Tots els àpats amb el Twitter

Tots els àpats amb el Twitter

Tots els àpats amb el Twitter

janquim Actualitzat
Tuitaires, per Janquim

Tuitaires, per Janquim

"Jo passo de Muesli. Esmorzo un Mowgli que la ciutat és una jungla". Així comença el dia @JohnLeBlog, amb petjada a Relats en Català.  

És un matí de tardor i aquest usuari del Twitter no té cap angúnia per compartir amb tothom una recomanació irònica. És comprensible, perquè no és l'únic a qui se li ha acudit posar el contingut dels seus àpats damunt la taula dels 140 caràcters.

@brutnatural també es lleva de bon humor: "Mandarina, poma, actimel, panellet. No, no és una peli sobre el Maragall. És el meu esmorzar". Potser algú hipersensible hi vegi una mofa, però fa tot l'efecte que es tracta d'una apropiació col·lectiva: el títol encertat del documental de Carles Bosch l'ha situat com un referent i s'hi pot al·ludir.  

Esmorzar

El dia s'anima amb el contrast entre els exhibicionistes que proclamen als quatre vents que han fet un "esmorzar de forquilla" i els que s'han de conformar "amb un crosant del vending" o es veuen forçats a menjar al cotxe.  

O sigui que el primer àpat del dia es pot convertir en un acte de resistència. Una bona causa és una apagada elèctrica o la reencarnació sobtada d'un examen a l'agenda.

L'esmorzar és primordial. Se celebra, s'emmarca en un matí de casori i permet recomanacions. Es pot encetar el dia amb un esmorzar polític o es pot confiar que el desdejuni sortirà de franc i argumentar que el Dret Mercantil té exigències especials però l'adrenalina fa una cabriola formidable si la jornada comença amb un tuit denúncia, com el que dispara @pablobonat: "Al bar on esmorzo, un policia nacional uniformat i ben armat es fot cada dia un parell de canyes".  

Dinar

A l'hora de dinar, la gent s'entaula al Twitter i escriu amb els coberts, per explicar amb qui ha quedat, per comentar una foto del restaurant o què escolta a la tele de l‘establiment on menja, com fa l'exconseller Josep Bargallo sense reserves.  

La desigualtat que l'esmorzar insinuava es confirma ara al  "timeline" del Twitter. Algú ofereix la reserva que no podrà fer servir en un restaurant ben estrellat mentre algú altre demana ajuda per trobar un local per a vint comensals.  

Però l'ordre sol presidir el migdia i encara que @tartanna  llança un manifest a favor de la mongeta tendra no es discuteix l'autèntica importància dels macarrons.  

Tot i això, hi ha trobades intrigants, com la que anticipa @jepivila: "Avui gran dinar de directives (...). ¿Reconciliació o ball de bastons?".  


Berenar

El berenar sol passar de pressa i serveix per tancar moltes ferides. @FrancescJimenez, per exemple, supera la clàssica dicotomia entre el salat i el dolç amb una recepta tridimensional: " Pa, fuet i xocolata."

@Gata_maula proposa una altra modalitat: "3 galetetes de gos (de fibra) i un te vermell amb prunes".


Sopar

Quan arriba l'hora de sopar la desinhibició ja s'ha estès arreu. Un exemple d'aquesta transparència el regala @jmarchán quan avisa @AnnaMIM: "Ei! Doncs anava a buscar la Nerea que sortia d'anglès i anàvem a sopar que ahir era el seu cumple."  

Amb la mateixa desimboltura  es convoquen obertament  sopars privats i es recorden els deutes pendents. Sempre hi ha motiu per a un tuit vespertí: per lluir de restaurant o perquè arriba la família.

El  diputat Jordi Xuclà comparteix una conversa familiar mentre sopa i ratifica la sospita que si es tecleja al mòbil ben a prop de les estovalles s'obre una porta que deixa passar tothom.  

Però els que surten no temen gaire més per la seva intimitat.  

@antonimolas anota a la seva "bio" els càrrecs de degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Vic a més de president dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya. Però el rang no li impedeix publicar la llista del que mastega, amb la naturalitat col·loquial que li inspira la seva tria: "Pescaito, chocos, tomatito, papas aliñas, ...., en fi de PM!". A pesar de les inicials tothom entén que a la cuina no hi havia la policia municipal.

Sobretaula

Al Twitter s'hi escriu però sol reflectir-s'hi la llengua parlada. Vet aquí perquè força usuaris obliden o ignoren que els verbs "esmorzar", "dinar", "berenar" i "sopar" no són transitius. O sigui que podem esmorzar d'hora, dinar bé, berenar de pressa i sopar amb els amics però si volem explicar què ingerim necessitem el verb "menjar". Si als sociolingüistes els calien proves d'un altre flanc desguarnit, els diàlegs del Twitter les posen al plat sense passar pel foc.

Qui s'ennuegui amb aquesta confirmació farà bé d'atendre el consell del periodista @GabrielPernau: "I després de sopar, una copeta de limoncello".