Trapero, sobre les versions policials en el cas d'Ester Quintana: "M'agradi o no hi ha gent que fa trampes"

ACN Barcelona.-El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, s'ha tornat a abonar aquest dilluns a la tesi que els dos mossos antiavalots jutjats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana, absolts aquest divendres, no en van ser els responsables i ha afirmat sobre les versions d'agents del cos en aquest cas: "M'agradi o no hi ha gent que fa trampes, de vegades no dient tota la veritat, com a tots els col·lectius". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Trapero ha assegurat que obriran una altra via d'investigació sobre l'actuació policial que va comportar la mutilació de Quintana "si en qualsevol moment apareixen altres elements que permetin fer-ho" i ha lamentat que se'ls tractés "com una mena de trilers" quan van intentar contemplar altres possibilitats, com la del foam. L'inspector i secretari general del Sindicat de Comandaments dels Mossos d'Esquadra, Jordi Dalmau, s'ha mostrat convençut a Catalunya Ràdio que "algú s'està amagant; no n'hi ha cap dubte, és evident".

Trapero ha reconegut aquest dilluns al matí a Catalunya Ràdio que persones del cos han mentit sobre com es va produir la lesió d'Ester Quintana durant la vaga general del novembre del 2012 i ha tornat a admetre errors dels Mossos d'Esquadra en aquest cas. És la primera vegada, des que divendres es va conèixer la sentència absolutòria, que els Mossos valoren públicament la decisió judicial.El comissari en cap ha lamentat que quan s'estaven investigant els fets que van provocar la lesió de Quintana "ningú va voler veure res més". "Havia de una pilota de goma, el sotsinspector i l'agent", ha dit. Trapero ha afirmat que, quan els Mossos van intentar obrir altres vies d'investigació, es va pensar que ho feien per "descarregar responsabilitats al sotsinspector i l'agent o perquè no s'acabés amb les pilotes de goma". Trapero ha insistit que els Mossos estaven "convençuts" que hi havia altres possibilitats, com que la mutilació va ser a causa d'un projectil de foam, que una altra furgoneta estava a la zona i que altres escopeters s'hi van ubicar. El comissari en cap ha recordat que els antidisturbis del furgó 414 tenen un expedient obert amb mesures cautelars de trasllat. "Els vam treure de la BRIMO perquè van mentir o no ho van dir tot sobre la situació del vehicle el dia dels fets", ha assenyalat.Sobre les declaracions d'Ester Quintana en recollir la sentència divendres passat, quan va retreure al Departament d'Interior "falta d'investigació" o "encobriment", Trapero ha tornat a dir que "no pot" donar més informacions sobre com van succeir els fets. El comissari en cap ja havia lamentat l'abril passat el Dia de les Esquadres, que va coincidir amb l'inici del judici d'aquest cas, que el cos no podia donar "informació més precisa" del que va provocar la lesió de Quintana. "No amaguem res, tan sols no en sabem més", havia afirmat el Dia de les Esquadres. En la sentència coneguda divendres passat, els magistrats no veuen plenament demostrat que Quintana fos impactada per una pilota de goma i obren la porta que fos ferida per un projectil de foam. Per això, absolen l'escopeter, perquè només podia disparar pilotes de goma, i el subinspector que li hauria donat l'ordre.El "màxim error": "Voler donar molta informació i massa de pressa"Trapero ha reconegut que els Mossos van "córrer molt a donar informació" i no en van facilitar de "precisa". "Els comandaments no van tenir prou coratge per dir que no estaven en condicions de poder donar informació fiable", ha afirmat Trapero, que ha assegurat: "Vam aprendre la lliçó". El comissari en cap ha explicat que els informes en van basar en la memòria dels agents i que, si no van saber ubicar el seu posicionament, segurament no va ser per "mala fe, sinó perquè no se'n recordaven". Trapero ha subratllat que no era un requeriment aleshores saber exactament des d'on i quan s'havia disparat. Va ser precisament arran d'aquells fets que es va convertir en una exigència. El secretari general del Sindicat de Comandaments dels Mossos d'Esquadrta (SICME) també ha reconegut que el "màxim error" que van cometre va ser "voler donar molta informació, més de la que podíem, i massa de pressa, ja que requeria força temps poder donar una versió coherent". "Vam voler córrer molt i no vam ser del tot rigorosos", ha admès Dalmau, que ha continuat: "Ningú va pensar que ens havíem pogut equivocar, sinó que estàvem mentint". Dalmau avisa que si el cas d'Ester Quintana acaba aquí "es tancarà en fals"Tot i el convenciment que la mutilació d'un ull de Quintana va ser per una acció policial i que algú no ha assumit les seves responsabilitats, Dalmau ha defensat que la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra "va investigar a fons" els fets. Els Mossos saben que "algú va disparar" però no poden dir qui. "Tenim la certesa que va ser un foam i no una pilota de goma", ha afegit. Dalmau lamenta que si el cas acaba així "es tancarà en fals" perquè falta informació. El secretari general del SICME ha afirmat que el sotsinspector i l'agent que han estat jutjats també són "dues víctimes" i considera que els dos mossos estaven imputats perquè van ser els únics que van reconèixer haver baixat del vehicle en el lloc dels fets i disparat salves.Dalmau s'ha referit a unes imatges de televisió que haurien pogut ajudar a esclarir els fets però que no han aparegut i ha retret a l'acusació particular que no volgués acceptar proves que els Mossos aportaven. El secretari general del SICME ha posat l'exemple del peritatge d'una escopeta per demostrar que no podia disparar dos trets consecutius amb un interval molt breu de temps. El jutge va acceptar finalment aquest peritatge i va demostrar que la mateixa escopeta no havia pogut disparar els dos trets. Els mossos condemnats pel cas Benítez tenien "molta por" del procés amb jurat popularSobre l'acord a què van arribar el 9 de maig els vuit mossos acusats per la mort de Juan Andrés Benítez l'octubre del 2013, Trapero ha afirmat que no pot "admetre que es criminalitzin". Tot i que van reconèixer un homicidi imprudent per arribar a l'acord, a Trapero li consta que alguns dels condemnats tenien "molta por" del procés, amb jurat popular, i que van signar el pacte "a contracor". "Tenien molts números de tenir penes o la possibilitat de ser expulsats del cos", ha afirmat Trapero.