Transport públic gratuït? París comença un estudi per implantar-lo

Transport públic gratuït? París comença un estudi per implantar-lo

Transport públic gratuït? París comença un estudi per implantar-lo

Xavier Duran Actualitzat
Estació de Miromesnil, a la riba dreta del Sena

Estació de Miromesnil, a la riba dreta del Sena

París comença aquest dijous una prova per ser la ciutat amb el transport públic més barat del món: completament gratuït. De fet, no seria l'única, perquè a Tallinn, la capital d'Estònia, el transport públic ja és gratuït. Hi ha una diferència: Tallin té uns 450.000 habitants i París, 2.200.000. I si comptem tota la regió de l'Illa de França, supera els 13 milions.

Seria una mesura més de les que l'alcaldessa Anne Hidalgo, del Partit Socialista, ha pres per reduir la contaminació de la capital francesa. Els dies feiners tenen prohibit circular els vehicles amb més de 19 anys d'antiguitat. I quan la concentració de contaminants supera certs límits, també hi ha restriccions i el transport públic és gratuït per a tothom.

La mateixa Hildago manifestava el mes de març, en unes declaracions al diari econòmic "Les Échos", que el cotxe no pot ser l'element central de la mobilitat a les ciutats:

"El tema de la gratuïtat dels transports és una de les claus de la mobilitat urbana, en què el lloc del cotxe contaminant ja no és central. Moltes ciutats s'hi comprometen."

El problema pot ser de magnitud. A França hi ha més de 30 ciutats amb zones on el transport públic és gratuït. Però la més gran és Niort, amb 120.000 habitants. A Alemanya es va provar a ciutats mitjanes com Bonn, però la més poblada que manté el sistema és Tübingen, amb 87.000 residents. Si Hidalgo implanta el seu projecte, París i l'Illa de França es convertirien en la regió més gran del món amb transport gratuït.

No estan clars els detalls concrets del model. La gratuïtat podria ser per a tothom, per als residents, per a certs grups, excloure els turistes... Podria ser gratuït tot el dia, només unes hores, els dies feiners, abastar tota la xarxa, només unes línies de metro i autobús... Caldrà veure també com s'absorbeix el previsible augment de passatgers.

D'altra banda, el transport seria gratuït per als usuaris, però no per a l'ajuntament. Es calcula que costaria 6.000 milions d'euros anuals, comptant l'ampliació de serveis i de personal. Les solucions podrien ser diverses: un augment de la contribució que ja fan les empreses amb més d'onze treballadors, ajuts de l'Estat, un peatge per als conductors.... Londres i altres ciutats fan pagar per conduir fins al centre històric. Però Hidalgo pensa que la mesura podria abastar tot París.

Alguns mitjans afirmen que l'alcaldessa no pretén tant reduir la contaminació com les crítiques que rep des de diversos sectors. I que ja pensa en les eleccions municipals del 2020. Potser encaixa amb això el dia triat per començar l'estudi: aquest dijous el Consell de París ha d'aprovar que a partir del dia 1 de juny el Navigo -l'abonament més utilitzat pels residents- serà gratuït per a tots els majors de 65 anys que compleixin certes condicions fiscals. La mesura beneficiarà unes 200.000 persones i l'ajuntament assumirà el cost de 12 milions d'euros anuals.

Davant de costos, també es parla de beneficis, no sempre mesurables en diners. Hi haurà un aire més net, menys costos sanitaris, es reduiran les emissions de diòxid de carboni... Hi ha qui preveu que una ciutat amb menys fums i soroll atraurà més gent i més inversors.

L'exemple de Tallinn pot servir a petita escala. Molts residents a la ciutat no s'hi havien inscrit, per evitar pagar els impostos. Però amb els beneficis de la gratuïtat limitada als seus habitants, molts s'hi van apuntar. Això ha suposat uns ingressos extra de 20 milions d'euros anuals.

Tot això és el que vol posar sobre la taula i analitzar l'estudi que comença. Els resultats s'han de presentar a finals d'any.

TEMES:
Ciència Medi ambient Mobilitat