Territori i Sostenibilitat vol extreure del Pirineu l'ós Goiat després dels successius atacs a bestiar
ACN Llavorsí.-El Departament de Territori i Sostenibilitat vol extraure del Pirineu l'ós Goiat, un exemplar que des que va arribar d'Eslovènia fa dos anys ha protagonitzat diversos atacs a bestiar i que en els darrers mesos s'han vist incrementats amb una quinzena de comptabilitzats des de l'abril. El conseller Damià Calvet s'ha reunit aquest dissabte amb ramaders a la Val d'Aran i al Pallars Sobirà i els ha comunicat la voluntat ''d'afrontar puntualment'' aquesta ''problemàtica'' per continuar amb el normal desenvolupament del programa Piros Life que l'any que ve s'acaba. Per extraure Goiat del medi caldrà complir una sèrie de ''mesures tècniques'' perquè es tracta d'un animal salvatge de ''màxima protecció a nivell europeu''. A més a més, el programa es desenvolupa conjuntament amb l'administració francesa. Els ramaders consideren insuficient aquesta mesura ja que creuen que no és només Goiat qui ataca el bestiar i demanen la retirada de tots els ossos que hi ha al Pirineu.
El conseller Calvet ha descrit l'ós Goiat com un exemplar ''predador de bestiar gran'' com ara bé cavalls, eugues i vaques. És per això que el Departament ha pres la determinació d'extreure'l del territori i continuar amb el normal desenvolupament del programa Piros Life, que l'any que ve s'acaba i ''caldrà establir una estratègia de continuïtat''.Per poder extraure Goiat del medi caldrà complir una sèrie de mesures tècniques perquè es tracta d'un animal salvatge de ''màxima protecció a nivell europeu''. A més a més, al programa hi intervé l'administració francesa i per tant caldrà arribar a acords. En qualsevol cas, Calvet no ha volgut precisar com i quan es farà aquesta extracció perquè ''ens agradaria que la captura de Goiat no s'estigués radiant minut a minut''. Així, ha afegit que de la mateixa manera que quan es va introduir es va fer públic unes hores abans, ara quan es retiri també passarà el mateix.El conseller de Territori ha dit que tot plegat s'ha d'emmarcar amb una ''estratègia de ramaderia extensiva'', ja que el sector viu un conjunt de circumstàncies que no són només causa de la gestió de l'ós, amb el qual es vol garantir la convivència. Hi ha factors com la resta de fauna salvatge, la gestió d'ajudes o les infraestructures del territori, que han de tenir lloc en aquesta estratègia i des del Departament hi ha la voluntat de desenvolupar-les properament.Els ramaders no volen cap ós al PirineuA la sortida de la reunió, el responsable de les comarques de muntanya d'Unió de Pagesos, Joan Guitart, ha manifestat que el sector ramader no vol cap ós al Pirineu. Asseguren que la problemàtica s'ha ''focalitzat'' amb Goiat i consideren que això és una ''manipulació de l'opinió pública'' perquè no creuen que un mateix exemplar pugui fer tres atacs en un sol dia, tal i com s'ha registrat en alguna ocasió. Guitart ha dit que hi ha més de 50 óssos al Pirineu i no pot ser que només faci atacs un i per això els ramaders creuen que la solució passat per retirar-los tots.Els ramaders són conscients que això suposa ''anar endarrere'' i que costarà molt ja que el programa de reintroducció de l'ós s'està desenvolupant des dels anys 90. En qualsevol cas, alerten que de pagesos i ramaders cada dia n'hi ha menys i el que volen és ''tranquil·litat'' per gestionar i pasturar el bestiar per la muntanya. Ara, en canvi, diuen que han d'anar a vigilar cada dia els ramats.Presentació de l'ampliació del Parc Natural de l'Alt PirineuLa reunió del conseller de Territori i Sostenibilitat amb els ramaders ha tingut lloc abans de la presentació del projecte d'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu als alcaldes del territori. L'acte s'ha fet a la casa del Parc, a Llavorsí i s'ha exposat l'ampliació que va aprovar l'executiu català el passat 3 de juliol suma 9.500 hectàrees més quan precisament es compleixen 15 anys de la creació d'aquest parc. Així doncs, es passa de les 69.850 hectàrees que hi havia fins ara a gairebé 79.317. L'ampliació afecta a 7 municipis de les comarques de l'Alt Urgell (Valls de Valira) i el Pallars Sobirà (Farrera, Alt Àneu, Llavorsí, Rialp, Soriguera i Alins). La proposta s'ha elaborat amb el consens dels municipis de la zona i els sectors ampliats són adjacents al Parc i han estat proposats pels ajuntaments i EMD's. Contenen valors naturals i paisatgístics d'interès o bé es tracta de sectors de reduïda dimensió que havien quedat exclosos del Parc. En general, els ajuntaments hi veuen beneficis en la promoció i en la conservació i manteniment del medi ambient així com suport a l'hora de lluitar contra projectes que impacten en el territori.
