Troben a Mèxic la cova submergida més gran del món, amb més de 300 quilòmetres de llarg

La troballa donarà noves claus sobre la civilització maia
Troben a Mèxic la cova submergida més gran del món, amb més de 300 quilòmetres de llarg

Troben a Mèxic la cova submergida més gran del món, amb més de 300 quilòmetres de llarg

La troballa donarà noves claus sobre la civilització maia
Xavier Duran
Submarinistes a la cova de Sac Actún (Reuters)

Submarinistes a la cova de Sac Actún (Reuters)

Un equip de submarinistes han descobert a Mèxic la cova submergida més gran del món. En total fa 347 quilòmetres de llarg, una mica menys de la distància entre Perpinyà i Tortosa.

La troballa s'ha fet en el marc del projecte Gran Acuífero Maya, dedicat a l'estudi i preservació de les aigües subterrànies de la península de Yucatán i el seu patrimoni natural i cultural. En aquesta regió hi ha un gran nombre d'importants restes de la civilització maia, amb ciutats situades damunt d'una gran xarxa de cenotes, grans forats a la superfície rocosa fets per erosió de l'aigua i connectats a corrents subterranis.

El descobriment consisteix, de fet, en la connexió que hi ha entre dos grans sistemes de coves. Vora el complex turístic de Tulum, a la costa, hi ha el sistema Sac Actún, que fa 263 quilòmetres de longitud. Ara s'ha vist que està connectat amb el sistema Dos Ojos, de 83 quilòmetres. Tots dos junts conformen el que seria el sistema de coves submarines més gran del planeta.

A part de l'interès geològic, el descobriment també pot aportar noves dades sobre la civilització maia, tal com explica Guilermo de Ana, arqueòleg i director del Projecte Gran Acuífero Maya:

"Això dona una gran i meravellosa perspectiva per comprendre les estructures de canonades dels antics assentaments, de com els maies els podien desenvolupar. Ens permetrà comprendre de forma més clara rituals, pelegrinatges i, finalment, els grans assentaments prehispànics que sabem que es troben al llarg d'aquest sistema de coves."

L'impacte del turisme

Però també cal preveure que en una zona tan turística les coves pateixin un impacte negatiu. Robert Schmittner, oficial d'exploració del projecte, ha dit que és molt bo que la gent pugui gaudir d'aquesta àrea, "però també necessitem protegir les aigües subterrànies de les aigües residuals o dels problemes de residus, que van creixent i creixent en aquesta zona".

Sacrificis rituals

Els cenotes reben aquest derivat de la paraula maia "tzonot", que significa "caverna amb aigua". Es formen com a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una o diverses coves. Els arqueòlegs creuen que en el sistema ara estudiat hi ha uns 200 cenotes connectats entre si, però encara no ho han pogut assegurar.

Molts cenotes tenien un significat religiós i fins i tot s'hi sacrificaven persones. S'han trobat restes òssies que ho indiquen. Algunes cròniques assenyalen que s'hi feien caure dones, nens, esclaus o presoners de guerra.