De les tres famílies a l'aragonès oriental: resum de l'ofensiva contra el català

De les tres famílies a l'aragonès oriental: resum de l'ofensiva contra el català
Sant Joan Despí

De les tres famílies a l'aragonès oriental: resum de l'ofensiva contra el català

Irene Vaqué Actualitzat
Concentració a favor del català a les escoles a la plaça del Vi de Girona.

Concentració a favor del català a les escoles a la plaça del Vi de Girona.

L'ofensiva política i judicial contra el català ha tingut els últims mesos diversos fronts.

A Catalunya, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ha estat la porta d'entrada a diversos cops judicials contra el català com a llengua vehicular a l'Ensenyament. L'últim, la decisió del Tribunal Suprem d'aquest 26 de juny de retirar al català aquesta consideració en l'etapa educativa que va dels 3 als 6 anys.

El Suprem ha anul·lat part del decret del Departament d'Ensenyament que estableix que el català serà llengua vehicular tant en les activitats internes com externes de les escoles en el segon cicle d'Educació Infantil. El TS ha estimat parcialment un recurs presentat contra una sentència de juliol de 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avalava el decret de la Generalitat.

Anteriorment, el TSJC va reconèixer el dret de set famílies a escolaritzar els seus fills en castellà. El tribunal es va pronunciar en aquest sentit al maig davant la petició de 4 famílies i ja ho havia fet anteriorment amb 3 pares més. Fins ara, el departament que dirigeix Irene Rigau ha defensat sempre que aquests alumnes poden rebre una atenció individualitzada i, per tant, que no es posa en dubte el model d'immersió lingüística en català. De tota manera, la Generalitat ha recorregut contra les sentències per blindar el sistema.

En canvi, des de la plataforma Somescola consideren que aquestes decisions judicials suposen l'inici de la segregació lingüística a les escoles de Catalunya.

Més enllà de l'ensenyament, el català també ha rebut cops a les institucions. Per exemple, el mateix TSJC ha tombat que sigui llengua preferent a l'Ajuntament de Barcelona.

Fora de Catalunya, a les Illes Balears és on més s'han intensificat les amenaces a la llengua. L'arribada del popular José Ramón Bauzá a la presidència balear ha suposat que el català hagi deixat de ser un requisit per accedir a la funció pública i computi només com a mèrit. Bauzá també ha trencat el model d'immersió lingüística i ha oficialitzat la separació de l'alumnat en funció de la llengua en què estudiï.

També se n'ha reduït la presència als mitjans de comunicació, amb el tancament de Televisió Mallorca i Ona Mallorca i la progressiva reducció de les emissions en català d'IB3, que ha deixat d'emetre pel·lícules en aquesta llengua per estalviar-se'n el doblatge. Bauzá també ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística.

Els illencs s'han mobilitzat en defensa de l'idioma amb una manifestació massiva i vaga de fam de dos activistes de Jubilats per Mallorca inclosa.

Un dels episodis més rocambolescos en les pressions contra el català té com a protagonista el govern de l'Aragó, que ha rebatejat el català de la Franja com a aragonès oriental. La nova llei de llengües de la comunitat evita qualsevol referència al català i, en canvi, es remet a la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental".

L'executiu de la popular Luisa Fernanda Rudi al·lega que la nova norma suprimeix el "caràcter impositiu" de l'anterior i posa èmfasi "en la protecció" de les llengües.

Enmig d'aquest panorama, al País Valencià la Universitat de València ha presentat un pla per incrementar la docència en català fins a un mínim del 35% en 5 anys, amb l'objectiu que sigui equitativa amb el castellà en un període màxim d'una dècada.