Tim Burton, a punt d'acabar una història que escriu amb la col·laboració d'usuaris de Twitter
140 caràcters no sembla una extensió de text suficient per desenvolupar una història però, com que de mica en mica s'omple la pica, amb un seguit de missatges d'aquesta dimensió es pot arribar a escriure una narració col·lectiva. Això és el que s'ha proposat el director de cinema Tim Burton.
Burton va llançar la proposta a través de Twitter i espera dels seguidors que adoptin la tècnica del "cadàver exquisit", que consisteix a escriure en un tros de paper aportacions personals de moltes persones per obtenir una història sencera.
El projecte s'anomena "Tim Burton's Cadavre Exquis" i s'acaba dilluns. Els últims dies, l'equip de Burton ha seleccionat les millors aportacions rebudes, que s'afegiran al text i en formaran part. L'inici va correspondre al director i productor de cinema, que havia escrit sobre el protagonista, Stainboy. Tothom que volia afegir-hi una continuació havia d'emetre un missatge amb l'etiqueta #BurtonStory.
Exposició retrospectiva
Es tracta d'un experiment que vol donar a conèixer la mostra retrospectiva sobre la seva obra, que va començar el 26 de novembre al TIFF Bell Lightbox, la nova seu del Festival Internacional de Cinema de Toronto (Canadà). Aquesta mostra sobre la carrera de Burton ja va ser al MoMa de Nova York, on va tenir un èxit descomunal que l'ha convertida en la tercera exposició més vista d'aquesta institució.
L'acció, per tant, és a la vegada un exemple d'ús de les noves tecnologies per a la promoció d'un espai físic i una proposta de narració col·lectiva. En cap d'aquests dos camps és el primer cop que es fa servir Twitter. Molts museus ja hi recorren per adreçar-se als seus visitants. I també hi ha hagut diverses propostes per crear un conte, tot i que sovint eren missatges d'un sol autor. Hi ha diverses novel·les "publicades a Twitter" i el català Jordi Cervera és un dels autors que s'han abocat a aquest peculiar format de fragments breus.
Però sí que és la primera vegada que una estrella com Burton participa de forma activa en una creació artística que fa amb tot de persones que, tot i que li són desconegudes, actuen com a col·laboradors directes. L'imaginatiu cineasta disposarà d'una història, caldrà veure fins a quin punt desenvolupada, que només haurà començat.
Hi ha hagut centenars de propostes, però, 24 hores abans que s'arribi al termini fixat, el text enllaçat queda format per prop de vuitanta missatges que fan avançar amb lentitud Stainboy per una galeria d'art... perquè, esclar, l'acció té lloc en un museu. Després de tot, aquest era el motiu. Més enllà de què li passi a Stainboy, l'exposició sobre Burton ha obtingut un ressò mundial que segur que també s'ha fet notar a Toronto.
El projecte s'anomena "Tim Burton's Cadavre Exquis" i s'acaba dilluns. Els últims dies, l'equip de Burton ha seleccionat les millors aportacions rebudes, que s'afegiran al text i en formaran part. L'inici va correspondre al director i productor de cinema, que havia escrit sobre el protagonista, Stainboy. Tothom que volia afegir-hi una continuació havia d'emetre un missatge amb l'etiqueta #BurtonStory.
Exposició retrospectiva
Es tracta d'un experiment que vol donar a conèixer la mostra retrospectiva sobre la seva obra, que va començar el 26 de novembre al TIFF Bell Lightbox, la nova seu del Festival Internacional de Cinema de Toronto (Canadà). Aquesta mostra sobre la carrera de Burton ja va ser al MoMa de Nova York, on va tenir un èxit descomunal que l'ha convertida en la tercera exposició més vista d'aquesta institució.
L'acció, per tant, és a la vegada un exemple d'ús de les noves tecnologies per a la promoció d'un espai físic i una proposta de narració col·lectiva. En cap d'aquests dos camps és el primer cop que es fa servir Twitter. Molts museus ja hi recorren per adreçar-se als seus visitants. I també hi ha hagut diverses propostes per crear un conte, tot i que sovint eren missatges d'un sol autor. Hi ha diverses novel·les "publicades a Twitter" i el català Jordi Cervera és un dels autors que s'han abocat a aquest peculiar format de fragments breus.
Però sí que és la primera vegada que una estrella com Burton participa de forma activa en una creació artística que fa amb tot de persones que, tot i que li són desconegudes, actuen com a col·laboradors directes. L'imaginatiu cineasta disposarà d'una història, caldrà veure fins a quin punt desenvolupada, que només haurà començat.
Hi ha hagut centenars de propostes, però, 24 hores abans que s'arribi al termini fixat, el text enllaçat queda format per prop de vuitanta missatges que fan avançar amb lentitud Stainboy per una galeria d'art... perquè, esclar, l'acció té lloc en un museu. Després de tot, aquest era el motiu. Més enllà de què li passi a Stainboy, l'exposició sobre Burton ha obtingut un ressò mundial que segur que també s'ha fet notar a Toronto.
