Turquia i els EUA haurien arribat a un acord per usar el territori turc com a base militar
L'administració nord-americana hauria obtingut de Turquia el permís per utilitzar el seu territori com a base d'activitat si comença el conflicte. Representants dels dos governs continuen les negociacions, però sembla que el govern turc ja ha donat el vistiplau a les peticions dels Estats Units després d'aconseguir una modificació a l'alça dels 26.000 milions de dòlars de compensació econòmica que oferia el govern de Bush. El sí de Turquia facilitarà l'atac contra el règim de saddam Hussein pel nord de l'Iraq.
Els Estats Units i Turquia haurien arribat a un principi d'acord perquè el govern turc deixi entrar al país 40.000 soldats nord-americans, que, en cas de guerra, haurien d'envair l'Iraq des del nord. El principi d'entesa s'ha aconseguit arran de les negociacions entre el primer ministre turc, Abdullah Gul, i la delegació nord-americana. Washington ha ofert 26.000 milions de dòlars en crèdits i avals, però podria haver modificat a l'alça aquesta xifra per facilitar l'entesa. Turquia en reclamava 30.000.
A part de les condicions econòmiques, Turquia també tindria altres demandes. Una, que les seves tropes poguessin penetrar 150 quilòmetres cap a l'interior de l'Iraq per poder destruir les bases del PKK, la guerrilla kurda que lluita per l'autonomia del Kurdistan turc. L'altra demanda és tenir drets sobre els pous petrolers de Kirkuk. Sense aquestes concessions, el govern turc veu difícil convèncer l'opinió pública, ja que el 95% de la població és contrària a un atac contra l'Iraq.
El més que probable acord amb Ankara, que haurà de ratificar el Parlament turc en els pròxims dies, coincideix amb les declaracions del secretari de Defensa nord-americà, Donald Rumsfeld, que ha dit que, de totes maneres, el desplegament militar ja està en condicions d'atacar l'Iraq si Bush en dóna l'ordre.
Els plans militars del Pentàgon preveuen un doble avanç terrestre cap a Bagdad, des de Turquia i des de Kuwait. Si Turquia digués que no, els Estats Units només podrien atacar des de Kuwait, i haurien d'aerotransportar milers de tropes cap al Kurdistan controlat pels rebels, per obrir allà un segon front. Aquesta operació seria complicada i perillosa.
Cinc vaixells nord-americans amb material militar esperen a la costa turca del Mediterrani el permís per desembarcar. Vint mil soldats estan immobilitzats als Estats Units en espera del pont aeri cap a la frontera turcoiraquiana. La urgència és tan gran que els primers soldats aerotransportats, de moment, han hagut d'aterrar a Romania i se'ls ha allotjat en hotels de la costa.
El govern nord-americà també té els plans dissenyats per a després de la guerra. Primer, hi hauria un període en què el cap del Comandament Central dels Estats Units, el general Tommy Franks, dirigiria el país i n'eliminaria les armes de destrucció massiva. Després, un civil nomenat pel govern nord-americà es faria càrrec d'administrar el país, reconstruir-lo i impulsar-ne un nou govern. La fase final seria l'aprovació d'una nova constitució i eleccions per escollir-ne els òrgans de govern. Per diversos experts i analistes, aquest procés de transició de l'Iraq és una fantasia, perquè no es pot crear una democràcia amb bombes.
