Troben molècules orgàniques i gas metà, que indicarien possible vida a Mart

La cursa per descobrir si hi ha vida a Mart avança. L'Agència Espacial Nord-americana (NASA) ha anunciat la descoberta, publicada a la revista "Science": han detectat la presència de molècules orgàniques de fa 3.500 milions d'anys a la superfície del planeta i de metà a l'atmosfera, en quantitat variable segons un cicle estacional.  Aquests dos nous elements fan pensar que hi ha o hi ha hagut alguna forma de vida a Mart.

Molècules de més de 3.500 anys

El robot Curiosity ha excavat a un 5 centímetres de la superfície del cràter Gale de Mart. Aquest cràter podria haver estat la conca d'un gran llac. El fet que s'hagin trobat 3 molècules diferents d'una antiguitat de 3.500 anys procedents dels sediments del llac obre grans expectatives.

Segons l'astrofísic Joan Anton Català, aquesta troballa és un pas fonamental per confirmar que hi ha vida a Mart, sense que vulgui dir que n'hi hagi. Ho ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio".

"Són compostos químics complexos, que podrien venir de la descomposició de molècules més complexes. És com un pas cap a la descoberta de possible vida sense certificar aquesta vida. Aquestes molècules podrien provenir d'altres fonts, fonts naturals que no fossin de vida."

Les molècules orgàniques i volàtils que s'han trobat recorden la roca sedimentària rica en compostos orgànics que es troben a la Terra, però no confirmen que el seu origen sigui biològic.

No es descarten encara altres orígens, com ara que aquests compostos es dipositessin per la caiguda d'un meteorit o que siguin fruit de reaccions químiques sense cap origen orgànic.

El metà a Mart

La presència de gas metà a l'atmosfera del planeta vermell ja es va detectar fa 14 anys a través de la sonda Mars Express i fa 10 anys altres observacions ho van confirmar, però les dades recollides durant pel Curiosity a la superfície del planeta han suposat un pas més: la fluctuació dels nivells de metà a l'atmosfera responen a un cicle estacional.

L'estació meteorològica del Curiosity ha observat durant 5 anys -poc més de dos anys marcians- que hi ha més metà a la primavera i a la tardor que a l'estiu i l'hivern.

A la Terra, el 95% del gas metà de l'atmosfera prové de l'activitat biològica del planeta. Ara les investigacions sobre aquesta segona descoberta també anirien en aquest sentit, segons Joan Anton Català.

"El gas metà torna a ser un altre indicador, no obligadament biològic, però en aquesta cursa de trobar vida trobar metà és fonamental. Per tant, són com dues pistes que, sumades, - 1 i 1 no fan 2, en aquest cas fan 11-, estaríem avançant molt en aquesta cursa que estem fent per trobar-hi vida."

De moment no es pot saber si l'origen d'aquest metà és biològic o no. Però ara la teoria és que el gas hauria quedat atrapat en gran concentracions en el subsol fred del planeta. El metà cristal·litzat en una base d'aigua s'aniria alliberant seguint un cicle fluctuant.

Aquestes dues troballes s'afegeixen a una anterior descoberta que a Mart hi podria haver hagut aigua, elements imprescindibles per a l'existència de vida.

10 anys per confirmar la vida a Mart

L'investigador mexicà Rafael Navarro, que ha participat en el projecte, afirma que es necessitaran encara 10 anys d'investigació per arribar a assegurar l'existència o no de vida a Mart.

El pas següent, segons aquest investigador de l'Institut de Ciències Nuclears de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), serà enviar un altre robot similars al Curiosity que reculli roques, les encapsuli, que un altre robot, el 2020, porti aquestes càpsules a l'òrbita de Mart i, després, una expedició espacial les reculli i les porti a la Terra per analitzat-les. Aquestes anàlisis determinarien no només si hi ha vida a Mart, sinó si aquesta vida habita al subsol del planeta o si n'hi ha hagut en el passat.