Berlín

Tres empreses espanyoles figuren en la documentació entregada per l'Iraq a l'ONU

Tres empreses espanyoles -Zayer, Donabat i Treblam- figuren entre les més de cent empreses de tot el món citades en la documentació entregada per l'Iraq a l'ONU, segons publica el diari alemany "Die Tageszeitung". El text no precisa si les empreses espanyoles van treballar per a l'Iraq abans o després de la guerra del Golf, però concreta que Zayer va col·laborar en el programa nuclear, Donabat en un programa de míssils i Treblam en un programa químic. Danobat ha negat haver tingut mai relacions comercials amb l'Iraq.

Actualitzat
Dues de les tres empreses espanyoles citades en els documents iraquians, segons el diari alemany, han negat tenir cap vinculació amb Bagdad. El subdirector general del grup Danobat, Agustín Arambarri, ha declarat que la seva empresa "no ha tingut mai relacions comercials amb l'Iraq". Pel que fa a l'empresa Zayer de Biscaia, admet haver venut fressadores i centres de mecanitzat "d'ús general" a l'Iraq fins a l'any 1990, però assegura que ignora "l'ús final donat a les seves màquines". Segons el diari alemany "Die Tageszeitung", que assegura que diposa d'una còpia de la part armamentista de l'informe presentat per l'Iraq a l'ONU, vuitanta empreses alemanyes van comerciar amb productes sensibles amb el govern de Bagdad, algunes fins fa pocs mesos. L'informe també revela el nom de 24 empreses nord-americanes i d'altres països, però no concreta si la seva vinculació amb l'Iraq és anterior o posterior a la guerra del Golf. El que sí que revela el diari és que Rússia i la Xina, tots dos membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, van seguir cooperant amb l'Iraq després de la guerra del Golf, el 1991, i en alguns casos fins i tot després de la retirada dels inspectors d'armament, el 1998. En concret, tres empreses xineses i sis de russes van continuar treballant amb l'Iraq durant l'embargament. En el cas de la Xina, es tracta de l'empresa de telecomunciacions Wanbao Engineering Company, que va subministrar fibra de vidre per als sistemes antimíssil iraquians, Ede Huawei Technologies, que va participar en el programa d'armament convencional, i finalment la companyia State Missile Company. En el cas de Rússia, es tracta de quatre empreses que van aportar material per al programa de míssils (Soviet State Missile Co., Niikhsm, Mars Rotor i Livinvest) i dues que van participar en el programa d'armes convencionals (Russia Aviatin Trading House i Amsatt Trading).
Anar al contingut