Trump posa fi a internet com un servei públic de lliure i igual accés

La Comissió Federal de Comunicacions dels EUA aprova una directiva que posa fi a la norma que garantia la neutralitat a la xarxa, impulsada per Obama
Trump posa fi a internet com un servei públic de lliure i igual accés

Trump posa fi a internet com un servei públic de lliure i igual accés

La Comissió Federal de Comunicacions dels EUA aprova una directiva que posa fi a la norma que garantia la neutralitat a la xarxa, impulsada per Obama
Actualitzat

La Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units ha aprovat aquest dijous una norma sobre el servei d'Internet que acaba amb l'anomenada "neutralitat de la xarxa", que fins ara garantia una norma de 2015.

La majoria republicana a la institució ha votat a favor de la nova normativa, que deroga el principi que salvaguardava internet com un servei públic de lliure i igual accés.

La comissió ha pres la decisió per tres vots a favor i dos en contra, els dels dos representants demòcrates. La regulació vigent fins ara l'havia impulsat Barack Obama durant la seva etapa a la Casa Blanca.

Què és la neutralitat de la xarxa

La neutralitat de la xarxa ("net neutrality" en anglès) és el principi pel qual totes les empreses proveïdores de serveis a internet han de garantir que totes les dades que hi circulen es tractin de la mateixa manera, sense que hi hagi cap discriminació segons l'usuari, el contingut, la plataforma o qualsevol altra raó. Aquesta discriminació pot prendre diverses formes, com ara el bloqueig de certs continguts, l'alentiment perquè certs continguts viatgin de forma més lenta o la priorització dels serveis i continguts de pagament.

Es tracta d'un principi fundacional i un element bàsic de la xarxa, com explica a la seva web el col·lectiu d'activistes digitals Xnet:

"Garanteix que totes les dades que circulen a través de la xarxa es tracten per igual i és crucial per mantenir un internet no discriminatori, divers, innovador i lliure, i per a les nostres llibertats d'accés i distribució d'informació."

Xnet considera que la lluita per aquesta neutralitat "és una lluita clau per a la democràcia en el segle XXI i la llibertat humana". I afegeix que "les companyies de telecomunicacions volen acabar amb aquest principi. Volen establir nous models de negoci basats en la discriminació i les restriccions i acabar convertint internet en una altra televisió".

La xarxa d'activistes ja alertava fa pocs dies del projecte que aquest dijous ha aprovat la FCC per desregular la indústria del cable i eliminar les normes sobre neutralitat de la xarxa als Estats Units. Per ells, la llei aprovada l'any 2015 durant el mandat de Barack Obama havia estat una fita molt important: "Va reclassificar la connexió a internet com un servei públic i prohibia el bloqueig, l'alentiment i la priorització per pagament del trànsit a internet".

Les conseqüències de la votació

També apuntava algunes possibles conseqüències de la decisió de la FCC:

"Les empreses que puguin pagar per una via ràpida tindran un avantatge competitiu demolidor respecte a les altres, ja que perpetuarà els grans actors, ofegarà els emprenedors i start-ups i farà disminuir la innovació i diversitat a internet. També els serveis nascuts a Europa, o a qualsevol altre lloc del món, hauran de passar pel tub de les telecomunicacions als Estats Units o renunciar a aquell mercat."

Una altra conseqüència que apunten alguns mitjans és que ara s'obre la porta que els proveïdors de continguts cobrin a tercers per fer circular els seus continguts més de pressa. Els crítics creuen que aquestes "files ràpides" limitaran la capacitat d'elecció dels consumidors en serveis com el vídeo en streaming i perjudicaran moltes star-ups, que no podran assumir aquestes despeses.

La revista "Nature" publicava aquest mateix dijous, abans de la votació, un editorial en què apuntava alguns dels riscos que això pot tenir per a la ciència. Si bé assenyala que les conseqüències no són clares, apunta que algunes publicacions científiques temen que els proveïdors d'Internet puguin alterar el trànsit dels articles en funció del contingut, l'emissor o el receptor. També comenta la possibilitat que perjudiqui els bilions de bilions de dades que es generen, per exemple, en observatoris astronòmics de l'hemisferi sud i que passen pels Estats Units. O bé que universitats i centres de recerca a països pobres no puguin fer front a tarifes per tenir connexions més ràpides.

 

 

TEMES:
Digital