Thatcher va témer un atac espanyol a Gibraltar aprofitant la guerra de les Malvines
El Regne Unit desclassifica documents oficials de la guerra de les Malvines en complir-se el període obligatori de 30 anys de confidencialitat. Reagan va pressionar Thatcher perquè cedís les Malvines a una força de pau internacional.
L'exprimera ministra britànica, Margaret Thatcher, va témer que Espanya ataqués Gibraltar aprofitant que el Regne Unit estava immers en la guerra de les Malvines amb l'Argentina l'any 1982, segons revelen uns documents oficials del seu govern fets públics pels arxius nacionals. En ells, un dels secretaris personals de Thatcher assenyala que "la primera ministra ha expressat preocupació per les implicacions que la crisi de les illes Falkland (Malvines) pugui suposar per a Gibraltar", "en particular per les informacions sobre la reacció d'alegria a la premsa espanyola".
Això no obstant, l'exèrcit britànic va donar un "panorama més tranquil·litzador" i va assegurar que "no tenim cap raó per creure que hi ha una amenaça militar més gran per a Gibraltar per part del govern espanyol", informa el diari 'The Guardian' en la seva edició electrònica. El Comitè Conjunt d'Intel·ligència "reconeix que Espanya té la capacitat militar d'atacar Gibraltar amb poca antelació" però subratlla "la baixa probabilitat d'un atac d'aquest tipus amb l'actual govern espanyol". Thatcher, però, no hi estava d'acord, segons va escriure en un marge del document: "aquesta valoració s'assembla sospitosament a la de les illes Falkland abans de la invasió: 1.000 soldats amb una frontera terrestre, sense cobertura aèria, etc. MT".
A finals d'abril, quan el conflicte a les Malvines ja havia esclatat arran de la invasió argentina, es va saber que Espanya estava planejant fer un exercici amfibi "en una zona d'entrenament a unes 35 milles a l'est de la roca", segons una nota ara desclassificada del Ministeri de Defensa de l'època. "El governador accepta que és improbable que es produeixi un intent, autoritzat o no, d'atacar Gibraltar per aquesta força, però considera prudent que es despleguin avions operatius capaços de fer front a aquest grup amfibi si en sorgís la necessitat", afegeix el document. En conseqüència, es va decidir l'enviament de dos avions de combat Jaguar. Les maniobres espanyoles es van fer sense contratemps.
Les suspicàcies de Thatcher, però, es van mantenir també després de la guerra de les Malvines, segons recull el 'Telegraph'. Al setembre del 1982, el Comitè Conjunt d'Intel·ligència va reconèixer la possibilitat que no hi hagués cap alerta prèvia d'un possible atac espanyol, de manera que la primera ministra va sol·licitar el desplegament d '"un gran nombre d'agents" secrets per cobrir "un ampli cinturó de territori" en territori espanyol a l'altre costat de la frontera.
Londres va destapar una trama líbia que passava armes a l'Argentina durant la guerra de les Malvines
El Regne Unit va destapar el 1982 una trama del coronel libi Moammar al-Gaddafi per facilitar armes a la junta militar argentina en plena guerra de les Malvines, segons revelen també els documents històrics britànics ara desclassificats. Aquests textos, que surten a la llum en complir-se el període obligatori de 30 anys de confidencialitat, indiquen que un diplomàtic britànic de l'exèrcit de l'aire va descobrir el complot, que tenia la base al Brasil.
Els documents, conservats a l'arxiu nacional, relaten que aquest agent es va adonar que els argentins estaven fent servir l'aeroport de Recife, al Brasil, com a escala per al subministrament d'armes des de Líbia a la veïna Argentina. Aquest "air attaché" va aconseguir que un contacte seu a l'aeroport l'embarqués en un dels vols Boeing 707 d'Aerolíneas Argentinas, on va ser testimoni de sis llargues caixes de fusta on suposadament es transportaven míssils.
