Tres dècades de violència i 3.600 morts

L'històric anunci de l'abandonament de les armes per part de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, posa fi definitiu a una violència que durant tres dècades va causar 3.600 morts. Amb la desaparició de l'IRA com a grup armat, desapareix una de les principals amenaces per restaurar l'autonomia d'Irlanda del Nord suspesa des de fa més de dos anys i per a la consolidació d'un període de pau i convivència entre les comunitats d'Irlanda del Nord.
Tres dècades de violència i 3.600 morts
Història de l'IRA

Tres dècades de violència i 3.600 morts

L'històric anunci de l'abandonament de les armes per part de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, posa fi definitiu a una violència que durant tres dècades va causar 3.600 morts. Amb la desaparició de l'IRA com a grup armat, desapareix una de les principals amenaces per restaurar l'autonomia d'Irlanda del Nord suspesa des de fa més de dos anys i per a la consolidació d'un període de pau i convivència entre les comunitats d'Irlanda del Nord.
Actualitzat
La campanya prodrets civils de la minoria catòlica l'any 1968 va desembocar en una onada de disturbis especialment violents a Irlanda del Nord. Un any més tard, les forces armades britàniques eren enviades a l'Ulster en un intent de Londres de pacificar la situació.

Res més lluny de la realitat, perquè s'obria un dels capítols més sagnants de la història d'aquest conflicte. El 1972, les tropes britàniques van matar catorze manifestants catòlics durant el Diumenge Sagnant a Derry, una de les dates més recordades pels catòlics d'Irlanda del Nord. Aquest mateix any, el govern de Londres suspèn l'executiu dominat per protestants a Stormont, a Belfast, i hi introdueix la seva autoritat directa.

A partir del 1979, l'Exèrcit Republicà Irlandès augmenta l'ofensiva contra destacades personalitats britàniques. Potser la més significativa va ser la de Lord Mountbatten, cosí de la reina Isabel i últim virrei de l'Índia. Des de la presó de Maze es va enllestir l'any 1981 una nova lluita. Diversos presos de l'IRA van començar una vaga de fam indefinida. Reclamaven la condició de presoners polítics que el govern conservador britànic els negava. La protesta va culminar amb la mort de Bobby Sands després de 66 dies sense menjar.

S'obria una època d'atemptats i períodes d'alto el foc intermitents. El 1998, a Omagh, un cotxe bomba matava 29 persones, algunes espanyoles. És el pitjor atac individual en 30 anys de violència. Poc abans, el 10 d'abril del mateix any, després de laborioses negociacions, s'havia arribat a un pacte sense precedents entre els governs de Londres i Dublín i vuit partits polítics per posar fi a la violència i compartir el poder a la província britànica. Eren els Acords del Divendres Sant. Enrere quedaven 3.600 morts en els últims tres decenis.