Sortida del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, de l'Audiència Nacional, on ha declarat durant dues hores
Madrid

La Fiscalia demana presó sense fiança per al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero

La jutge ha desestimat la petició i l'ha deixat en llibertat però sense passaport, com ja ha passat amb la intendent dels Mossos Teresa Laplana, que també ha declarat per sedició

RedaccióActualitzat

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent dels Mossos Teresa Laplana i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han tornat a comparèixer aquest dilluns davant de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per la causa oberta per un delicte de sedició. És el segon cop que ho fan en deu dies.

La petició de la fiscalia per a Trapero ha estat de presó sense fiança, però la jutge l'ha desestimat i ha deixat el major dels Mossos en llibertat però sense passaport, li ha prohibit sortir d'Espanya, l'obliga a estar localitzable per telèfon i el fa comparèixer cada 15 dies davant als jutjats.

Un cop la jutge ha comunicat la decisió, ara serà el torn de declarar de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium.

Les mateixes mesures per a Laplana

La primera investigada a declarar ha estat la intendent Laplana. En acabar, la jutge ha decretat llibertat amb les mateixes mesures que, després,. ha imposat a Trapero.

La fiscalia havia demanat presó provisional sota fiança de 40.000 euros per a Laplana, però la jutge ho ha rebutjat.

Laplana ha declarat per videoconferència en qualitat d'investigada per un delicte de sedició després que, en un informe, la Guàrdia Civil va assegurar que va desatendre les crides d'ajuda dels agents el 20 de setembre a la Conselleria d'Economia de la Generalitat durant una operació policial per impedir l'1-O.

Sànchez: "Les acusacions no s'aguanten"

A l'arribada a l'Audiència aquest matí, Sànchez ha dit que tot plegat no s'aguanta. El tuit que ha fet a les portes del jutjat afegeix que són acusacions escandaloses i pronostica que tornarà a dormir a casa. És a dir, que no pensa que els dictin presó preventiva.

Trapero ha estat el primer d'arribar a la seu judicial, a les 9.27. Ho ha fet acompanyat i no ha volgut fer cap comentari davant dels periodistes. Vint minuts després han arribat al jutjat Sànchez i Cuixart, que han saludat els diputats i senadors que els donen suport.

A tots quatre, se'ls investiga per les manifestacions dels dies 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir 14 alts càrrecs del govern. La magistrada ja va interrogar els quatre investigats el 6 d'octubre, el mateix dia que la Guàrdia Civil va aportar més informes. Aquest cop, però, la jutge sí que ha pres mesures cautelars.

Abans que ells quatre, han declarat com a testimonis la secretària del jutjat número 13 de Barcelona i dos guàrdies civils per la situació que van viure els dies 20 i 21 de setembre durant el registre a la Conselleria d'Economia. La secretària va d'haver de sortir de l'edifici per un teatre annex, camuflada entre el públic.

Sànchez i Cuixart diuen que no volen ser moneda de canvi

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Sànchez i Cuixart han explicat que no volen ser moneda de canvi. Segons el màxim responsable de l'ANC, "no hi ha base material, jurídica ni processal perquè no tornem a casa avui". I el president d'Òmnium ha dit: "No som moneda de canvi de res, perquè seria tant com reconèixer que hem comès algun delicte. Cap rendició." Cuixart també s'ha fet aquesta reflexió: "M'agradaria saber què hi feien, aquells cotxes de la Guàrdia Civil, davant de la Conselleria d'Economia el 20-S."

Els líders de l'ANC i d'Òmnium havien demanat que la causa passés als jutjats d'instrucció de Barcelona, però la jutge s'hi oposa perquè diu que no es tracta de fets aïllats, sinó que formen part d'una estratègia complexa. Considera que Sànchez i Cuixart tenen un paper "essencial" en el pla per a la independència.

La jutge defensa que la investigació per sedició respon a una denúncia de la fiscalia, però remarca que els fets queden confirmats amb els atestats elaborats per la Guàrdia Civil aquells dies. La policia, a més, ha aportat documentació nova que amplia a actuacions dels investigats durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Els Mossos defensen que van actuar com ho fan sempre i, en tot cas, no van ser avisats amb prou antelació per preparar el seu dispositiu.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut