Cuinant un tros de carn de poltre
Si la carn prové d'un animal que té el gen, precaució en el consum

Troben el gen que fa la carn vermella potencialment perjudicial per a la salut

Produeix la síntesi d'un sucre que l'organisme humà reconeix com un element estrany

Xavier DuranActualitzat

Si la carn vermella pot ser perjudicial per a la salut humana es deu al fet que fa uns dos milions d'anys la nostra espècie va perdre un gen concret. Això és el que han deduït investigadors de la Universitat de Nevada (Estats Units). L'equip, dirigit per David Álvarez Ponce, ha publicat els seus resultats a la revista "Genome Biology and Evolution".

El component que pot provocar problemes als humans és un sucre anomenat Neu5Gc. Quan s'ingereix, pot produir inflamació, artritis o càncer. La síntesi del sucre la dirigeix un gen anomenat CMAH. Estava present en l'espècie humana fins fa dos milions d'anys, quan un canvi genètic va diferenciar el nostre llinatge de la majoria de primats, que encara el conserven. La conseqüència és que els humans no sintetitzen el sucre i quan l'organisme el detecta, el reconeix com un element estrany contra el qual cal reaccionar.

L'equip nord-americà va voler determinar quins animals conservaven aquest gen i, per tant, cal consumir amb precaució. Primer van fer una recerca molt àmplia amb tots els genomes de què disposaven i van observar que el gen només estava present en uns quants bacteris, dues algues verdes i en els deuteròstoms, un gran grup d'animals que inclou, entre d'altres, els vertebrats i els equinoderms.

Per això, van centrar-se en el genoma de 322 d'aquests animals. L'anàlisi es va fer per mitjans bioinformàtics, és a dir, amb programes que processen grans quantitats de dades i permeten detectar en quins genomes està present aquest gen. El programa també permet deduir en quin moment de l'evolució es va inactivar aquest gen en els animals que no el tenen.

A part dels animals de carn vermella, el gen també està present en alguns peixos. En aquests, la quantitat de sucre Neu5Gc a la seva carn és molt petita, però és més elevada en el caviar, és a dir, els ous no fertilitzats. Com que en alguns casos, com l'esturió, el caviar és molt apreciat -i molt car-, la presència del sucre pot consolar els que el veuen prohibitiu i no el poden comprar: pot perjudicar la salut.

Com s'esperava, les aus no tenen el gen i per això carns blanques de pollastre o gall dindi no provoquen els perjudicis de la carn vermella. Tampoc no està present en els rèptils, tret d'una espècie de llangardaix. Una llista completa dels animals que tenen el gen permetria saber quins són perjudicials i quins no.

Però a part de l'alimentació, l'estudi té, segons els investigadors, altres implicacions. Quan els humans van perdre el gen, també van quedar protegits contra certes malalties provocades per agents patògens que necessiten el sucre per causar infecció. Així, hi ha un tipus de malària que no afecta els humans però sí la majoria de primats.

Implicacions en trasplantaments

Una altra derivació important és la de quins animals poden ser o no donants d'òrgans per a humans -per al que s'anomena xenotrasplantament. Si un animal té el gen, l'òrgan que es trasplanti a una persona portarà el sucre i l'organisme el reconeixerà com aliè i el rebutjarà. No és l'únic factor a tenir en compte, però sí que pot donar pistes sobre quins animals no haurien de ser utilitzats com a donants.

Per als investigadors, es tracta d'un primer estudi i obre un camp de recerca. Això pot donar claus importants sobre nutrició, sobre trasplantaments i sobre animals que s'utilitzen en recerca biomèdica.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutCàncer
Anar al contingut