Torres-Dulce: Un mandat marcat per les discrepàncies

Malgrat ser nomenat pel govern del PP, són conegudes les discrepàncies amb el govern espanyol
Torres-Dulce: Un mandat marcat per les discrepàncies
Madrid

Torres-Dulce: Un mandat marcat per les discrepàncies

Malgrat ser nomenat pel govern del PP, són conegudes les discrepàncies amb el govern espanyol
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El fins ara fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va ser nomenat al càrrec el desembre de 2011 pel govern del PP. Tot i això, són conegudes les discrepàncies amb el govern espanyol i la falta de sintonia amb els ministres de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón i ara amb Rafael Catalá. I és que sempre ha defensat la seva autonomia d'actuació i ha denunciat la manca de mitjans de l'organisme. A més, ha mostrat el seu rebuig explícitament a reformes legals com el codi Processal Penal, ja que considerava que no complien amb les seves expectatives.

L'últim daltabaix conegut a la fiscalia, però, han estat les discrepàncies jurídiques pel 9-N entre Torres-Dulce i el fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada. Des de Catalunya no veien motius per presentar una querella contra Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau per la consulta del 9 de novembre i Torres-Dulce sí, i va haver de convocar la Junta de Fiscals, que li va donar suport per presentar-la.

Torres-Dulce, a més, sempre ha defensat que la querella pel 9-N ha demostrat que la fiscalia "no actua a cop d'ordre", sinó a través d'un debat jurídic, i que al final les decisions es prenen ajustades a l'estat de dret. Des del Senat, ara fa un mes, Torres-Dulce va assegurar: "En tot aquest procés, l'únic que m'ha preocupat és que es compleixin els principis que ordenen l'activitat del Ministeri Fiscal escrupolosament, escoltar sempre primer els fiscals, sotmetre-ho a la legalitat, comportar-se amb imparcialitat i que funcionin els principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica." Uns dies més tard, al Congrés, afirmava que no se li podia dir que sigui procliu al govern de Rajoy i va posar com a exemple el fet que fos ell mateix qui havia demanat presó per a l'extresorer del PP Luis Bárcenas i les seves posicons contràries al Ministeri d'Interior en els casos "Bolinaga" i "Matas".

Després de la seva dimissió, Torres-Dulce tornarà a la fiscalia al capdavant del Tribunal Constitucional. El fins ara fiscal general de l'Estat va començar la seva carrera com a fiscal a Sevilla, Guadalajara i Madrid. El 1996 el van ascendir a fiscal de sala i des d'aleshores ha ocupat altres càrrecs com fiscal de sala del Tribunal Suprem d'Espanya, cap de la secció penal, vocal del Consell Fiscal i fiscal de sala a la fiscalia davant del Tribunal Constitucional, on ara vol tornar a exercir.

Torres-Dulce ha exercit de professor de Dret i ha escrit diverses publicacions especialitzades. Però també està fortament vinculat al món del cinema. N'ha fet seminaris, ha estat crític cinematogràfic de diaris i revistes com "Expansión" i "Telva" i n'ha escrit diversos llibres.

VÍDEOS RELACIONATS