Usuaris del Twitter diuen #aixino als manifestants que han bloquejat el Parlament
La nova acció de protesta dels encara anomenats "indignats" ha tingut ressò al Twitter, aquest mirall virtual de l'actualitat on es reflecteixen els debats que fins ara quedaven restringits a les tertúlies radiofòniques o a la conversa de sobretaula. Aquesta vegada, el seguiment dels missatges que els usuaris d'aquesta eina han enviat permet adonar-se de l'agonia que tenalla aquest moviment iniciat el 15 de maig passat.
L'únic membre del govern que ha dit res per aquesta via (a l'hora de tancar aquesta crònica) és Lluís Recoder. El conseller explica què sentia mentre donaven cops al seu cotxe oficial: "'No entrareu a votar el que no ens agrada' i es queda tan feliç tot colpejant el cotxe, apa. Visca la democràcia!".
Diputats força tuitaires com Quim Nadal i Miquel Iceta no piulaven. No ho feia tampoc el republicà Joan Puigcercós però sí Anna Simó, que anunciava a tothom que no podia entrar. Albert Rivera, de Ciutadans, ha compartit amb tothom com s'ha vist obligat a entrar dins d'un vehicle de la policia. L'exconsellera de Salut Marina Geli s'ha mostrat trista per aquesta situació i Montserrat Tura també.
Empentes i distincions
La diputada d'IC-V Dolors Camats, que havia escrit al seu blog un text comprensiu amb posicions dels manifestants, ha quedat superada pels fets, com ha admès en un missatge al Twitter després de rebre empentes.
El diputat de CiU i pròxim alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha fet servir el Twitter per difondre un apunt del seu blog, on ja ha qualificat els actes com una "indignitat". L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha estat més contundent: ha acusat els manifestants de comportar-se com els feixistes.
De fet, molts usuaris del Twitter havien encetat una línia semblant. Per això s'han referit al "segrest del Parlament", a Tejero, al "pas de l'oca" i al colpisme, a banda d'esmentar el Codi Penal. Les crítiques d'aquest to s'han repetit fins al punt que un observador com el periodista Iu Forn hi ha vist el final del moviment.
El rebuig ha desfermat recordatoris, al·ludint als que hi han donat suport fins ara, i també advertiments sobre l'efecte secundari d'afavorir posicions contràries.
Desafecció amb esprais
S'ha estès pel canal una desafecció nova, però, com si res d'això tingués sentit, alguns dels protagonistes han mantingut un to de desafiament, acusant els polítics de no ser útils i comparant la seva legitimitat.
Però han rebut anotacions punyents sobre com podrien mirar la política i missatges irònics sobre l'exercici de la democràcia.
Hi ha un incident concret que serveix per entendre força bé què ha passat. @mparramon, que és molt actiu al Twitter com un més dels "acampats", s'ha referit amb mofa a l'helicòpter que ha dut els presidents del govern i el Parlament fins a la seu de la representació popular. La seva befa tenia a veure amb l'ús d'aquest transport i les retallades pressupostàries. Però ha ignorat que aquest aparell ha estat un recurs davant el bloqueig de l'accés.
La tensió s'ha multiplicat al Twitter, quan alguns manifestants han tacat diputats amb esprais. Aquesta acció ha rebut dures crítiques, fins al punt que un periodista ha recordat altres maneres de marcar persones.
Se'ls ha acusat de no saber respectar "l'assemblea de la democràcia" i un missatge comparava la vergonya que va sentir la seva autora el dia de la càrrega policial amb la que ha viscut avui.
Els autors de les protestes insistien en l'absència d'identificació per part de la policia. Un despatx d'advocats molt actiu en aquest moviment ha subratllat aquest punt, però la seva força moral ha quedat tocada quan ha emès aquest altre missatge, com si Espanya fos un règim dictatorial.
Canvi d'etiqueta
Mentre el Twitter s'anava omplint de missatges l'etiqueta #parlamentcamp, una etiqueta nova, #aixino, ha estat "trending topic" de seguida. Algú esperava gestos de distància amb els fets i apareixia un nou concepte: la #ninicràcia. S'explica amb exemples com aquest o aquest altre i ha rebut rèpliques immediates en aquest diàleg transparent.
Uns quants semblaven decidits a sostenir la seva actitud i s'esforçaven per remarcar posicions que al Parlament no han aconseguit representació. Per això gosaven comparar l'acte de legislar amb un acte violent, mentre algú els volia convèncer que una cosa és manifestar-se davant del Parlament i una altra fer-ho en contra d'aquesta institució. D'altres eren més directes.
