Text íntegre de l'entrevista de Catalunya Ràdio al comandant en cap de Guantánamo
Xavier Vilà: Gràcies per atendre'ns avui, senyor David Thomas. David Thomas: Encantat. V: Per començar m'agradaria preguntar-li quants detinguts continuen retinguts aquí. T: Sí, n'hi ha uns 245 encara a la forca operativa conjunta de Guantánamo. V: És un numero exacte? T: Al voltant de 245. V: He mirat documentació del Departament de Defensa, el "Llistat cronològic consolidat dels detinguts alliberats a Guantánamo". Diuen que la població detinguda aquí puja a 242 persones, tenint en compte dos casos molt concrets. En referència a això també diuen que 49 d'aquests 242 neguen cap associació ni amb els talibans ni amb Al-Qaeda. Per què, doncs, continuen aquí? T: Tinc uns 245 detinguts sota la meva custòdia. I tinc 3 missions associades a això. La custòdia legal, segura i humana d'aquests detinguts. La recopilació d'informació per assegurar-me que els detinguts estan segurs i alhora implementar l'aplicació de la llei en la guerra global contra el terrorisme. I alhora dono suport a l'oficina de les comissions militars i els procediments jurídics que estan en marxa a la instal·lació legal d'aquesta instal·lació. Aquestes són les meves missions per a aquests aproximadament 245 detinguts. V: Quan temps fa que desenvolupa aquesta feina? T: Vuit mesos. V: I com va de moment? T: Fantàstic. Estic encantat de liderar unes 2.000 persones, dels 5 àmbits del nostre servei militar, així com del govern federal, empleats i contractistes. Uns 1.100 són guardes dels presoners i fan una feina magnífica. Tinc entès que vostè ha visitat els camps 4, 5 i 6 i l'hospital. V: Sí, senyor, hi vam ser ahir.... T: Molt bé. V: Hi vam ser ahir, de fet, i aquest mati a Camp X-Ray, el que es va desmantellar. I ens hem adonat de la gran diferència entre els camps.
T: Sempre busquem com millorar les condicions dels detinguts. Tenim una biblioteca amb uns 1.300 llibres, en més de 30 llengües. Pel·lícules, DVD, CD del Quran, classes d'art per a alguns dels detinguts. A tots els oferim fins a 4 hores d'esbarjo al dia. Al camp 4, on hi ha els mes submisos, es mouen gairebé en llibertat. Tenen esbarjo junts, mengen, dormen i resen junts.
V: I tinc entès, senyor, que en recopileu informació. Com ho feu?
T: Els observem, monitoritzem l'estat d'ànim dels camps. Ens assegurem que sempre estan al cas de qualsevol activitat o possibles canvis d'actitud. Alguns dels detinguts hi són des de fa més de 7 anys, i és molt important estar atents a l'estat d'ànim i assegurar-nos que estan relativament satisfets per les condicions de la detenció.
V: Com ho feu?
T: Senzillament els observem. Alguns dels nostres detinguts ens diuen que no es troben bé, o que "el meu amic està trist", potser necessita parlar amb algú, i li portem un conseller. Hi prestem atenció i en general controlem l'estat d'ànim dels camps per preparar-nos en cas que passi res.
V: Què pot passar?
T: Bé, com sap, o potser no ho sap, vam tenir un motí en un dels camps. Fa anys no estaven satisfets amb alguna cosa. Per això prestem atenció a aquesta mena de coses i busquem indicadors que potser tenim un problema. Perquè volem que sigui un lloc segur per als guardes i els detinguts, i fem el que podem, i constantment busquem maneres per assegurar-nos que és un lloc segur per a tothom.
V: Diria que aquesta és una gran diferència si considerem el que hi va passar anys enrere? Ho dic perquè s'ha publicat informació en què l'anterior administració reconeixia que 3 persones hi van ser torturades. Haig d'assumir que això ja no passa?
T: He estat aquí 8 mesos i li puc assegurar amb completa franquesa, i autoritat, que no hi ha tortura a Guantánamo. No hi ha res que passi aquí que no estaria orgullós d'ensenyar a la meva mare, als meus fills o a ningú. Conduïm la nostra feina de manera segura i humana.
V: Els detinguts que fa 7 anys que hi són encara són valuosos? Quina mena d'informació útil poden proporcionar per a la seguretat dels EUA?
