Trapero va posar els Mossos a disposició de la justícia després de la declaració d'independència

En el seu recurs revela que va remetre dos correus al Tribunal Superior i a la fiscalia de Catalunya
Trapero va posar els Mossos a disposició de la justícia després de la declaració d'independència

Trapero va posar els Mossos a disposició de la justícia després de la declaració d'independència

En el seu recurs revela que va remetre dos correus al Tribunal Superior i a la fiscalia de Catalunya
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, revela en el recurs que ha presentat a l'Audiència Nacional contra el seu processament que el dia que el Parlament va declarar la República, el 27 d'octubre, va posar la policia catalana a disposició de la justícia enviant un correu electrònic al Tribunal Superior i a la fiscalia de Catalunya.

"El dia 27 d'octubre de 2017, el Major Sr. Trapero va remetre per correu electrònic a l'Excm. Sr. President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, D. Jesús Barrientos Pachoia l'Excm. Sr. fiscal superior de Catalunya, tristament mort, D. José María Romero de Tejada, dos escrits en els quals s'exposa pel Sr. Trapero, que, havent tingut coneixement de l'aprovació de la declaració d'independència pel Parlament de Catalunya la tarda d'aquell dia, i desconeixent les conseqüències jurídiques de l'esmentada declaració i sobre qui podien recaure les mateixes, el cos dels Mossos d'Esquadra es posava a disposició tant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com de la Fiscalia Superior de Catalunya per tal de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació amb aquests fets. De la mateixa manera, comunicava el nostre representat que el cos dels Mossos d'Esquadra continuaria garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya."

Trapero defensa que no va rebre ordres polítiques.

Sobre la coordinació de cossos policials, la defensa de Trapero argumenta que en tot moment el comissari Pérez de los Cobos n'estava plenament al corrent i, per tant, es pregunta:

"Hauríem de preguntar-nos pel contingut i finalitat de les reunions de coordinació que es van celebrar abans del dia 1 d'octubre, a les quals van acudir representants dels tres cossos policials. I també hauríem de preguntar com podia complir amb el mandat judicial de coordinar l'operatiu policial per al dia 1 d'octubre sense conèixer-se els dispositius previstos per cadascun dels tres cossos policials, que havien, forçosament, d'harmonitzar-se i posar-se en comú."

 


La defensa de Trapero també mira de rebatre els arguments de la jutge Lamela sobre els fets del dia 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia i explica l'actuació policial basant-se en l'informe de la Guàrdia Civil:

"Del mateix atestat de la Guàrdia Civil amb data 23 de setembre de 2017, que consta als folis 55 i següents del sumari, es desprèn que no hi va haver cap aixecament o revolta tumultuària de les persones congregades davant de la Conselleria d'Economia. Els moments de tensió greu que es descriuen en l'esmentat atestat es van produir passada la 1 de la matinada, procedint en aquest moment els Mossos d'Esquadra a realitzar una càrrega contra els manifestants. A aquesta hora, la diligència judicial ja s'havia acabat, i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havia abandonat el lloc dels fets."

Les defenses argumenten que ni Trapero estava entre la massa que els manifestava ni va anar a votar l'1 d'octubre.

El recurs s'ha fet públic aquest dilluns, però ja fa uns dies que es va enviar a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Fa uns dies també vam conèixer el contingut del recurs de l'exdirector dels Mossos Pere Soler, on s'argumentava que no hi pot haver sedició sense tumults i que no són organització criminal.

Justament aquest dilluns, Lamela ha comunicat formalment al major Trapero, a Soler, a i l'exsecretari d'Interior, César Puig, el seu processament pels delictes de sedició i organització criminal.

Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, en què Trapero, Soler i Puig hi han assistit presencialment acompanyats dels seus advocats. La intendent Teresa Laplana, processada només per sedició, ha rebut la interlocutòria per videoconferència.

TEMES:
Judicial Procés català Sedició

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS