TATP, l'explosiu que preparaven a Alcanar: barat, indetectable i perillós de fabricar

Qualsevol petit incident va poder causar l'explosió a la casa d'Alcanar
TATP, l'explosiu que preparaven a Alcanar: barat, indetectable i perillós de fabricar

TATP, l'explosiu que preparaven a Alcanar: barat, indetectable i perillós de fabricar

Qualsevol petit incident va poder causar l'explosió a la casa d'Alcanar
Xavier Duran
Vista aèria de les restes de la casa d'Alcanar

Vista aèria de les restes de la casa d'Alcanar

L'explosiu que preparaven els terroristes a la casa d'Alcanar és senzill i barat de fabricar, però també extremadament perillós de manipular. Canvis de temperatura, petits impactes o una simple fricció poden provocar-ne l'explosió. Però, perquè esclati, ha d'estar sec. Això fa pensar que l'explosiu ja devia estar sec o gairebé i, per tant, es podria suposar que el seu ús en atemptats era imminent.

El nom de l'explosiu és peròxid d'acetona. Usualment es presenta en forma triple, formant un anell, i per això se'l coneix amb les lletres TATP, inicials del seu nom en anglès (triacetone triperoxide). Va ser descobert el 1895 pel químic alemany Richard Wolffenstein, que el va obtenir combinant acetona i peròxid d'hidrogen –popularment conegut com a aigua oxigenada– i deixant la mescla una setmana a temperatura ambient.

La seva fabricació és ara tan fàcil com ho va ser llavors. Els reactius són ben assequibles en farmàcies, adrogueries o botigues de cosmètics. Només cal tenir en compte que l'aigua oxigenada que es ven a les farmàcies no és prou concentrada i que també s'ha d'utilitzar un àcid fort, com clorhídric o sulfúric.

Aquesta facilitat contrasta amb el perill que representa intentar fer-ne la síntesi, cosa que li ha fet guanyar-se el sobrenom de "Mare de Satanàs". El TATP s'utilitza en la indústria com a iniciador de reaccions de polimerització o en la fabricació de materials compòsits amb fibra de vidre reforçada. Però fins i tot en aquests entorns especialitzats la substància crea situacions potencialment molt perilloses. Per això, en diversos processos industrials, s'intenta impedir que es generi com a subproducte, ajustant-ne el pH o la temperatura de la reacció o afegint-hi inhibidors.

El TATP té un altre avantatge per als terroristes: sol passar desapercebut per als detectors d'explosius. La majoria d'aquests aparells estan preparats per a explosius que contenen nitrogen, que són la majoria. El TATP no en conté i, com que esquiva els detectors, pertany al grup dels anomenats explosius "transparents".

A diferència d'altres explosius, el TATP no produeix gaire calor, però sí una gran quantitat de gas. Amb uns centenars de grams n'hi ha prou perquè es generin centenars de litres de gas en fraccions de segon. Per això, la gran quantitat que en tenien els terroristes a Alcanar va provocar una potent explosió i la columna de gas que es va veure des de molts quilòmetres de distància.

El TATP s'utilitza des de fa anys en atacs terroristes. L'han fet servir terroristes suïcides a l'Orient Mitjà i també es va utilitzar en les explosions que el juliol del 2005 van causar 52 morts i més de 700 ferits a Londres, en l'atac a París el novembre del 2015 i en els atemptats a Brussel·les i a Manchester. També és l'explosiu que va escollir el 2001 Richard Reid, el "terrorista de la sabata", per fer esclatar un avió en ple vol entre París i Miami. Per fer-ho, duia més de 200 grams de TATP a les sabates. Va ser reduït per la tripulació i uns passatgers, i va ser condemnat a tres cadenes perpètues i 110 anys addicionals.

NOTÍCIES RELACIONADES