Teresa Pàmies, guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Teresa Pàmies ha rebut aquest vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. L'escriptora i periodista catalana rep el guardó en reconeixement a la seva tasca intel.lectual i per haver contribuït de manera continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Teresa Pàmies, guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Per la tasca intel·lectual

Teresa Pàmies, guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Teresa Pàmies ha rebut aquest vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. L'escriptora i periodista catalana rep el guardó en reconeixement a la seva tasca intel.lectual i per haver contribuït de manera continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Actualitzat
Pàmies ha rebut el premi en un acte que s'ha celebrat al Palau de la Música, i ha estat Dolors Oller, membre del jurat, qui ha glossat la vida i l'obra de l'escriptora de Balaguer. Teresa Pàmies és la segona dona que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, després de Mercè Rodoreda, que va ser premiada el 1980. QUI ÉS TERESA PÀMIES Algun cop, Teresa Pàmies ha dit que mai escriurà unes memòries perquè la seva vida ja l'ha explicada als llibres. Va néixer a Balaguer el 1919, en una de les comarques més revolucionàries de Catalunya. Era filla del "roig" del poble, com anomenaven el seu pare, i per això el seu compromís polític va ser molt precoç. Dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, en aquells anys ja se la recorda com una gran oradora. Però la derrota a la Guerra Civil la va empènyer a l'exili. Primer a França, després a la República Dominicana, Cuba, Mèxic, i deu anys a Praga, que la van marcar especialment. A Txecoslovàquia va ser redactora de Ràdio Praga, que emetia en castellà i algun cop en català per a Europa i l'Amèrica Llatina. Després d'uns anys a París, va tornar de l'exili a Barcelona, el 71, on va rebre el Premi Josep Pla pel llibre "Testament a Praga", escrit conjuntament amb el seu pare. Casada amb l'exsecretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, amb qui als setanta s'havien de trobar d'amagat a la plaça Letamendi, en un banc arrecerat, lluny de la mirada de la policia. Pàmies va arribar tard a la literatura. S'hi va poder dedicar plenament quan va tornar de l'exili: títols com "Amor clandestí", "Gent del meu exili" o "Cròniques de comiat" demostren que Teresa Pàmies ha estat capaç de convertir les vivències personals en història col·lectiva.