També hi ha hagut mostres de bon humor, com de costum. Però al Twitter hi ha quedat un regust amarg i la sensació que la "indignació" avui canviava de perspectiva. La pitjor conclusió és que aquesta manera estranya de fer les coses podria ser un tarannà del país.
Diputats força tuitaires com Quim Nadal i Miquel Iceta no piulaven. No ho feia tampoc el republicà Joan Puigcercós però sí Anna Simó, que anunciava a tothom que no podia entrar. Albert Rivera, de Ciutadans, ha compartit amb tothom com s'ha vist obligat a entrar dins d'un vehicle de la policia. L'exconsellera de Salut Marina Geli s'ha mostrat trista per aquesta situació i Montserrat Tura també.
Empentes i distincions
La diputada d'IC-V Dolors Camats, que havia escrit al seu blog un text comprensiu amb posicions dels manifestants, ha quedat superada pels fets, com ha admès en un missatge al Twitter després de rebre empentes.
El diputat de CiU i pròxim alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha fet servir el Twitter per difondre un apunt del seu blog, on ja ha qualificat els actes com una "indignitat". L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha estat més contundent: ha acusat els manifestants de comportar-se com els feixistes.
De fet, molts usuaris del Twitter havien encetat una línia semblant. Per això s'han referit al "segrest del Parlament", a Tejero, al "pas de l'oca" i al colpisme, a banda d'esmentar el Codi Penal. Les crítiques d'aquest to s'han repetit fins al punt que un observador com el periodista Iu Forn hi ha vist el final del moviment.
El rebuig ha desfermat recordatoris, al·ludint als que hi han donat suport fins ara, i també advertiments sobre l'efecte secundari d'afavorir posicions contràries.
Desafecció amb esprais
S'ha estès pel canal una desafecció nova, però, com si res d'això tingués sentit, alguns dels protagonistes han mantingut un to de desafiament, acusant els polítics de no ser útils i comparant la seva legitimitat.
Però han rebut anotacions punyents sobre com podrien mirar la política i missatges irònics sobre l'exercici de la democràcia.
Hi ha un incident concret que serveix per entendre força bé què ha passat. @mparramon, que és molt actiu al Twitter com un més dels "acampats", s'ha referit amb mofa a l'helicòpter que ha dut els presidents del govern i el Parlament fins a la seu de la representació popular. La seva befa tenia a veure amb l'ús d'aquest transport i les retallades pressupostàries. Però ha ignorat que aquest aparell ha estat un recurs davant el bloqueig de l'accés.
La tensió s'ha multiplicat al Twitter, quan alguns manifestants han tacat diputats amb esprais. Aquesta acció ha rebut dures crítiques, fins al punt que un periodista ha recordat altres maneres de marcar persones.
Se'ls ha acusat de no saber respectar "l'assemblea de la democràcia" i un missatge comparava la vergonya que va sentir la seva autora el dia de la càrrega policial amb la que ha viscut avui.
Els autors de les protestes insistien en l'absència d'identificació per part de la policia. Un despatx d'advocats molt actiu en aquest moviment ha subratllat aquest punt, però la seva força moral ha quedat tocada quan ha emès aquest altre missatge, com si Espanya fos un règim dictatorial.
Canvi d'etiqueta
Mentre el Twitter s'anava omplint de missatges l'etiqueta #parlamentcamp, una etiqueta nova, #aixino, ha estat "trending topic" de seguida. Algú esperava gestos de distància amb els fets i apareixia un nou concepte: la #ninicràcia. S'explica amb exemples com aquest o aquest altre i ha rebut rèpliques immediates en aquest diàleg transparent.
Uns quants semblaven decidits a sostenir la seva actitud i s'esforçaven per remarcar posicions que al Parlament no han aconseguit representació. Per això gosaven comparar l'acte de legislar amb un acte violent, mentre algú els volia convèncer que una cosa és manifestar-se davant del Parlament i una altra fer-ho en contra d'aquesta institució. D'altres eren més directes.
També hi ha hagut mostres de bon humor, com de costum. Però al Twitter hi ha quedat un regust amarg i la sensació que la "indignació" avui canviava de perspectiva. La pitjor conclusió és que aquesta manera estranya de fer les coses podria ser un tarannà del país.
