Troben a Terol la teranyina més antiga del món, que data de fa 110 milions d'anys

La teranyina més antiga del món data de fa 110 milions d'anys i ha estat descoberta per un equip de científics que treballen en un jaciment a la població d'Escucha, a Terol. La troballa, considerada d'un gran interès científic, la publica la revista "Science" en el seu darrer número. La teranyina es troba fossilitzada en tres petits fragments d'ambre a l'interior dels quals hi ha diversos insectes atrapats. Els fragments, que en conjunt medeixen tan sols 6 mil·límetres, es conservaran al conjunt paleontològic de Dinópolis, a Terol. Probablement no podran ser mai exposats per les seves diminutes mesures.
Troben a Terol la teranyina més antiga del món, que data de fa 110 milions d'anys
Terol

Troben a Terol la teranyina més antiga del món, que data de fa 110 milions d'anys

La teranyina més antiga del món data de fa 110 milions d'anys i ha estat descoberta per un equip de científics que treballen en un jaciment a la població d'Escucha, a Terol. La troballa, considerada d'un gran interès científic, la publica la revista "Science" en el seu darrer número. La teranyina es troba fossilitzada en tres petits fragments d'ambre a l'interior dels quals hi ha diversos insectes atrapats. Els fragments, que en conjunt medeixen tan sols 6 mil·límetres, es conservaran al conjunt paleontològic de Dinópolis, a Terol. Probablement no podran ser mai exposats per les seves diminutes mesures.
Actualitzat

Entre les restes de la teranyina fossilitzada hi ha atrapades una mosca, un escarabat i una vespa que haurien servit d'aliment a una aranya, ja que mostren l'abdomen trencat i ple de resina fòssil. Els científics creuen que, probablement, l'aranya va succionar els teixits interns de les seves víctimes i que, després de morts, els insectes van quedar submergits en la resina. A més, la vespa està atrapada per un conjunt de fils en una estratègia de l'aranya per subjectar-la millor a la teranyina.


Els investigadors destaquen que la geometria d'una part de la teranyina indica que els fils que formaven la xarxa estavan disposats de manera regular. En concret, tenia una estructura circular i estava formada per una espiral enganxosa sobre un sistema de fils radials que, com en el cas de les teranyines actuals, tenien propietats elàstiques.


A més, els estudiosos destaquen que la datació de la tela fossilitzada coincideix amb la diversificació explosiva de les plantes amb flors i dels insectes de grups pol·linitzadors. Segons els autors de l'article publicat a "Science", "gràcies a aquest fòssil es pot afirmar que, sens dubte, les aranyes van afectar l'evolució inicial dels insectes pol·linitzadors".