TGV: les estacions del martiri
Tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat situen com a prioritat resoldre els problemes amb el TGV perquè aquest arribi a Catalunya com més aviat millor i en bones condicions. Quan això passi s'haurà tancat la història d'una gran infraestructura, molt necessària, molt reinvindicada, però que ha topat fins ara amb un autèntic rosari de dificultats.
Com en les processons de Setmana Santa, el calvari del TGV cap a Lleida té les estacions de martiri.
El primer pas, enrere, és el mal assentament del talús, que hauria de mantenir la via en perfecta horitzontalitat. Tècnics de la Diputació d'Aragó van avisar els constructors que a Pina de Ebro el terra cedia i s'hi havien format clots. El ministeri diu que aquests problemes geotècnics es podran arreglar sense haver d'aixecar la via, però no ha explicat com.
El segon pas del calvari són les baixades de tensió elèctrica, que han provocat que els combois hagin quedat parats entre estacions sense motius externs.
Tercer martiri: no va bé l'innovador sistema de seguretat que hauria d'assegurar la gran velocitat. En lloc d'anar a 300 quilòmetres per hora, que és l'essència de la multimilionària inversió, va de 160 a 200 quilòmetres per hora.
Quarta estació del calvari: en el primer viatge, no funciona el sistema de detecció automàtica d'objectes a la via. S'opta per un sistema personalitzat: distribueixen un batalló vigies al llarg de tot el trajecte perquè avisin si veuen algun obstacle susceptible de fer descarrilar el tren.
Cinquena: no va el canvi d'agulles a l'estació de Las Delicias, a Saragossa. Opten per girar-lo manualment. Aturada de 50 minuts.
Sisè pas del calvari: talls físics al cable de la catenària a la província de Guadalajara. La Guàrdia Civil investiga un possible sabotatge. L'empresa GIF, Gestió d'Infraestructures Ferroviàries, diu que els ha detectat a dos quarts de vuit del matí, però, tot i així, tres hores més tard surt el comboi que després haurà de recular cap a Lleida. Dimiteix el director de GIF.
Setena i no se sap si última estació del calvari: el Talgo Altaria és més lent que l'Alstom.
A totes les errades tècniques s'ha de sumar la corona d'espines de les errades polítiques: els expropiats ocupen la via perquè els fan pagar impostos sobre la indemnització, mentre que a la resta d'Espanya no. Tot això en un context de poca transparència informativa que exaspera la societat civil i les administracions de Lleida.
En definitiva, l'entrada en servei del TGV es va acostant perillosament cap a Setmana Santa.
