Tòfona negra a Gal·les: el canvi climàtic també afecta les delicatessen

La tòfona negra és una de les joies gastronòmiques de la regió francesa del Perigord. Però sembla que els que n'aprecien les qualitats ara podran anar a buscar-la molt més al nord, concretament a Gal·les. Dos científics han anunciat a la revista "Climate Change" que aquest bolet subterrani s'ha conreat al comtat de Monmouthshire, Sir Fynwy en gal·lès.

Ha calgut esperar nou anys perquè un gos ensinistrat trobés la tòfona en el subsol de Gal·les, en el punt més septentrional on ha crescut, fins ara, la valorada tòfona negra. La també anomenada tòfona del Perigord (Tuber melanosporum) es ven a partir de desembre en molts mercats locals de la regió, però d'aquí uns anys potser no serà tan estranya en molts altres llocs.

L'article el signen Paul Thomas, de l'empresa Mycorrhizal Systems Ltd (MSL), https://plantationsystems.com/, i Ulf Büntgen, del Departament de Geografia de la Universitat de Cambridge. Tots dos suggereixen que el bolet podria ser conreat en diversos llocs del Regne Unit.

Les tòfones creixen en boscos humits, bàsicament a les arrels d'alzines i roures, però també es poden conrear. Això és el que es fa a la Catalunya central, on creix de forma natural, però on aquesta tècnica permet recollir-ne uns milers de quilos cada any. I també és el que van fer els dos investigadors, plantant el 2009 un roure inoculat amb espores de tòfona. El 2015 ja en van recollir de la varietat anomenada tòfona de la Borgonya. Però ha calgut esperar al 2017 per tenir a les mans tòfona negra.

Els dos autors ho atribueixen al canvi climàtic. Al mateix temps que provoca menys disponibilitat d'aigua i redueix la producció de tòfones en el seu hàbitat natural, modifica les condicions en llocs on ara es podria començar a conrear.

L'estudi no només serveix per evidenciar un altre efecte del canvi climàtic, sinó que obre perspectives econòmiques. La tòfona negra es pot arribar a vendre a 2.000 euros el quilo. La demanda augmenta i les projeccions assenyalen que el sector podria facturar més de 5.000 milions d'euros anuals els anys vinents. Un bon negoci, però no exempt de riscos, com explica Ulf Büntgen a la web de la Universitat de Cambridge:

"És una inversió arriscada per als agricultors. Els humans mengen tòfones des de fa segles, però encara sabem poca cosa de com creixen i com interactuen amb els arbres. Com que són al subsol, no podem veure com els afecten diferents condicions ambientals o quin és el millor moment per regar-les."

A partir d'ara aquests coneixements es podrien accelerar i sacsejar un mercat de luxe. La primera tòfona negra de Gal·les, que pesa 16 grams, es conservarà com a exemplar històric. Però aviat pot tenir germanes que ocupin un lloc als mercats i a les taules dels restaurants del Regne Unit.