Trobat el crani humà més antic de Portugal i un dels més antics d'Europa

Té 400.000 anys d'antiguitat, tants com algunes restes d'Atapuerca i l'home de Talteüll, a la Catalunya del Nord.
Trobat el crani humà més antic de Portugal i un dels més antics d'Europa
Barcelona

Trobat el crani humà més antic de Portugal i un dels més antics d'Europa

Té 400.000 anys d'antiguitat, tants com algunes restes d'Atapuerca i l'home de Talteüll, a la Catalunya del Nord.
Xavier Duran Actualitzat
Crani Aroeria 3 (Foto cortesia de Javier Trueba)

Crani Aroeria 3 (Foto cortesia de Javier Trueba)

Els europeus ja eren diversos fa 400.000 anys. Un equip internacional, dirigit per l'arqueòleg portuguès João Zilhão, actualment membre del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, ha descobert el crani humà més antic de Portugal i un dels més antics d'Europa. La troballa es descriu a la revista "Proceedings of the National Academy of Sciences".

El crani fòssil el van descobrir a la cova d'Aroeira, on es fan excavacions des del 1987. Era l'últim dia de la campanya del 2014 i, atès que els sediments que contenien el crani estaven tan fortament cimentats, els investigadors van endur-se tot un bloc de pedra. El van transportar a un laboratori de paleontologia a Madrid, on es va preprar el conjunt per a l'extracció del crani. El delicat procés va durar dos anys.

 

 

Segons explica Zilhão, el fòssil, anomenat Aroeira 3, "pertany a la cultura acheuliana, originada a l'Àfrica fa més d'un milió d'anys, però de la qual no hi ha vestigis a Europa fins fa menys de 500.000 anys". Representa una de les primeres poblacions acheulianes d'Europa, juntament amb les restes de la Sima de los Huesos (Atapuerca) i de Talteüll, a la Catalunya del Nord. Aroeira 3 seria, doncs, el representant més occidental d'aquesta cultura.

 

♦ Els microfòssils més antics del planeta poden tenir més de 4.000 milions d'anys d'antiguitat

 

El crani estava associat a restes de foc (os cremat), a restes de la fauna caçada pels habitants de la cova i a abundants eines de sílex i quarsita. Entre aquestes darreres abundaven els bifaços (destrals de mà).

En el fòssil s'observa una combinació de trets única, que fa augmentar de manera significativa la diversitat que es coneixia fins ara de restes humanes d'aquella època. Això porta a pensar que l'evolució humana va ser un procés molt més complex del que es pensava. Fa 400.000 anys la humanitat ja constituïa una sola espècie, però presentava una diversitat més gran que l'actual.

 

♦ Descobreixen al Berguedà el fòssil d'un dels últims dinosaures de la Terra

 

El fòssil serà la peça central d'una exposició sobre evolució humana que s'inaugurarà a l'octubre al Museu Nacional d'Arqueologia de Lisboa.