Troben tres criptes funeràries amb 140 inhumacions a l'antic convent de Sant Agustí de Tàrrega

Tàrrega ha viscut una de les troballes més importants de restes humanes en l'àmbit de l'arqueologia lleidatana. Un grup d'arqueòlegs ha desenterrat tres criptes funeràries amb unes 140 inhumacions a l'antic convent de Sant Agustí. El descobriment s'ha produït en el marc de la campanya d'excavacions realitzada pel Museu Comarcal de l'Urgell i els ossos trobats correspondrien a restes de famílies acomodades de la ciutat d'entre els segles XVII i XVIII.
Troben tres criptes funeràries amb 140 inhumacions a l'antic convent de Sant Agustí de Tàrrega
Tàrrega

Troben tres criptes funeràries amb 140 inhumacions a l'antic convent de Sant Agustí de Tàrrega

Tàrrega ha viscut una de les troballes més importants de restes humanes en l'àmbit de l'arqueologia lleidatana. Un grup d'arqueòlegs ha desenterrat tres criptes funeràries amb unes 140 inhumacions a l'antic convent de Sant Agustí. El descobriment s'ha produït en el marc de la campanya d'excavacions realitzada pel Museu Comarcal de l'Urgell i els ossos trobats correspondrien a restes de famílies acomodades de la ciutat d'entre els segles XVII i XVIII.
Un cop trobades les restes comencen les hipòtesis per donar vida als objectes que hi ha al jaciment. L'arqueòleg Oriol Saula, coordinador del Museu Comarcal, ha explicat que entre les restes humanes s'han trobat un sabre i una baioneta, objectes que van fer pensar als investigadors que les restes humanes podien correspondre a un destacament militar francès que va acampar a Tàrrega durant la Guerra dels Segadors, al segle XVII. Aquesta hipòtesi, però, ha quedat descartada perquè les restes podrien correspondre a persones de famílies acomodades de Tàrrega i militars de professió que van demanar ser enterrades amb aquestes armes.

El convent dels Pares Agustins de Tàrrega va tenir un gran pes en la vida religiosa i social de la ciutat entre els segles XIV i XIX, ja que l'edifici estava situat al marge del riu Ondara, fora del recinte emmurallat de la població, i era lloc de pas per a molts dels viatgers que entraven i sortien de la vila.