Trump surt de l'acord nuclear. I ara què?

Donald Trump es vanta de complir les seves promeses. I de totes, potser la més transcendental a curt i mitjà termini és la de trencar l'acord nuclear amb l'Iran, un compromís que trobava reticències diplomàtiques i militars en la mateixa administració nord-americana, fins que Trump s'ha espolsat els consellers moderats del seu equip i s'ha envoltat de falcons, com John Bolton, conseller de seguretat nacional, i Mike Pompeo, secretari d'estat. Tots dos, en plena sintonia amb les intencions presidencials respecte a l'Iran. De res han servit les insistents peticions de la resta de firmants de l'acord (França, el Regne Unit, Alemanya, la Xina i Rússia) perquè s'hi repensés.

No hi ha proves concretes d'incompliment de l'acord per part de l'Iran. Els organismes internacionals han comprovat repetidament que Teheran en respecta els termes. Però Washington comparteix el diagnòstic de Tel-Aviv que la qüestió no és si es compleix o no, sinó que el mateix acord és dolent i insuficient. Israel vol lligar més curt l'Iran. Vol tenir garanties que no continuarà augmentant la seva influència a Síria, al costat de Bashar al-Assad, al Líban, a través d'un Hezbollah a l'alça, o al Iemen, donant suport als houthis xiïtes. I, sobretot, aspira a un pacte que vagi més enllà d'un hipotètic arsenal nuclear iranià (que no podria aspirar mai a fer ombra a l'israelià) i que limiti també la capacitat balística dels míssils convencionals, que tenen Tel-Aviv a l'abast.

La primera conseqüència de l'anunci de Trump, però, és econòmica. Tornaran a estar vigents les sancions contra l'Iran i contra tots aquells que hi facin negocis. I els que s'hi estaven instal·lant des de la firma de l'acord, el 2015, tenen entre tres i sis mesos per retirar-se. Són males notícies per a companyies aeronàutiques, com Boeing i Airbus, o automobilístiques, com Peugeot, Renault-Nissan o Volkswagen. Cadenes hoteleres, entre elles Melià, veuen també com estan en risc milions d'euros en inversions compromesos els últims anys davant una expectativa d'obertura del país. Els sectors més conservadors del règim, reticents amb l'acord, podran ara atacar el president Hassan Rouhani per haver confiat en el gran enemic. I potser la decepció de molts sectors socials es tradueixi en un descontentament al carrer.

Rouhani ha reaccionat, d'entrada, amb prudència. No es planteja la sortida de l'acord, si la resta dels signants el continuen defensant. Caldrà veure en quina mesura aquests i la comunitat internacional resistiran les pressions de Washington i els efectes de les sancions anunciades. Si el tractat acaba sent paper mullat, i l'Iran torna a veure's abocat a l'aïllament internacional, Rouhani no descarta cap escenari. Entre ells, la possibilitat de reprendre l'enriquiment d'urani més enllà de les restriccions imposades pel pacte nuclear. El risc d'una escalada de tensió que impliqui totes les potències de la regió -l'Iran, Aràbia, Israel...- és més viu que mai.