T: La nostra missió és assegurar-nos que són aquí en condicions segures i humanes. Sempre busco maneres de millorar-ho, busco la seva estimulació intel·lectual, menjar saludable, esbarjo, activitats físiques per mantenir-los segurs i sans. És el meu focus principal.
V: Canviaria alguna cosa?
T: Sempre busco maneres per millorar i refinar el procediment. He ampliat la biblioteca amb més llibres, alguns ja s'havien llegit. Busquem títols nous. Fa poc hem introduït als camps dos diaris àrabs diferents i un en llengua anglesa. La classe d'art és nova; com dic, busco noves maneres per millorar les condicions de detenció.
V: Fa poc hem sabut l'ordre executiva del president que demana tancar la instal·lació. On anirà aquesta gent?
T: Bé, el meu president ha elevat una ordre executiva el 22 de gener del 2009 per tancar el centre de detenció de Guantánamo cap al 22 de gener del 2010. Les deliberacions sobre on aniran els detinguts estan en marxa, el nostre Departament d'Estat consulta altres països i hi ha deliberacions sobre on haurien d'anar, i això ho resoldrà qui li correspongui. Mentrestant mantenim el focus en la nostra missió aquí i seguirem buscant la custòdia legal, segura i humana d'aquests detinguts mentre siguin aquí.
V: Estic segur que li demanaran consell sobre què fer amb ells atès que sou el comandant en cap de la instal·lació.
T: Bé, el meu focus no té res a veure amb el seu destí. El meu focus és mantenir segurs de manera humana els guardes, els detinguts i qui estigui associat en aquesta missió. Aquesta és la meva missió, i és el que el meu meravellós equip de guardes fa cada dia. Tal com vostè ha vist. Vostè s'hi ha passejat, ha pogut veure què fan.
V: Sí, senyor. A la reunió administrativa, quan discuteixen si encara són combatents enemics o no, ¿vostè s'involucra en les reunions, o això no forma part de la seva feina?
T: Hi tenim participació. Parlem del seu comportament mentre són aquí. Qualsevol cosa que observem mentre els tenim sota la nostra custòdia. Però pel que fa a la decisió d'alliberar-los , transferir-los o que segueixin detinguts, es decideix a Washington DC.
V: Moltes gràcies per atendre'ns avui, senyor.
T: Ha estat un autèntic plaer.
T: Si el que t'han dit està en conflicte amb el que creus, hauries d'anar-ho a veure tu mateix. I el que us han dit està en conflicte amb el que el seu pare pensa, aparentment. Per això estic molt content que hagi vingut a veure això amb els seus propis ulls, perquè no és el que li han dit. La realitat d'aquest lloc no és el que li han explicat en molts mitjans de comunicació.
V: Hi estic d'acord, senyor, però vostè entén que hi ha moltes informacions sobre al que va passar aquí fa 7 anys o 6 i escaig, i entenc que vostè no era aquí, llavors. Però jo haig de preguntar...
T: Ho entenc.
V: Perquè vostè és el que mana aquí... I potser és una conversa més filosòfica que podríem tenir, però vostè és un militar, i estic segur que ho entén... Dit d'una altra manera, què passaria si es tractés a l'estranger un militar nord-americà com es va tractar aquesta gent aquí fa 7 anys? Què en pensaria?
T: Bé, jo no era aquí fa 7 anys.
V: Però tots sabem què va passar.
T: No estic segur que estiguem d'acord sobre què va passar aquí. Per exemple, vostè em diria "clar que hi va haver gent torturada a Guantánamo". I jo li diria inequívocament que mai s'ha torturat ningú a Guantánamo. Això és un fet. Ara sembla sorprès. Però és un fet. A ningú se li va practicar la simulació d'ofegament a Guantánamo. És un fet. I tot i això vostè ho creu perquè li han dit que es va torturar gent aquí. No va passar mai.
V: I on va passar, senyor?
T: No ho sé. No sé si va passar, m'han dit que ha passat amb un petit nombre de gent, crec que són 2 els que he sentit que els va passar, però mai a Guantánamo, mai aquí.
V: Li puc preguntar, doncs, per què el govern dels EUA, l'antiga administració, ha dit explícitament que aquí es van torturar 3 persones?
T: No aquí, a Gitmo.
V: Això és el que van dir, senyor.
T: No crec que sigui veritat.
[Hi intervé l'assistenta de premsa de l'almirall]: No és veritat, això va ser abans que fossin traslladats a la custòdia del Departament de Defensa aquí a Guantánamo.
