Troben al jaciment arqueològic de Cavet eines fetes amb sílex procedent del Montsant i els Monegros

Troben al jaciment arqueològic de Cavet eines fetes amb sílex procedent del Montsant i els Monegros

Troben al jaciment arqueològic de Cavet eines fetes amb sílex procedent del Montsant i els Monegros

ACN Cambrils.-Una troballa al jaciment arqueològic de Cavet, a Cambrils (Baix Camp), permet aprofundir en la teoria que la mobilitat dels homínids era una constant també al neolític. En concret s'han trobat eines fets amb sílex procedent del Montsant i els Monegros. Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, codirectors de l'excavació i membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han explicat que "molt probablement" els homínids d'aquella era intercanviaven sílex de bona qualitat de l'interior per productes del litoral, "com poden ser petxines i cargols marins, que eren utilitzats per a la fabricació d'ornaments, que localitzem en jaciments terra endins".

Les peces han aparegut en el punt on s'ha documentat la potència sedimentària més important del Cavet, amb una profunditat d'uns tres metres. En aquest dipòsit, segons indiquen els responsables, es documenten les fases més antigues del jaciment, corresponents al neolític antic, moment de l'arribada a la Península Ibèrica de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes.Una altra descoberta important ha estat el que podria ser una franja d'un fossat de protecció, una mena de trinxera, d'un poblat del neolític antic. Es treballa amb la hipòtesi que el fossat va ser construït a l'inici de l'assentament, en el moment de l'arribada dels grups d'humans, com a mesura preventiva, però que al cap de poc temps el van abandonar, ja que probablement no el necessitaven. És per això que posteriorment el van fer servir d'abocador i al seu interior s'hi han trobat peces de ceràmica cardial del neolític antic.El Cavet és un dels jaciments de referència per a l'estudi de l'arribada i colonització del territori per part d'aquestes comunitats, constituint un cap de pont primer per a la colonització de les planes litorals i posteriorment, per a la penetració cap a les conques interiors.