder. Per aquest fet, l'oposició fa més d'un any que acusa Erdogan d'haver fet ell mateix un cop d'estat.

Notícia relacionada - juliol 2017: Milers de persones marxen a Istanbul per denunciar el "cop d'estat" d'Erdogan

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS