"The Economist" explica què són els "xoriços" en versió original i doble significat

El setmanari britànic "The Economist" dedica un article a la carn de porc magra picada, o el que és el mateix: als "xoriços" d'Espanya. En l'altra accepció de la paraula, la mateixa publicació repassa els casos de presumpta corrupció política que esquitxen l'Estat.
"The Economist" explica què són els "xoriços" en versió original i doble significat

"The Economist" explica què són els "xoriços" en versió original i doble significat

El setmanari britànic "The Economist" dedica un article a la carn de porc magra picada, o el que és el mateix: als "xoriços" d'Espanya. En l'altra accepció de la paraula, la mateixa publicació repassa els casos de presumpta corrupció política que esquitxen l'Estat.
Myriam Cordón
Finalment, els "xoriços" s'han de posar a assecar

Xoriços penjats

Carn de porc magra i gruixuda picada, farina molt cernuda, alls pelats, pebre, claus mòlts, vi blanc i sal. Aquests serien els ingredients. Però per fer un bon xoriço casolà cal, a més, saber-ne una recepta que té més de cinquanta anys. Consisteix a amassar-ho tot amb el vi i deixar-ho en un got cobert un dia. Després s'han d'embotir les tripes de vaca i porc d'aquesta massa i finalment, s'han de posar a assecar al fum. Fins aquí, la primera part. La segona, però, tothom la intueix. El terme "xoriço" té un altre significat que aquest divendres ha servit de tema central en un article publicat al setmanari britànic "The Economist". En concret, la publicació parla dels "xoriços" d'Espanya i aprofita per fer una repassada als últims episodis de presumpta corrupció política, com el "cas Bárcenas".

"Presumpta" corrupció entre pa i pa

"Un xoriço és una salsitxa espanyola, picant, que és millor acompanyar amb una copa de vi Rioja, i que es pot servir en llesques, en un pastós "sandvitx". Però xoriço també és un qualificatiu informal per a un estafador o un trampós". Així és com explica la publicació política i econòmica una paraula que va ser posada de moda pel moviment dels indignats del 15-M i que ha sobreviscut tant en el subconscient col·lectiu, com en les pancartes que guarneixen les manifestacions que diàriament recorren els carrers de l'Estat, contra les retallades o altres situacions d'injustícia aparegudes arran de la crisi. "No hi ha prou pa per a tant de xoriço", criden els ciutadans indignats. Amb aquesta idea de rerefons i les explicacions pertinents sobre el presumpte finançament irregular del PP, el setmanari assegura que "ara, les acusacions han tocat directament Rajoy" i que "els espanyols han perdut el respecte pels seus polítics". També esmenta els casos que afecten la coalició de Convergència i Unió, i el marit de l'infanta Cristina, Iñaki Urdangarín.

"The Economist" també es qüestiona si l'escàndol que actualment esquitxa la cúpula del Partit Popular pot acabar ensorrant el govern espanyol, però ho posa en dubte al·ludint a la majoria absoluta que té i als tres anys que encara queden per a les eleccions.

El que la publicació no explica és un petit detall conegut de sobres per tots els professionals del sector dels embotits: El "xoriço", un cop ha passat a formar part del sistema (digestiu), torna en forma de repetició al nostre record i deixa un regust ranci i agressiu en els nostres estómacs.