València

Camps, sempre a l'ombra dels pesos pesants

La carrera política de Francisco Camps ha estat una escalada ininterrompuda, fins al mateix dia de la seva dimissió, sempre a l'ombra dels pesos pesants del PP tant a València com a la direcció estatal del carrer Gènova.

Actualitzat
Regidor de Trànsit amb Rita Barberà a l'Ajuntament valencià, secretari d'Estat en el primer govern de José María Aznar i conseller autonòmic durant la presidència de Zaplana, el seu moment protagonista arriba quan el designen successor del president valencià.

Comença una fulgurant cursa pel lideratge de la comunitat i del partit. Depurats els últims zaplanistes i convertit en president valencià l'any 2003 per substituir Eduardo Zaplana, nomenat ministre d'Aznar, Francisco Camps reforça el fortí popular al País Valencià.

Pel que fa a l'estil de la seva política, Camps exerceix una presidència personalista dominada per l'organització de grans esdeveniments, com la Copa Amèrica de Vela i els últims anys els grans premis de Fórmula 1. També va apostar fort pel valencianisme, fins al punt de fer desaparèixer Unió Valenciana. Contrari a la unitat del català, és el president que va aconseguir que TV3 no es vegi al territori valencià.

Francisco Camps revalida la majoria absoluta el 2007 mentre el seu cap de files, Mariano Rajoy, torna a sortir derrotat en el segon intent d'assaltar La Moncloa el 2008.

Aquell any, Rajoy es juga el control del partit en el congrés de València i Camps posa la fortalesa dels populars valencians al servei de salvar-li el coll. Un suport que li valdrà l'aval permanent de la direcció de Madrid. Fins que esclata l'escàndol del "cas Gürtel".

Camps nega els favors de la presumpta trama corrupta. Rajoy proclama que és honrat i innocent i no gosa actuar-hi en contra ni apartar-lo de la candidatura a la reelecció com a president valencià.

El 22 de maig, Camps revalida la tercera majoria absoluta. I intenta blindar-se amb la legitimitat de les urnes contra les acusacions de suborn que li formula la justícia.

Però ni un 1.200.000 vots l'han salvat d'haver de plegar pel torpede contra Rajoy que representaria un Camps en actiu al banc dels acusats. Vuit anys després de la seva arribada i amb una ampliada majòria absoluta acabada d'aconseguir, Camps ha decidit marxar sense admetre cap culpa i exhibint un cop més el seu to triomfalista i autocomplaent.


VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut