Troben restes del material que es va utilitzar per construir la gran muralla medieval de l'Esquerda de Roda de Ter

Troben restes del material que es va utilitzar per construir la gran muralla medieval de l'Esquerda de Roda de Ter

Troben restes del material que es va utilitzar per construir la gran muralla medieval de l'Esquerda de Roda de Ter

Pla general de restes d'argamassa i calç que s'han trobat a la banda interior de la gran muralla de l'Esquerda. També es veu els arqueòlegs en plena feina de descoberta del camp de sitges. Imatge del

Pla general de restes d'argamassa i calç que s'han trobat a la banda interior de la gran muralla de l'Esquerda. També es veu els arqueòlegs en plena feina de descoberta del camp de sitges. Imatge del 26 d'agost de 2016 (Horitzontal).

ACN Roda de Ter.-El jaciment arqueològic de l'Esquerda està traient a la llum restes d'argamassa i calç que es van utilitzar per construir la gran muralla visigòtica i carolíngia de Roda de Ter. Un equip de 25 persones, entre arqueòlegs i estudiants, està focalitzant els seus esforços durant la campanya d'aquest estiu per documentar la tecnologia de construcció amb què es va treballar per edificar la important estructura. De moment, i a falta d'una setmana perquè concloguin els treballs, s'han trobat alguns forats de pal que podrien correspondre a estructures irregulars per subjectar politges, o estructures per poder aixecar la càrrega i, fins i tot, l'edificació d'una bastida. La directora de les excavacions, l'arqueòloga i professora de la UB, Imma Ollich, també ha destacat la descoberta d'una trentena de sitges a tocar de la muralla per la banda interior que revelen l'indret com un enclavament on s'hi guardaven queviures per a molta gent.

Des de la descoberta l'any 2012 de la muralla visigòtica i carolíngia, les excavacions a la zona medieval del jaciment han girat al voltant d'aquesta troballa. La directora de l'excavació, Imma Ollich, ha explicat que enguany s'han centrat en la part interior del mur i ja en la primera setmana d'excavacions han començat a aparèixer elements importants. En primer lloc, s'han descobert restes d'argamassa i calç que permetran conèixer la tecnologia i tècniques que es van utilitzar per construir la muralla. "Es veuen com uns escombrats, fets amb rasclet, per fer venir l'argamassa tota cap a un mateix lloc", ha detallat Ollich. Segons l'arqueòloga, "primer ho vam confondre amb un paviment, perquè està molt unificat, però amb el temps hem anat veient que això no era així". Una altra de les descobertes importants és el camp de sitges que ha aparegut a l'interior de la muralla. Es tracta d'una trentena d'elements, que se sumen a la seixantena que es van trobar en un altre indret del jaciment. Les sitges no són totes del mateix moment "ja que unes es tallen amb les altres", ha explicat Ollich. Mentre que les que ja es van trobar en altres excavacions contenien restes de materials, a mode d'abocadors, que posteriorment es van poder estudiar, en aquest cas són molt més simples. Es tracta de forats a terra, sense polir i estan farcides de pedra i terra degut al fet que probablement es van abandonar i van quedar tapades.Imma Ollich ha explicat que al final de la muralla, a la punta de ponent, s'han localitzat unes estructures que encara estan intentant acabar de definir de quina època es tracta exactament "perquè el material està molt barrejat". Aquesta estructura seria "una mena d'entrada" per la banda oest, ha explicat Imma Ollich. L'excavació en extensió que s'està duent a terme a la zona medieval del jaciment ha de permetre veure tot l'àmbit en conjunt "i ajudar a entendre com era exactament el complex fortificat de la muralla", ha assenyalat Ollich. L'objectiu de l'arqueòloga és poder fer visitable la muralla, però per poder-ho aconseguir primer cal consolidar l'estructura i restaura-la.Es confirma que l'origen de l'Esquerda és anterior a l'edat del BronzePel que fa a la zona ibèrica del jaciment, la seva responsable, Montserrat Rocafiguera, ha explicat que s'ha pogut confirmar que el jaciment ha tingut una ocupació continuada des del segle X aC fins al segle XIV dC. "Es tracta d'una seqüència estratigràfica de gran interès", ha ressaltat, i documenta l'origen de l'Esquerda. L'any passat ja es va descobrir una cabana que s'ha pogut datar de l'època prehistòrica, amb la rasa a l'interior per on circulava el mur de construcció i amb material al seu interior a base de còdols de riu i cubetes. Enguany aquest descobriment s'ha consolidat amb l'excavació d'una habitació contigua on han aparegut elements similars que confirma aquesta seqüència cronològica. D'altra banda, Rocafiguera ha explicat que un altre dels focus d'interès és la zona on dedueixen que hi podria haver una quarta torre ibèrica, però que encara no han pogut trobar. La feina, però, no serà una tasca fàcil ja que la zona s'entrellaça amb l'àmbit on s'han descobert les sitges d'època medieval. Així doncs, la seva excavació passa per davant i retardarà la troballa de l'esperada torre ibèrica. "En l'arqueologia tot és qüestió de paciència, si hi és ja sortirà", ha assenyalat Rocafiguera. L'Esquerda, una situació geoestratègica per controlar el paísEnguany s'ha arribat als 40 anys d'estudi ininterromput del jaciment. L'Esquerda té 12 hectàrees d'extensió i està situada sobre el riu Ter i ocupa el meandre que l'envolta totalment. Segons Ollich, el jaciment està en una situació geoestratègica que "li dóna una importància cabdal en el domini i control del país, ja que des d'aquí es podia controlar des del Congost, passant pel Moianès, el Lluçanès, el Ripollès i la Cerdanya, fins a Girona".