El 31 de maig del 1982 -en plena guerra de les Malvines, que va transcórrer del 2 d'abril al 14 de juny del 1982-, l'ambaixador del Regne Unit a Brasília, George Harding, va escriure al ministeri britànic d'Exteriors que l'agregat militar de l'exèrcit de l'aire va observar en apropar-se a un avió argentí que "la tripulació estava molt nerviosa, i es veien guardes de seguretat armats". "La font (que es va infiltrar) és l'única persona a qui s'ha permès embarcar, fet que reflecteix tant la seva posició privilegiada com la seva vulnerabilitat".
L'agregat de l'Exèrcit de l'Aire va escriure per la seva banda que havia vist com "el capità de l'avió i dos membres de la seva tripulació parlaven amb el cònsol argentí", mentre tres persones més guardaven l'avió "amb armes". El Foreign Office va descartar que les caixes ocultessin els temuts míssils Exocet que havien causat estralls a les files del Regne Unit, però va demanar que s'aturés el subministrament. Harding va desaconsellar un atac directe contra el Brasil, tot i saber que hi havia "connivència d'algunes autoritats brasileres", ja que això "seria difícil a escala operativa" i tindria greus "conseqüències polítiques". El Foreign Office va descartar posteriorment aquesta "acció directa" en territori brasiler o contra avions en vol i finalment es va optar perquè fos el mateix govern brasiler el que detingués els vols filtrant informació sobre els mateixos mitjançant un tercer país.
Reagan va pressionar Thatcher perquè cedís les Malvines a una força de pau internacional
Aquests documents tracten també sobre altres aspectes de la guerra britanicoargentina, en revelar, per exemple, que l'aleshores president dels Estats Units, Ronald Reagan, va intentar fins a l'últim moment convèncer la primera ministra britànica, Margaret Thatcher, de cessar en la seva obstinació de recapturar l'arxipèlag. Reagan, que tenia un gabinet dividit sobre això i els seus interessos a la regió, volia que Thatcher acceptés la proposta de lliurar les illes, que havia envaït la junta militar argentina, a una força de pau internacional.
En una trucada telefònica a dos quarts de dotze de la nit del 31 de maig del 1982, li va demanar que no humiliés els argentins amb una derrota total, petició a la qual la Dama de Ferro va contestar que no havia enviat una missió militar des de l'altre costat del globus per "lliurar les illes de la Reina a un grup de contacte". Thatcher va argumentar que el president nord-americà hauria fet el mateix "si Alaska hagués estat amenaçada".
Amb tot, els Estats Units van acabar donant suport al Regne Unit amb armes i permetent fer servir la base de l'illa d'Asunción.
Això no obstant, l'exèrcit britànic va donar un "panorama més tranquil·litzador" i va assegurar que "no tenim cap raó per creure que hi ha una amenaça militar més gran per a Gibraltar per part del govern espanyol", informa el diari 'The Guardian' en la seva edició electrònica. El Comitè Conjunt d'Intel·ligència "reconeix que Espanya té la capacitat militar d'atacar Gibraltar amb poca antelació" però subratlla "la baixa probabilitat d'un atac d'aquest tipus amb l'actual govern espanyol". Thatcher, però, no hi estava d'acord, segons va escriure en un marge del document: "aquesta valoració s'assembla sospitosament a la de les illes Falkland abans de la invasió: 1.000 soldats amb una frontera terrestre, sense cobertura aèria, etc. MT".
A finals d'abril, quan el conflicte a les Malvines ja havia esclatat arran de la invasió argentina, es va saber que Espanya estava planejant fer un exercici amfibi "en una zona d'entrenament a unes 35 milles a l'est de la roca", segons una nota ara desclassificada del Ministeri de Defensa de l'època. "El governador accepta que és improbable que es produeixi un intent, autoritzat o no, d'atacar Gibraltar per aquesta força, però considera prudent que es despleguin avions operatius capaços de fer front a aquest grup amfibi si en sorgís la necessitat", afegeix el document. En conseqüència, es va decidir l'enviament de dos avions de combat Jaguar. Les maniobres espanyoles es van fer sense contratemps.
