"The New York Times" analitza la tensió política creixent pels atemptats a Barcelona

El diari apunta que el distanciament entre Barcelona i Madrid té "implicacions pràctiques de seguretat"
"The New York Times" analitza la tensió política creixent pels atemptats a Barcelona

"The New York Times" analitza la tensió política creixent pels atemptats a Barcelona

El diari apunta que el distanciament entre Barcelona i Madrid té "implicacions pràctiques de seguretat"
Redacció Actualitzat
Pla mitjà del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en primer terme després del minut de silenci a la plaça de Catalunya

Pla mitjà del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en primer terme després del minut de silenci a la plaça de Catalunya

La premsa internacional continua fixant-se en la reacció als atemptats. El prestigiós "The New York Times", en un reportatge publicat aquest dijous, fa un relat dels últims esdeveniments polítics i constata que cada cop és més evident que la unitat mostrada entre el govern català i l'espanyol en els moments inicials fa aigües.

L'article, signat per Raphael Minder, corresponsal a Madrid del diari nord-americà i que destaca al titular que la tensió és creixent i parla de "façana d'unitat":

"El final de la recerca dels terroristes ha fet ressorgir les tensions que fins ara s'amagaven amb una façana d'unitat, mentre continua el compte enrere per al referèndum d'independència de l'1 d'octubre."

Minder, que explica que el conseller Forn i el ministre Zoido han discrepat obertament en algun moment, afegeix que aquest distanciament té "implicacions pràctiques de seguretat que els qui van planificar l'atac potser van voler aprofitar".

També recorda les peticions de la Generalitat per tenir accés a les bases de dades del organismes policials internacionals i el comunicat dels sindicats de les policies espanyoles assegurant que se'ls havia marginat en la investigació i que això havia donat la imatge que Catalunya podia governar-se sola.

A més, el corresponsal de The New York Times es remunta al 2004, quan el govern del PP va perdre les eleccions pocs dies després dels atemptats de l'11-M a Madrid:

"Les bombes del 2004 als trens de rodalies a Madrid —només uns dies abans de les eleccions generals— van canviar el rumb de la política espanyola. Els votants van castigar al govern conservador per haver-se apressat a culpar als separatistes bascos i no als militants gihadistes de l'atemptat, l'atac terrorista més mortífer de la història d'Espanya."