Tradició, músiques del món i nova escena catalana es donen la mà a la 19a Fira Mediterrània

Tradició, músiques del món i nova escena catalana es donen la mà a la 19a Fira Mediterrània

Tradició, músiques del món i nova escena catalana es donen la mà a la 19a Fira Mediterrània

Petit número de dansa i música a la seu del Departament de Cultura per presentar la Fira Mediterrània de Manresa, aquest dimarts 4 d'octubre (HORITZONTAL)

Petit número de dansa i música a la seu del Departament de Cultura per presentar la Fira Mediterrània de Manresa, aquest dimarts 4 d'octubre (HORITZONTAL)

ACN Barcelona.-La Fira Mediterrània de Manresa torna del 6 al 9 d'octubre amb 128 companyies artístiques, 300 activitats (38 estrenes i 12 coproduccions) i prop d'un miler de professionals inscrits. La 19a edició arriba amb la creació col·lectiva com a leitmotiv, que connecta amb un dels eixos principals de la Fira, la cultura popular. L'espectacle inaugural 'Cadàver Exquisit', en què col·laboren David Carabén, Mercè Sampietro, Toni Mira i Cabo San Roque és l'exemple paradigmàtic d'aquest esperit. Música, teatre, dansa i nous formats se citen durant quatre dies a la capital del Bages. L'escena catalana hi tindrà un pes específic, entre altres, amb els nous espectacles d'Enric Montefusco, de Guillem Albà i Clara Peya, la Cobla Catalana dels Sons Essencials o la recuperació de la comèdia lírica 'Tempesta esvaïda' de Joaquim Serra.

El director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa, David Ibáñez, ha reiterat aquest dimarts la importància que concedeixen a la noció de 'creació col·lectiva'. La Fira vol "reivindicar aquest moviment de fons en la cultura que està redefinint la relació entre organitzadors, artistes i públic", ha senyalat el responsable artístic. L'exemple paradigmàtic d'aquest leitmotiv és l'espectacle inaugural (un dels tres, de fet) anomenat 'Cadàver Exquisit', en què han col·laborat David Carabén, Mercè Sampietro, Cabo San Roque i Toni Mira. Un altre exemple de creació col·laborativa és la proposta que presentaran el clown Guillem Albà i la pianista Clara Peya, 'Pluja'. Un espectacle de cultura popular i a l'abast de tothom, segons Albà, en què els dos artistes han sortit "de la seva zona de confort". La tradició segueix sent un eix important de la Fira Mediterrània, per bé que s'empelti en noves dramatúrgies. Així s'entén la programació del nou espectacle de l'ex líder de Standstill 'Tata Mala' (estrenat al darrer Festival Grec), i que combina elements del folklore català com els Falcons de Barcelona, amb els avantguardistes Los Corderos i la ballarina Sònia Gómez. Pel què fa a la música, la Fira sempre convoca artistes locals i internacionals representants de la 'world music'. El projecte de Marco Mezquida amb el guitarrista flamenc Chicuelo, la presentació del disc conjunt de Carles Sanjosé i Carles Belda, 'Càntut', el concert de Rozalén, els libanesos Bachar Mar-Khalifé o el duo Fetén Fetén, són algunes de les propostes de la Fira en aquest àmbit. D'entre tots, Ibáñez ha destacat la participació de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, amb l'espectacle 'Nit Esporògena' que produeix la Fira. David Ibáñez ha avançat que el ritme de venda de les entrades de la Fira és molt alt. L'any passat la cita va vendre al voltant de 12.000 entrades. Triple inauguració La Fira Mediterrània arrencarà el proper 6 d'octubre amb una triple inauguració. La proposta consisteix en tres espectacles que subratllen les facetes essencials de la fira: tradició, innovació i participació. Els tres espectacles han estat coproduïts per Fira Mediterrània i són d'estrena absoluta. La 'innovació' anirà a càrrec dels noruecs Frikar Dance Company que a tres quarts de vuit del vespre ballaran durant 15 minuts sobre la façana de l'Ajuntament a 30 metres d'alçada amb la música en directe del trompetista franco-català Raynald Colom. Tot seguit, a les vuit, la 'participació' es veurà plasmada en el resultat del projecte 'Cadàver exquisit'.Els Carabén, Sampietro i companyia han fet el seu treball de creació a partir de la peça que els ha arribat a les mans, sense tenir coneixement, ni de la identitat de qui ha intervingut ni de la seva motivació emocional i creativa. El resultat és un espectacle breu, de 10 minuts de durada, que es veurà a la Plaça Major, tres vegades durant la Fira.I a les nou del vespre, a la sala gran de teatre Kursaal, la Fira Mediterrània comptarà amb la inauguració del concepte de 'tradició' amb 'Mar de Fuelles', un projecte que uneix dos dels millors acordionistes, Kepa Junkera -a la trikitixa d'Euskadi- i Chango Spasiuk, tocant el 'chamamé' del nord d'Argentina.El cartell de la 19a edicióLa Fira Mediterrània se sent còmode amb el matrimoni entre l'art tradicional i l'art urbà perquè, segons el seu director artístic, David Ibáñez, és "un terreny molt fèrtil en el qual ens agrada investigar". En aquesta edició, el certamen ha decidit apostar fort per aquesta línia i ha encarregat al prestigiós muralista italià Agostino Lacurci la creació del cartell. El disseny proposat per l'artista està inspirat en el popular ball de cintes, però el diàleg entre l'art urbà i la tradició va més enllà i, enguany, la imatge de la fira es convertirà en una catifa de flors construïda per una quarantena de membres de la Federació Catalana de Catifaires. L'obra omplirà el centre de la Plana de l'Om des de les sis del matí i fins al migdia del 9 d'octubre.Impacte econòmicUn estudi publicat el passat mes de maig sobre la Fira Mediterrània de Manresa revelava que l'impacte econòmic que genera el certamen a la capital del Bages supera els 3 MEUR, un 16% més que fa cinc anys. Aquest increment s'explica per l'augment de visitants a la fira i perquè la gent que ha vingut gasta més. L'anàlisi, elaborat per la Fundació Universitària del Bages (FUB), també demostra que, malgrat la reducció pressupostària del certamen -que actualment se situa al voltant de l'1,1 MEUR- per cada euro invertit a la fira se'n generen entre 10 i 13, una xifra que, segons el responsable d'emprenedoria de la FUB, Marc Bernadich, situa la Mediterrània entre els millors. Tot i això l'assignatura pendent és atraure més el públic més jove, que és el menys afí a la fira i el que menys gasta.