T: I doncs?
V: Bé, no és la informació que jo tenia. Saben on va passar això?
T: Jo no ho sé. Com deia, no sóc un estudiant de la història de Guantánamo. Sóc aquí ara, fa 8 mesos, i puc dir amb absoluta franquesa exactament què ha passat aquí des que hi vaig arribar.
V: I què me'n diu del que li demanava abans... què passaria si practiquessin la simulació d'ofegament a un militar nord-americà a l'Afganistan o l'Iraq? Quina reacció hi hauria?
T: ...No ho sé, no hi he pensat.
V: Ho pregunto perquè aquesta és la reacció que hi ha a vegades a Europa.
T: Clar!
V: I miro d'explicar-li per què hi ha aquest sentiment allà....
T: Bé, com li deia, no sóc un estudiant d'història, no estic gaire segur -per ser honest- què és realment la simulació d'ofegament. No n'he llegit gaire, només la terminologia. Per tant...
V: Jo m'ho he mirat una mica. La tècnica la va establir la inquisició espanyola: tiraven aigua sobre la boca i la cara de gent estirada amb els peus lleugerament enlaire. No n'ha sentit parlar, no li sona familiar?
T: [silenci]
V: Res m&
V: I tinc entès, senyor, que en recopileu informació. Com ho feu?
T: Els observem, monitoritzem l'estat d'ànim dels camps. Ens assegurem que sempre estan al cas de qualsevol activitat o possibles canvis d'actitud. Alguns dels detinguts hi són des de fa més de 7 anys, i és molt important estar atents a l'estat d'ànim i assegurar-nos que estan relativament satisfets per les condicions de la detenció.
V: Com ho feu?
T: Senzillament els observem. Alguns dels nostres detinguts ens diuen que no es troben bé, o que "el meu amic està trist", potser necessita parlar amb algú, i li portem un conseller. Hi prestem atenció i en general controlem l'estat d'ànim dels camps per preparar-nos en cas que passi res.
V: Què pot passar?
T: Bé, com sap, o potser no ho sap, vam tenir un motí en un dels camps. Fa anys no estaven satisfets amb alguna cosa. Per això prestem atenció a aquesta mena de coses i busquem indicadors que potser tenim un problema. Perquè volem que sigui un lloc segur per als guardes i els detinguts, i fem el que podem, i constantment busquem maneres per assegurar-nos que és un lloc segur per a tothom.
V: Diria que aquesta és una gran diferència si considerem el que hi va passar anys enrere? Ho dic perquè s'ha publicat informació en què l'anterior administració reconeixia que 3 persones hi van ser torturades. Haig d'assumir que això ja no passa?
T: He estat aquí 8 mesos i li puc assegurar amb completa franquesa, i autoritat, que no hi ha tortura a Guantánamo. No hi ha res que passi aquí que no estaria orgullós d'ensenyar a la meva mare, als meus fills o a ningú. Conduïm la nostra feina de manera segura i humana.
V: Els detinguts que fa 7 anys que hi són encara són valuosos? Quina mena d'informació útil poden proporcionar per a la seguretat dels EUA?
T: La nostra missió és assegurar-nos que són aquí en condicions segures i humanes. Sempre busco maneres de millorar-ho, busco la seva estimulació intel·lectual, menjar saludable, esbarjo, activitats físiques per mantenir-los segurs i sans. És el meu focus principal.
V: Canviaria alguna cosa?
T: Sempre busco maneres per millorar i refinar el procediment. He ampliat la biblioteca amb més llibres, alguns ja s'havien llegit. Busquem títols nous. Fa poc hem introduït als camps dos diaris àrabs diferents i un en llengua anglesa. La classe d'art és nova; com dic, busco noves maneres per millorar les condicions de detenció.
V: Fa poc hem sabut l'ordre executiva del president que demana tancar la instal·lació. On anirà aquesta gent?
T: Bé, el meu president ha elevat una ordre executiva el 22 de gener del 2009 per tancar el centre de detenció de Guantánamo cap al 22 de gener del 2010. Les deliberacions sobre on aniran els detinguts estan en marxa, el nostre Departament d'Estat consulta altres països i hi ha deliberacions sobre on haurien d'anar, i això ho resoldrà qui li correspongui. Mentrestant mantenim el focus en la nostra missió aquí i seguirem buscant la custòdia legal, segura i humana d'aquests detinguts mentre siguin aquí.