Les suspicàcies de Thatcher, però, es van mantenir també després de la guerra de les Malvines, segons recull el 'Telegraph'. Al setembre del 1982, el Comitè Conjunt d'Intel·ligència va reconèixer la possibilitat que no hi hagués cap alerta prèvia d'un possible atac espanyol, de manera que la primera ministra va sol·licitar el desplegament d '"un gran nombre d'agents" secrets per cobrir "un ampli cinturó de territori" en territori espanyol a l'altre costat de la frontera.
Londres va destapar una trama líbia que passava armes a l'Argentina durant la guerra de les Malvines
El Regne Unit va destapar el 1982 una trama del coronel libi Moammar al-Gaddafi per facilitar armes a la junta militar argentina en plena guerra de les Malvines, segons revelen també els documents històrics britànics ara desclassificats. Aquests textos, que surten a la llum en complir-se el període obligatori de 30 anys de confidencialitat, indiquen que un diplomàtic britànic de l'exèrcit de l'aire va descobrir el complot, que tenia la base al Brasil.
Els documents, conservats a l'arxiu nacional, relaten que aquest agent es va adonar que els argentins estaven fent servir l'aeroport de Recife, al Brasil, com a escala per al subministrament d'armes des de Líbia a la veïna Argentina. Aquest "air attaché" va aconseguir que un contacte seu a l'aeroport l'embarqués en un dels vols Boeing 707 d'Aerolíneas Argentinas, on va ser testimoni de sis llargues caixes de fusta on suposadament es transportaven míssils.
El 31 de maig del 1982 -en plena guerra de les Malvines, que va transcórrer del 2 d'abril al 14 de juny del 1982-, l'ambaixador del Regne Unit a Brasília, George Harding, va escriure al ministeri britànic d'Exteriors que l'agregat militar de l'exèrcit de l'aire va observar en apropar-se a un avió argentí que "la tripulació estava molt nerviosa, i es veien guardes de seguretat armats". "La font (que es va infiltrar) és l'única persona a qui s'ha permès embarcar, fet que reflecteix tant la seva posició privilegiada com la seva vulnerabilitat".
L'agregat de l'Exèrcit de l'Aire va escriure per la seva banda que havia vist com "el capità de l'avió i dos membres de la seva tripulació parlaven amb el cònsol argentí", mentre tres persones més guardaven l'avió "amb armes". El Foreign Office va descartar que les caixes ocultessin els temuts míssils Exocet que havien causat estralls a les files del Regne Unit, però va demanar que s'aturés el subministrament. Harding va desaconsellar un atac directe contra el Brasil, tot i saber que hi havia "connivència d'algunes autoritats brasileres", ja que això "seria difícil a escala operativa" i tindria greus "conseqüències polítiques". El Foreign Office va descartar posteriorment aquesta "acció directa" en territori brasiler o contra avions en vol i finalment es va optar perquè fos el mateix govern brasiler el que detingués els vols filtrant informació sobre els mateixos mitjançant un tercer país.
Reagan va pressionar Thatcher perquè cedís les Malvines a una força de pau internacional
Aquests documents tracten també sobre altres aspectes de la guerra britanicoargentina, en revelar, per exemple, que l'aleshores president dels Estats Units, Ronald Reagan, va intentar fins a l'últim moment convèncer la primera ministra britànica, Margaret Thatcher, de cessar en la seva obstinació de recapturar l'arxipèlag. Reagan, que tenia un gabinet dividit sobre això i els seus interessos a la regió, volia que Thatcher acceptés la proposta de lliurar les illes, que havia envaït la junta militar argentina, a una força de pau internacional.
En una trucada telefònica a dos quarts de dotze de la nit del 31 de maig del 1982, li va demanar que no humiliés els argentins amb una derrota total, petició a la qual la Dama de Ferro va contestar que no havia enviat una missió militar des de l'altre costat del globus per "lliurar les illes de la Reina a un grup de contacte". Thatcher va argumentar que el president nord-americà hauria fet el mateix "si Alaska hagués estat amenaçada".
Amb tot, els Estats Units van acabar donant suport al Regne Unit amb armes i permetent fer servir la base de l'illa d'Asunción.
