Tractament pioner contra l'anorèxia crònica amb la implantació d'elèctrodes al cervell

L'Elisabeth té 41 anys, pesa 34 quilos i des dels 14 que té anorèxia nerviosa. Fa tres anys que no menja cap aliment sòlid. Viu de sucs, iogurts, batuts i cafè.

Cada dia, pren 75 laxants i 30 diürètics, diu que no ho pot evitar. Fa temps que no es mira al mirall. Tampoc celebra el Nadal, ni aniversaris ni participa en reunions familiars "perquè com que no menjo...".

Forma part del 30% d'anorèxies que es cronifiquen. Ara la seva vida li ha canviat en tots els sentits: "Estic superanimada, menjo."

Entre una situació i l'altra ha passat per una operació a l'Hospital del Mar de Barcelona, que aquest dijous ha donat a conèixer un tractament experimental revolucionari per a l'anorèxia.

Abans de l'operació, l'Elisabeth no volia que en mostréssim la cara, després ja no hi té cap problema.
 

Un tractament revolucionari

Consisteix en una operació per implantar uns elèctrodes en el cervell del pacient amb la finalitat de provocar una reacció positiva de l'organisme.

Segons el cap de Psiquiatria de l'Hospital del Mar, Victor Pérez, va destinat bàsicament a persones amb anorèxia nerviosa amb qui no han funcionat els tractaments convencionals.

Un de cada 100 joves d'entre 13 i 18 anys té anorèxia nerviosa, la majoria noies.

"Les candidates a aquest protocol són essencialment persones diagnosticades d'anorèxia nerviosa que han provat altres tractaments i no han millorat i, a més, han passat uns anys i no han pogut tornar a fer vida normal."

Gloria Villalba, neurocirurgiana de l'Hospital del Mar, explica que la funció dels elèctrodes és produir un efecte inhibitori.

"El generador emet un impuls elèctric a la punta d'un elèctrode, i aquest corrent no té un efecte excitatori. Té un efecte inhibitori d'un circuit que funciona malament en aquests pacients".

De moment s'ha operat quatre persones. Tres amb bons resultats, per ara. Per saber el resultat de la quarta encara caldrà esperar, perquè s'ha vist que alguns pacients tarden fins a un any a començar a respondre.
 

Un seguiment d'un any

L'operació, tot i que aparatosa, consideren que és de baix risc. Es fa amb l'ajuda d'un robot que funciona com un GPS. El més important és la precisió, perquè l'elèctrode ha d'arribar al lloc exacte del cervell, amb un marge d'error de menys de mig mil·límetre.

La pell extremadament prima de la pacient és una altra dificultat.

Forma part d'un assaig clínic i als pacients se'ls segueix durant un any. Durant aquest temps la neurocirurgiana apagarà el dispositiu durant tres mesos, però ni el pacient ni el psiquiatre que en fa el seguiment sabran quan. D'aquesta manera, podran avaluar si el tractament funciona.

"Començo a ser feliç"

Dos mesos després de ser operada l'Elisabeth torna a l'hospital. La neurocirugiana es mostra sorpresa.

"No pensàvem que l'evolució fos tan bona. Bona en tots els aspectes, no només en el pes, que està augmentant, sinó bona també en l'estat d'ànim, en l'ansietat, en les obsessions".

"En tot, en tot, estic meravellada" diu l'Elisabeth, que admet que ara comença a ser feliç.

"Feia anys, segles, que no tastava la tonyina. Els musclos feia anys que no els tastava. No en sabia ni el gust. M'encanten".

L'anorèxia és la malaltia mental amb més mortalitat, i el 30% de casos es converteixen en crònics, no responen a cap tractament i tenen una alta taxa de suïcidis.

Ara aquest tractament quirúrgic experimental obre ara una nova porta. És un tipus d'operació que ja es fa servir per a altres malalties psiquiàtriques, com la depressió profunda o el trastorn obsessiu compulsiu.

La novetat és que es faci servir per tractar l'anorèxia. Hi ha poques experiències al món i totes, com en aquest cas, dins d'assajos clínics.