Trobada internacional sobre les mines antipersona, que causen 15.000 víctimes cada any
Les mines antipersona continuen provocant estralls. Els països que han viscut un conflicte bèl·lic han de conviure amb aquests artefactes, que cada any provoquen 15.000 morts, 3.000 dels quals són nens. A Kènia ha començat una trobada internacional no només per trobar la manera de desactivar les que hi ha, sinó per aconseguir que no se'n fabriqui mai cap més enlloc. De fet, han recordat l'acord signat ara fa set anys a Ottawa per eradicar-les totalment el 2009.
Els senyals advertint sobre les mines antipersona no sempre són a tot arreu i moltes vegades són del tot insuficients. Com ho són les moltes campanyes que fan Unicef i diverses ONG per conscienciar sobretot els nens del perill que representen les mines antipersona disseminades a Etiòpia i en molts altres països que mantenen o acaben de passar un conflicte bèl·lic. Unes mines barates de fabricar i cares de desactivar, que provoquen 15.000 víctimes cada any, 3.000 de les quals són nens.
Els països adopten nombroses campanyes per informar-ne. A Etiòpia, com en molts altres punts, a les escoles s'ensenya els infants a identificar les mines. A Angola, un grup de desactivació treballa al camp en una feina molt perillosa. A Moçambic, un país amb un conflicte armat ja superat, s'utilitza per localitzar les mines una rata gegant procedent de Gàmbia; un animal que té un olfacte molt fi i no triga gaire a trobar els ginys explosius, per més amagats que estiguin.
En la inauguració de la Conferència Internacional per l'Eradicació de les Mines a Nairobi, s'ha recordat que 149 països van firmar fa set anys a Ottawa el compromís per no fabricar-ne i per eradicar-les totalment el 2009. De tota manera, 42 estats no han ratificat aquell acord. Entre els que en continuen fora i fabriquen mines hi ha els Estats Units, la Xina i Rússia, que defensen la necessitat de protegir els seus exèrcits.