V: Estic segur que li demanaran consell sobre què fer amb ells atès que sou el comandant en cap de la instal·lació.
T: Bé, el meu focus no té res a veure amb el seu destí. El meu focus és mantenir segurs de manera humana els guardes, els detinguts i qui estigui associat en aquesta missió. Aquesta és la meva missió, i és el que el meu meravellós equip de guardes fa cada dia. Tal com vostè ha vist. Vostè s'hi ha passejat, ha pogut veure què fan.
V: Sí, senyor. A la reunió administrativa, quan discuteixen si encara són combatents enemics o no, ¿vostè s'involucra en les reunions, o això no forma part de la seva feina?
T: Hi tenim participació. Parlem del seu comportament mentre són aquí. Qualsevol cosa que observem mentre els tenim sota la nostra custòdia. Però pel que fa a la decisió d'alliberar-los , transferir-los o que segueixin detinguts, es decideix a Washington DC.
V: Moltes gràcies per atendre'ns avui, senyor.
T: Ha estat un autèntic plaer.
T: Si el que t'han dit està en conflicte amb el que creus, hauries d'anar-ho a veure tu mateix. I el que us han dit està en conflicte amb el que el seu pare pensa, aparentment. Per això estic molt content que hagi vingut a veure això amb els seus propis ulls, perquè no és el que li han dit. La realitat d'aquest lloc no és el que li han explicat en molts mitjans de comunicació.
V: Hi estic d'acord, senyor, però vostè entén que hi ha moltes informacions sobre al que va passar aquí fa 7 anys o 6 i escaig, i entenc que vostè no era aquí, llavors. Però jo haig de preguntar...
T: Ho entenc.
V: Perquè vostè és el que mana aquí... I potser és una conversa més filosòfica que podríem tenir, però vostè és un militar, i estic segur que ho entén... Dit d'una altra manera, què passaria si es tractés a l'estranger un militar nord-americà com es va tractar aquesta gent aquí fa 7 anys? Què en pensaria?
T: Bé, jo no era aquí fa 7 anys.
V: Però tots sabem què va passar.
T: No estic segur que estiguem d'acord sobre què va passar aquí. Per exemple, vostè em diria "clar que hi va haver gent torturada a Guantánamo". I jo li diria inequívocament que mai s'ha torturat ningú a Guantánamo. Això és un fet. Ara sembla sorprès. Però és un fet. A ningú se li va practicar la simulació d'ofegament a Guantánamo. És un fet. I tot i això vostè ho creu perquè li han dit que es va torturar gent aquí. No va passar mai.
V: I on va passar, senyor?
T: No ho sé. No sé si va passar, m'han dit que ha passat amb un petit nombre de gent, crec que són 2 els que he sentit que els va passar, però mai a Guantánamo, mai aquí.
V: Li puc preguntar, doncs, per què el govern dels EUA, l'antiga administració, ha dit explícitament que aquí es van torturar 3 persones?
T: No aquí, a Gitmo.
V: Això és el que van dir, senyor.
T: No crec que sigui veritat.
[Hi intervé l'assistenta de premsa de l'almirall]: No és veritat, això va ser abans que fossin traslladats a la custòdia del Departament de Defensa aquí a Guantánamo.
T: I doncs?
V: Bé, no és la informació que jo tenia. Saben on va passar això?
T: Jo no ho sé. Com deia, no sóc un estudiant de la història de Guantánamo. Sóc aquí ara, fa 8 mesos, i puc dir amb absoluta franquesa exactament què ha passat aquí des que hi vaig arribar.
V: I què me'n diu del que li demanava abans... què passaria si practiquessin la simulació d'ofegament a un militar nord-americà a l'Afganistan o l'Iraq? Quina reacció hi hauria?
T: ...No ho sé, no hi he pensat.
V: Ho pregunto perquè aquesta és la reacció que hi ha a vegades a Europa.
T: Clar!
V: I miro d'explicar-li per què hi ha aquest sentiment allà....
T: Bé, com li deia, no sóc un estudiant d'història, no estic gaire segur -per ser honest- què és realment la simulació d'ofegament. No n'he llegit gaire, només la terminologia. Per tant...
V: Jo m'ho he mirat una mica. La tècnica la va establir la inquisició espanyola: tiraven aigua sobre la boca i la cara de gent estirada amb els peus lleugerament enlaire. No n'ha sentit parlar, no li sona familiar?
T: [silenci]
V: Res m&
