Els catalans perden poder adquisitiu, mentre que els bascos i els navarresos en guanyen

El País Basc i Navarra són les comunitats autònomes amb més renda disponible per càpita familiar, segons la comptabilitat regional d'Espanya elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb xifres referides al període 1995-2001, les llars basques disposen de gairebé 13.000 euros per destinar al consum, mentre que les navarreses superen els 12.500 euros. Catalunya, en canvi, és una de les comunitats que han patit, en aquest període, una caiguda més gran de la seva renda disponible familiar. Al 1995 representava un valor de 116,6 punts, sobre 100, i al 2001 de 113,3 punts.
Els catalans perden poder adquisitiu, mentre que els bascos i els navarresos en guanyen
Renda

Els catalans perden poder adquisitiu, mentre que els bascos i els navarresos en guanyen

El País Basc i Navarra són les comunitats autònomes amb més renda disponible per càpita familiar, segons la comptabilitat regional d'Espanya elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb xifres referides al període 1995-2001, les llars basques disposen de gairebé 13.000 euros per destinar al consum, mentre que les navarreses superen els 12.500 euros. Catalunya, en canvi, és una de les comunitats que han patit, en aquest període, una caiguda més gran de la seva renda disponible familiar. Al 1995 representava un valor de 116,6 punts, sobre 100, i al 2001 de 113,3 punts.
El País Basc i Navarra són les comunitats amb més renda disponible per càpita familiar, mentre que Extremadura i Andalusia són les que disposen d'un menor nivell de renda. Segons les dades de l'INE, la renda disponible bruta a les llars espanyoles arribava a una mitjana de 10.313 euros al 2001, un 4,67% més que en l'any anterior. Al País Basc és on la renda és més elevada, de 12.847 euros, i ha augmentat un 5,13% entre el 2000 i el 2001. La segueixen Navarra, amb 12.607 euros i un increment del 5,14% en aquests anys, i les Balears, amb 12.572 euros i un augment del 3,25%. En l'extrem contrari se situen Extremadura, amb 7.645 euros i un increment del 4,27 respecte al 2000, i Andalusia, amb 8.338 euros, la qual cosa suposa un augment de 5,58% en aquests dos anys. Pel que fa a la despesa en consum familiar, la més gran correspon a Catalunya, amb 66.340 milions d'euros el 2001; la segueixen Madrid, amb 61.232 milions d'euros, i Andalusia, amb 56.717 milions. En canvi, les llars amb menys despesa en consum el 2001 han estat les de la Rioja, amb 2.553 milions d'euros, Cantàbria, amb 4.887 milions d'euros, i Ceuta i Melilla, amb 1.109 milions. Els increments de despesa més considerables entre el 2000 i el 2001 s'han registrat a Múrcia, on ha augmentat un 8,50%, i a les Balears, amb 7,44% més, enfront de l'increment nacional mitjà del 5,91%.

NOTÍCIES RELACIONADES