Troben l'últim supervivent d'una tribu de l'Amazònia que fa 22 anys que viu sol

Troben l'últim supervivent d'una tribu de l'Amazònia que fa 22 anys que viu sol

Troben l'últim supervivent d'una tribu de l'Amazònia que fa 22 anys que viu sol

Actualitzat
L'home, d'uns 50 anys, té bona salut

L'home, d'uns 50 anys, té bona salut

L'agència indígena brasilera Funai ha captat imatges sorprenents d'un indígena brasiler de l'Amazònia. Es creu que fa almenys 22 anys que viu sol. Se'l coneix com l'"indígena del forat" i podria ser la persona més solitària del món.

L'home, d'uns 50 anys, té bona salut. Amb un arc i una fletxa, caça porcs salvatges, ocells i micos. Es creu que és l'últim supervivent d'una tribu de la zona protegida de Tanaru. En la gravació, mig nu, utilitza una destral per talar un arbre:

 

 

Aïllat per voluntat pròpia

Entre els anys 70 i 80, a l'àrea de Rondônia, a l'Amazònia, pagesos van atacar poblacions aborígens aïllades. Com a resultat, van acabar sent forçosament desallotjades i molts indígenes van morir.

L'últim atac dels pagesos es va produir a finals del 1995, en contra d'una tribu formada per sis persones. L'"indígena del forat" hauria sigut l'únic supervivent d'aquest grup.

La Funai li ha seguit la pista des d'aleshores. En un principi va intentar comunicar-s'hi, però de seguida va entendre que la seva voluntat no era aquesta. Des del 2005, no han mantingut contacte. Només li deixen algunes eines i llavors per facilitar-li la supervivència.

Altair Algayer, coordinador regional de Funai a l'estat de Rondônia, ha dit que sorprenen les seves ganes de viure:

"Aquest home, tot i perdre molt, com el seu poble o un seguit de pràctiques culturals, demostra que, sol al bosc, es pot sobreviure i resistir vivint aïllat de la societat."

Més de 100 tribus aïllades a l'Amazònia del Brasil

La reserva indígena de Tanaru, establerta legalment el 2015, té 8.070 hectàrees de bosc protegit. Funai ha protegit l'àrea des dels anys 90. Els especialistes d'aquesta agència creuen que hi ha 113 tribus aïllades vivint a l'Amazònia del Brasil, de les quals 27 estan confirmades.

La decisió de no tenir contacte amb altres pobles indígenes o forans probablement es deu als enfrontaments previs i a la invasió i destrucció contínua de la selva, com apunta Survival, un grup sense ànim de lucre que treballa per protegir gent indígena.

Per exemple, els grups no contactats de l'estat d'Acre podrien ser supervivents de la febre del cautxú, que va comportar l'esclavització de molts indígenes. Podria ser que encara recordin les atrocitats comeses contra els seus ancestres, segons explica apunta Survival.

Alguns grups indígenes són caçadors i recol·lectors nòmades. Altres pobles, més assentats, viuen de conreus d'aliments com plàtans, blat o patates, a banda de la caça i la pesca.