Troben l'eina amb mànec més antiga del registre arqueològic mundial

Un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit per Eudald Carbonell, troba en un jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades, l'artefacte amb mànec més antic del món. La datació de l'eina és de fa més de 55.000 anys, durant l'època del plistocè superior.
Troben l'eina amb mànec més antiga del registre arqueològic mundial
Barcelona

Troben l'eina amb mànec més antiga del registre arqueològic mundial

Un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit per Eudald Carbonell, troba en un jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades, l'artefacte amb mànec més antic del món. La datació de l'eina és de fa més de 55.000 anys, durant l'època del plistocè superior.
Es descobreix a Capellades l'eina amb mànec més antiga del món (www.iphes.cat)

Es descobreix a Capellades l'eina amb mànec més antiga del món (www.iphes.cat)

L'equip d'Eudald Carbonell de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) descobreix, al jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades, l'Anoia, l'emprempta de l'estri amb mànec més antic del registre arqueològic mundial.

Malgrat que se'n desconeix la funcionalitat real, la hipòtesi més factible és que aquesta eina s'utilitzés per a treballs de recol·lecció o manteniment del foc. La peça, que està parcialment carbonitzada, està formada per dues parts. La part activa, que mesura 15 centímetres de llarg i 8 d'ample, té una morfologia triangular amb una secció el·líptica. Pel que fa al mànec, és una secció circular i mesura 17 centímetres de llarg i 4 d'ample.

Aquest descobriment, realitzat durant la campanya del 8 al 31 d'agost, té molta importància ja que és l'únic objecte d'aquesta morfologia trobat durant més de cent anys d'estudi arqueològic en aquest jaciment i amb una seqüència estratigràfica que va dels 35.000 anys a.C. als 75.000 anys a.C.

Gràcies al nivell estratigràfic, es pot deduir la datació de la peça, que té més de 55.000 anys d'antiguitat. Aquesta eina se situaria dins el període plistocè superior, durant l'ocupació de caçadors recol·lectors "Homo neanderthalensis".

Els descobriments relacionats amb aquesta espècie, que es va extingir fa 25.000 anys a França, permeten coneixe'n millor l'estructura social, les activitats domèstiques, les conductes i els costums.

A banda d'aquest estri, s'ha trobat al jaciment una important indústria tallada en sílex i un altra tipologia de fusta utilitzada com a combustible, així com també altres elements amb fets amb el mateix material que podrien haver-se fet servir de safates.