Tura es mostra satisfeta de la implantació dels Mossos a la ciutat de Barcelona un any després del desplegament
Els Mossos d'Esquadra ja fa un any que es van desplegar a la ciutat de Barcelona i van assumir les competències en matèria de seguretat ciutadana. Ara, la consellera d'Interior en funcions, Montserrat Tura, ha fet balanç dels primers 12 mesos de feina dels Mossos a Barcelona. Un balanç segons el qual a Barcelona es resolen un de cada quatre casos, concretament el 27%. Els districtes més conflictius són Ciutat Vella i l'Eixample. En canvi, aquells on es registren menys problemes són Horta-Guinardó i les Corts. Tura ha reconegut que durant aquest anys hi ha hagut disset assassinats i un augment dels robatoris a domicilis amb violència, però s'ha mostrat satisfeta de la resposta policial i ha indicat que els delictes han baixat un 5% a Barcelona, on cada dia detenen 60 persones.
L'1 de novembre del 2005, ara fa un any, els Mossos es van desplegar a la ciutat de Barcelona, un dels reptes més importants de la policia catalana. Un any després, Interior n'ha fet balanç. Segons aquest departament, a Barcelona es resolen un de cada quatre casos, concretament el 27%. Cada mes, la policia actua a la capital catalana en prop de 16.000 infraccions penals. La punta va ser a l'estiu, concretament el mes de juliol, en què es va superar la xifra de 17.000.
Per districtes, els més conflictius són Ciutat Vella i l'Eixample, i els que ho són menys, Horta-Guinardó i les Corts. La consellera d'Interior, Montserrat Tura, ha valorat positivament l'implantació dels Mossos a Barcelona, una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants. Segons Tura, els Mossos d'Esquadra acollien com un repte el combat de la delinqüència i la seguretat ciutadana de la capital, se n'han sortit prou bé i sembla que el canvi de policia "no li ha anat malament a Barcelona".
Dades clau
Tura ha destacat una de les primeres actuacions que van fer els Mossos per garantir l'ordre públic, la resolució del conflicte enquistat de la narcosala. Feia una vintena de setmanes que els veïns de la Vall d'Hebron tallaven la Ronda de Dalt per protestar contra la sala de venopunció. Al cap de poc, els embussos de trànsit van anar disminuint.
Però aquest any també ha donat per a operacions més polèmiques, com la del "botellón" del Raval, que va acabar en batalla campal. Les xifres dels enfrontaments entre mossos i manifestants van ser contundents: una cinquantena de detinguts, ferits lleus i molts danys materials.
En el balanç, una dada que s'ha sabut fa poc: per primera vegada, cinc agents han estat imputats per un jutge en un cas de detenció il·legal, tortures i lesions a un ciutadà romanès. Els Mossos han confirmat que la detenció de l'agost passat a Barcelona podia haver estat un error, però neguen les tortures.
El nou model policial per a Barcelona destaca per impulsar la policia de barri, amb més presència policial als carrers, i el combat dels petits delictes -gairebé endèmics- que pateixen els ciutadans. D'aquesta tasca, se n'encarrega el grup que persegueix els multireincidents, com els pares acusats d'obligar els seus nens a robar pels carrers o els que punxaven rodes de cotxes per robar-ne els conductors.
De les detencions més sonades, la de "Dieguito el Malo", el presumpte atracador d'un supermercat del carrer Ganduxer de Barcelona. El van detenir quan intentava sortir camuflat entre els ostatges. Juan Diego Redondo, amb un llarg historial delictiu, estava fugit de la justícia després d'un permís penitenciari.
