"The Wall Street Journal" enceta un Wikileaks propi però els observadors hi troben escletxes de seguretat
Wikileaks ofereix anonimat i seguretat per atreure els que vulguin fer una filtració. Després, si els informadors són descuidats i bocamolls corren els seus riscos, com sembla que li hauria passat al soldat Bradley Manning. Ara, els mitjans informatius volen competir amb llocs com el que va crear Julian Assange. Però de moment no se'n surten gaire bé.
El diari nord-americà "The Wall Street Journal" ha obert Safe House, un servei que vol ser una via per rebre informacions dels seus usuaris. El que és més destacat d'aquest procediment, que altres mitjans ja segueixen des de fa temps, és l'anunci que es tracta d'una via que garanteix l'anonimat i que pot acceptar filtracions a l'estil de les que s'han enviat per exemple a Wikileaks.
El diari ha fet servir aquesta comparació en la seva campanya de difusió del projecte Safe House i ha encetat d'aquesta manera un possible debat. Si en comptes d'haver-hi llocs generals destinats a rebre aquestes informacions i després redistribuir-les mitjançant acords amb els mitjans de comunicació cada mitjà disposa del seu lloc potser s'ofereix als ciutadans la possibilitat de triar amb qui volen col·laborar.
Però l'aparença d'un sistema semblant no és suficient. Fa falta que de debò s'assembli a Wikileaks o, si més no, a Openleaks, el cosí germà d'aquest lloc web que neix de la mà d'un exmembre de Wikileaks i que es proposa incrementar el grau de filtratge i contrast per implicar el periodisme d'una manera diferent de com ho ha fet el lloc creat per Julian Assange.
Escletxes de seguretat
I de moment els experts que observen aquest entorn no sembla que hi estiguin gens d'acord. Un article d'Adrian Chen, activista i autor polèmic a Gawker, fa notar que el sistema inclou en els seus termes d'ús la possibilitat de trencar l'anonimat de la font si ho reclama la policia o un tercer que el mitjà valori que hi té dret. És evident que un anonimat que el diari pot trencar a petició d'un tercer no sembla gaire sòlid, però és que a més hi ha defectes tècnics que fan impossible aquest anonimat.
D'aclarir això ja se n'ha ocupat, mitjançant el Twitter, Jacob Appelbaum, un expert en seguretat a internet Als seus tuits deixa clar que Safe House no té res de "safe" i conclou que no és una via recomanable per a les filtracions segures. Altres observadors ja han reiterat més comentaris crítics i els mitjans especialitzats se'n fan ressò.
Res de nou
De manera que tot torna a ser on era. Les alternatives són Wikileaks o Openleaks, que se suposa que aviat estarà disponible, però que de moment només ha servit perquè el seu impulsor vengui arreu del món un llibre on critica Wikileaks i Assange.
Els mitjans de comunicació se suposa que sempre han garantit a les seves fonts l'absoluta confidencialitat. Per això els periodistes que van protagonitzar el cas Watergate no van revelar mai qui era aquella "gola profunda". Quin sentit té que un diari inventi ara un procediment que no aporta gaire al tradicional compromís del periodisme i que, al contrari, empitjora l'acord?
Altres mitjans com "The New York Times" rumien des de fa mesos projectes similars i Al Jazeera disposa d'una "unitat de transparència" on sosté que ja acumula informacions procedents de fonts anònimes.
Potser "The Wall Street Journal" no esperava tenir moltes fonts de cop i volta, atretes per la la seva Safe House, sinó que buscava una oportunitat per fer-se notar. Si és així, més aviat ha rebut un parell de plantofades a cada galta.
El diari ha fet servir aquesta comparació en la seva campanya de difusió del projecte Safe House i ha encetat d'aquesta manera un possible debat. Si en comptes d'haver-hi llocs generals destinats a rebre aquestes informacions i després redistribuir-les mitjançant acords amb els mitjans de comunicació cada mitjà disposa del seu lloc potser s'ofereix als ciutadans la possibilitat de triar amb qui volen col·laborar.
Però l'aparença d'un sistema semblant no és suficient. Fa falta que de debò s'assembli a Wikileaks o, si més no, a Openleaks, el cosí germà d'aquest lloc web que neix de la mà d'un exmembre de Wikileaks i que es proposa incrementar el grau de filtratge i contrast per implicar el periodisme d'una manera diferent de com ho ha fet el lloc creat per Julian Assange.
Escletxes de seguretat
I de moment els experts que observen aquest entorn no sembla que hi estiguin gens d'acord. Un article d'Adrian Chen, activista i autor polèmic a Gawker, fa notar que el sistema inclou en els seus termes d'ús la possibilitat de trencar l'anonimat de la font si ho reclama la policia o un tercer que el mitjà valori que hi té dret. És evident que un anonimat que el diari pot trencar a petició d'un tercer no sembla gaire sòlid, però és que a més hi ha defectes tècnics que fan impossible aquest anonimat.
D'aclarir això ja se n'ha ocupat, mitjançant el Twitter, Jacob Appelbaum, un expert en seguretat a internet Als seus tuits deixa clar que Safe House no té res de "safe" i conclou que no és una via recomanable per a les filtracions segures. Altres observadors ja han reiterat més comentaris crítics i els mitjans especialitzats se'n fan ressò.
Res de nou
De manera que tot torna a ser on era. Les alternatives són Wikileaks o Openleaks, que se suposa que aviat estarà disponible, però que de moment només ha servit perquè el seu impulsor vengui arreu del món un llibre on critica Wikileaks i Assange.
Els mitjans de comunicació se suposa que sempre han garantit a les seves fonts l'absoluta confidencialitat. Per això els periodistes que van protagonitzar el cas Watergate no van revelar mai qui era aquella "gola profunda". Quin sentit té que un diari inventi ara un procediment que no aporta gaire al tradicional compromís del periodisme i que, al contrari, empitjora l'acord?
Altres mitjans com "The New York Times" rumien des de fa mesos projectes similars i Al Jazeera disposa d'una "unitat de transparència" on sosté que ja acumula informacions procedents de fonts anònimes.
Potser "The Wall Street Journal" no esperava tenir moltes fonts de cop i volta, atretes per la la seva Safe House, sinó que buscava una oportunitat per fer-se notar. Si és així, més aviat ha rebut un parell de plantofades a cada galta.
