Primera i última pàgina de la carta de Galileu (The Royal Society)
Primera i última pàgina de la carta de Galileu (The Royal Society)

Troben la carta original amb què Galileu va voler evitar l'acusació d'heretgia

Des de fa més de 250 anys que era a la biblioteca de la Royal Society de Londres

RedaccióActualitzat

La carta feia més de 250 anys que estava perduda. Ara s'ha trobat, però no en un racó fosc de qualsevol petita biblioteca, sinó a la Royal Society de Londres. Ho publica la revista "Nature". La troballa demostra que va ser Galileu mateix qui va refer una carta seva per suavitzar algunes de les afirmacions que el van portar a ser acusat d'heretgia.

La carta la va escriure el 1613. Anava adreçada a Benedetto Castelli, matemàtic de la Universitat de Pisa. Per primera vegada, Galileu hi raonava que la recerca científica no hauria d'estar supeditada a la doctrina teològica.

A la carta, hi deia que les escasses referències que hi ha a la Bíblia sobre esdeveniments astronòmics no s'havien d'agafar al peu de la lletra, perquè eren una simplificació per fer-los entenedors. També hi afirmava que el model heliocèntric, de la Terra orbitant al voltant del Sol, proposat per l'astrònom polonès Copèrnic 70 anys abans, el 1543, no era incompatible amb la Bíblia.

El document va provocar una autèntica tempesta.

D'aquesta carta, se sabia que n'hi havia dues versions. Una es troba a l'Arxiu Secret del Vaticà. És la versió que un frare dominic, Niccolò Lorini, va enviar a la Inquisició a Roma el 7 de febrer de 1615. Els historiadors també sabien que Castelli havia tornat la carta a Galileu. El 16 de febrer de 1615, Galileu va escriure al seu amic Piero Dini, clergue a Roma, suggerint-li que la versió que Lorini havia enviat a la Inquisició podia haver estat manipulada. Va fer una versió menys inflamada del document, dient que era l'autèntica i demanant que la fes arribar als teòlegs del Vaticà.

L'existència de dues versions ha generat fins ara molta confusió entre els erudits, que no aconseguien determinar quina era original.

El document que Salvatore Ricciardo ha trobat a la Royal Society, escrit el desembre del 1613, té set pàgines i porta la firma G. G. Té la redacció original de Galileu i diverses correccions. Els canvis són reveladors. En una ocasió, es fa referència a algunes proposicions de la Bíblia com a "falses si s'interpreten en el sentit literal de les paraules". La paraula "falses" està ratllada i canviada per "semblen diferents de la veritat". El conjunt de les esmenes suggereixen, doncs, que Galileu va moderar el seu propi text.

 

 

La resta de la història ja és coneguda.

El 1616, adverteixen Galileu que ha d'abandonar la defensa del model de Copèrnic.

El 1632, publica el seu "Diàleg sobre els dos grans sistemes del món", on ataca el model geocèntric del sistema solar de Ptolomeu i defensa l'heliocèntric de Copèrnic. La Inquisició el convoca a Roma.

El 1633, és condemnat per "sospita vehement d'heretgia" i prohibeixen el llibre. El condemnen a presó, una pena commutada més tard a arrest domiciliari. Així va viure els 9 anys que li quedaven de vida.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut