Torra no veu cap solució real per a Catalunya "sense reconèixer l'autodeterminació"

Autodeterminació, denúncia de la repressió, unitat i polítiques socials. Aquests quatre eixos han protagonitzat el discurs de Cap d'Any del president de la Generalitat, Quim Torra. En una setmana marcada per la política amb la immunitat de Junqueras, el pacte per la investidura de Sánchez i la possible inhabilitació del mateix Torra, el president ha tornat a reclamar l'exercici de l'autodeterminació com l'única resposta real al conflicte polític de Catalunya.

Torra assegura que té una "disposició al diàleg absoluta", però reclama "continguts concrets i compromís de solució política i democràtica", que passa per "donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya":

"No hi ha cap solució real per a Catalunya que no impliqui reconèixer el dret d'autodeterminació i el seu exercici."

Torra també ha parlat sobre la seva possible inhabilitació. Diu que volen inhabilitar la figura del president:

"No han volgut inhabilitar-me a mi. Amb aquesta sentència, que ja estava escrita quan van començar el procés judicial, volen inhabilitar el president de Catalunya."

Gran part del discurs s'ha centrat a denunciar la repressió en el que ha qualificat d'"un any on els catalans hem viscut en una democràcia segrestada":

"El 2019 hem constatat amb més evidències que mai la cara autoritària de l'estat espanyol. El món ha pogut veure un judici de vergonya, una autèntica farsa jurídica, que va acabar amb una sentència de més de 100 anys de presó contra persones demòcrates i pacífiques que ja fa més de 2 anys que viuen privades de llibertat."

Torra ha reclamat la nul·litat de la sentència del procés i que s'investiguin les detencions d'independentistes al llarg de l'any, en una clara referència a l'operació Judes:

"S'han empresonat persones vinculades a l'independentisme sense proves i amb interrogatoris que hem exigit saber en quines condicions s'havien produït."

 

Davant d'aquesta "democràcia segrestada", Torra demana que el 2020 sigui "l'any de la democràcia retrobada". I recepta unitat a l'independentisme, recuperant "l'esperit del Primer d'Octubre":

"Cal que, amb la més profunda honestedat, reprenguem el rumb i recuperem la iniciativa per traçar un horitzó il·lusionant. I per això, no em cansaré d'insistir que cal recuperar el sentit de la unitat que ens va permetre fer el referèndum del Primer d'Octubre."

L'eix social

El president de la Generalitat també ha dedicat el seu discurs als reptes socials de 2020. Torra situa dos desafiaments i cinc prioritats del govern.

En la part dels desafiaments cita l'emergència climàtica i la pobresa energètica com a "prioritats inexcusables". I en les prioritats, Torra situa les les polítiques d'habitatge, l'educació, el dinamisme econòmic, l'equilibri territorial i la salut:

"A Catalunya hem de ser capaços de seguir mantenint el bon nivell dels indicadors econòmics de creació de riquesa, de creixement de les exportacions o de disminució de l'atur. Però hem de ser capaços de posar tota l'atenció en les persones més vulnerables o amb risc d'exclusió social."

Torra ha tancat el seu discurs afirmant que a Catalunya no hi ha "un problema de convivència ni de banderes" sinó "de drets, de benestar, de progrés i de justícia".