La líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha trencat avui el silenci sobre la violència contra els rohingyes (Reuters)
Birmània

Suu Kyi trenca el silenci sobre la violència contra els rohingyes a Birmània

La líder de facto del país evita criticar l'exèrcit i assegura que està oberta a l'"escrutini internacional"

Juli RodésActualitzat

Aung San Suu Kyi, la líder de facto de Birmània i Premi Nobel de la Pau, ha trencat avui el seu silenci sobre la violència contra la minoria musulmana rohingya a l'oest del país, que ha causat l'èxode de més 400.000 persones.

En una compareixença de mitja hora davant de diplomàtics i altres representants de la comunitat internacional, feta a Naypyitaw, la capital administrativa de Birmània, Suu Kyi ha declarat que no tem un "escrutini internacional" de la seva gestió del conflicte i que no pensa eludir cap responsabilitat.

 

Suu Kyi, molt criticada per la comunitat internacional per no haver aturat la violència de l'exèrcit contra els rohingyes, ha assegurat que "les forces de seguretat han rebut instruccions" per "prendre totes les mesures necessàries per evitar danys col·laterals i que civils resultin ferits". I ha afegit que no hi ha hagut enfrontaments armats ni operacions militars des del 5 de setembre.

També ha anunciat que prendrà mesures contra les persones -de qualsevol religió, raça o posició política- que hagin violat les lleis de Birmània i els drets humans.

"Condemnem totes les violacions dels drets humans i la violència fora de la llei. Estem compromesos amb el restabliment de la pau, l'estabilitat i l'estat de dret a tot el país." - Aung San Suu Kyi, líder de facto de Birmània

En la seva compareixença, Suu Kyi també s'ha compromès a enviar ajuda humanitària a l'estat de Rakhine, on viuen la comunitat rohingyha i altres minories, atenent la petició que ahir havien fet un grup de països liderats pel Regne Unit.

El discurs de Suu Kyi l'han seguit per televisió des de diversos punts del país grups de ciutadans que han mostrat fotografies i cartells de suport a la líder birmana.

 

L'actual crisi relacionada amb la minoria rohingya va començar el 25 d'agost, arran d'un atac d'insurgents que va ser contestat amb una operació militar de represàlia. Des d'aleshores, més de 400.000 rohingyes han fugit a la veïna Bangladesh i s'han denunciat assassinats massius, tortures i violència sexual, i la destrucció sencera d'uns 200 poblats rohingyes en territori birmà. L'ONU va descriure aquests fets com "un exemple de manual de neteja ètnica".

Els rohingyes, el grup d'apàtrides més gran del món, són tractats com a estrangers a Birmània, on més del 90% de la població és budista.

"Aung San Suu Kyi ha demostrat que ella i el seu govern encara estan amagant el cap sota la sorra davant els horrors en l'estat de Rakhine." - James Goze, director d'Amnistia Internacional per al Sud-est asiàtic i el Pacífic

Entitats de defensa dels drets humans com Human Rights Watch o Amnistia Internacional han posat en dubte algunes de les afirmacions de Suu Kyi, que contrasten amb els testimonis dels refugiats arribats a Bangladesh. En concret, des d'Amnistia Internacional l'han acusada de minimitzar l'abast de la tragèdia que han patit els rohingyhes i altres minories, i de dir que no tem l'"escrutini internacional", després d'haver impedit l'entrada al país d'una missió de l'ONU que havia d'investigar les denúncies d'abusos contra els rohingyes.  

 

I Human Rights Watch ha fet públic una anàlisi -publicada pel diari "The New York Times"- feta a partir de la comparació d'imatges de satèl·lit que demostra que des del 25 d'agost s'han cremat més de 200 poblats rohingyes.

ARXIVAT A:
RohingyesBirmàniaDrets humans
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut