Londres

Tony Blair ha declarat davant la comissió que investiga la invasió de l'Iraq ara fa set anys

El fantasma de l'Iraq encara persegueix Tony Blair. Set anys després de la invasió del país àrab, el que va ser primer ministre britànic ha declarat davant la comissió que investiga els fets. Durant unes sis hores, Blair ha explicat per quins motius es va decidir envair el país àrab i si va enganyar el Parlament britànic quan va assegurar que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Blair no ha mostrat cap signe de penediment i ha demanat a l'opinió publica que es plantegi com seria el món si Saddam Hussein continués al poder i ha assegurat que en el moment de prendre la decisió d'envair l'Iraq tenia la convicció "fora de tot dubte" que Saddam tenia armes de destrucció massiva.

Actualitzat
El 20 de març del 2003 tropes del Regne Unit, Polònia, Austràlia i Dinamarca entraven a l'Iraq capitanejades pels Estats Units. L'objectiu: enderrocar Saddam Hussein per posar fi a una amenaça que, asseguraven, disposava d'armes de destrucció massiva. L'1 de maig s'acabava l'ofensiva. Els míssils i les fàbriques d'armament que havien servit per justificar la invasió no es van trobar mai.

Aquella ofensiva va sorgir de la cimera de les Açores, en la qual també estava present Espanya, i ara passa factura a l'exprimer ministre britànic. L'opinió pública li demana que expliqui què va motivar la invasió de l'Iraq. La pressió ha estat tan forta que fins i tot es va constituir una comissió d'investigació al Parlament del Regne Unit.

Ara, gairebé set anys després de l'atac, Tony Blair ha declarat públicament davant la comissió. I el primer ministre britànic, lluny de fer cap autocrítica o mostrar penediment, continua mantenint que va ser una decisió correcta. "Sento responsabilitat, però no pas remordiments per enderrocar-lo. [Saddam Hussein] era un monstre que amenaçava no tan sols la regió si no tot el món", ha assegurat. Durant la seva primera intervenció s'ha escudat en els atemptats de l'11 de setembre als Estats Units per explicar l'atac a l'Iraq.

Abans dels atacs, Blair considerava que es podia controlar el líder iraquià amb una "política de contenció" però després de l'ensorrament de les Torres Bessones va canviar d'opinió. Assegura que el "càlcul de risc" de l'amenaça que suposava l'Iraq ja no va ser el mateix, malgrat que ha reconegut que no hi ha indicis que el règim iraquià tingués cap vincle amb l'11-S. "La pregunta no és tant sobre el març del 2003, sinó sobre el 2010", ha afirmat l'exmandatari, que té la convicció que "intel·lectualment" l'expresident iraquià tenia la intenció d'aconseguir un arsenal d'armes de destrucció massiva.

Però Blair no només ha contestat les preguntes de la comissió sinó que també s'ha permès la llicència, com a enviat especial del Quartet per l'Orient Mitjà, d'expressar la seva preocupació als actuals responsables internacionals sobre el règim iranià. A l'antic "premier" britànic, les polítiques de l'Iran li produeixen un temor més gran que el que li va generar l'Iraq de Saddam el 2003. "Passo molt de temps a la regió, i veig com l'Iran es vincula a grups terroristes", ha advertit.

Portar el Regne Unit a la guerra de l'Iraq sense el suport de les Nacions Unides ni de la majoria de l'opinió britànica va fer que Blair dimitís el 2007, després de deu anys a Downing Street. Mentre compareixia davant la comissió d'investigació, al carrer desenes de persones, entre elles familiars de soldats britànics morts a l'Iraq, exigien que se'l jutgés per crims de guerra.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut