Surten a la llum els documents policials contra la Marxa per la Llibertat del 1976
L'historiador Josep Calvet localitza els arxius sobre la prohibició d'aquesta iniciativa per reclamar les llibertats bàsiques, l'amnistia dels presos polítics i l'Estatut d'Autonomia, que va ser objecte d'una forta repressió. Entre els protagonistes, Àngel Colom o Arcadi Oliveres. Els arguments policials s'assemblen als que s'han fet servir per prohibir la cadena humana valenciana.
TVC / RedaccióActualitzat
Marxa per la Llibertat. El nom podria ser d'una mobilització d'aquesta Diada del 2013, però en realitat correspon a un seguit de columnes organitzades a finals de l'estiu del 1976 per reclamar les llibertats bàsiques, l'amnistia dels presos polítics i l'Estatut d'Autonomia, que l'any passat va tenir un rèplica. Centenars de persones van caminar pacíficament durant més de dos mesos fins arribar al monestir de Poblet l'11 de Setembre. La reivindicació, que van protagonitzar gent com Àngel Colom o Arcadi Oliveres (que en van parlar amb motiu del 35è aniversari), es va fer amb el lema "Poble català, posa't a caminar" i no va estar exempta de repressió.
La Guàrdia Civil va rebre instruccions d'avortar la Marxa des del principi, impedir concentracions i controlar carreteres. Es va prohibir el repic de campanes (en el cas de la Via Catalana, una part de l'Església ha demanat que no repiquin), la megafonia i fer fotografies. La iniciativa es va prohibir al·legant que no oferia "les mínimes garanties de seguretat" i que "alteraria la vida ordinària de les poblacions" per on havia de passar.
Tot i la prohibició, els marxaires es van posar a caminar al juliol del 76 des de diferents punts de Catalunya per trobar-se tots a Poblet per la Diada, encara que el fort dispositiu a Montblanc va impedir que bona part dels activistes arribessin a la meta. Al final, unes 400 persones ho van aconseguir.
Pel camí hi va haver enfrontaments i detencions, entre les quals la d'un dels organitzadors, Àngel Colom, que ara ha pogut veure per primera vegada els documents que van escriure la Guàrdia Civil i les autoritats del règim franquista sobre aquella iniciativa. L'historiador Josep Calvet els ha localitzat als arxius de la delegació del govern. Totes les seus van rebre una nota prohibint la marxa.
Els arguments que el Ministeri de Governació, aleshores capitanejat per Manuel Fraga, va al·legar en el seu moment per prohibir la Marxa són similars als que la subdelegació del govern espanyol ha donat per impedir la Cadena Humana per la Llengua i la Llibertat convocada entre Alcanar i Vinaròs. Es tracta d'una iniciativa d'Acció Cultural del País Valencià que vol enllaçar amb la Via Catalana. ACPV ja ha presentat recurs contra la prohibició i manté la convocatòria, encara que, en funció del que decideixi el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, es farà a la part valenciana o bé a la catalana, amb el nom de "Cadena humana valenciana a l'exili".
ACPV ha reiterat que l'argument que la cadena suposa un "perill físic per als participants" no té motiu de ser, perquè està previst tallar el trànsit de l'N-340 des de Vinaròs i fins a la frontera amb Catalunya "independentment de la cadena valenciana, per tal d'evitar un embús en l'entrada a Catalunya per aquesta carretera, mentre duri la cadena catalana".
La Guàrdia Civil va rebre instruccions d'avortar la Marxa des del principi, impedir concentracions i controlar carreteres. Es va prohibir el repic de campanes (en el cas de la Via Catalana, una part de l'Església ha demanat que no repiquin), la megafonia i fer fotografies. La iniciativa es va prohibir al·legant que no oferia "les mínimes garanties de seguretat" i que "alteraria la vida ordinària de les poblacions" per on havia de passar.
Tot i la prohibició, els marxaires es van posar a caminar al juliol del 76 des de diferents punts de Catalunya per trobar-se tots a Poblet per la Diada, encara que el fort dispositiu a Montblanc va impedir que bona part dels activistes arribessin a la meta. Al final, unes 400 persones ho van aconseguir.
Pel camí hi va haver enfrontaments i detencions, entre les quals la d'un dels organitzadors, Àngel Colom, que ara ha pogut veure per primera vegada els documents que van escriure la Guàrdia Civil i les autoritats del règim franquista sobre aquella iniciativa. L'historiador Josep Calvet els ha localitzat als arxius de la delegació del govern. Totes les seus van rebre una nota prohibint la marxa.
Els arguments que el Ministeri de Governació, aleshores capitanejat per Manuel Fraga, va al·legar en el seu moment per prohibir la Marxa són similars als que la subdelegació del govern espanyol ha donat per impedir la Cadena Humana per la Llengua i la Llibertat convocada entre Alcanar i Vinaròs. Es tracta d'una iniciativa d'Acció Cultural del País Valencià que vol enllaçar amb la Via Catalana. ACPV ja ha presentat recurs contra la prohibició i manté la convocatòria, encara que, en funció del que decideixi el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, es farà a la part valenciana o bé a la catalana, amb el nom de "Cadena humana valenciana a l'exili".
ACPV ha reiterat que l'argument que la cadena suposa un "perill físic per als participants" no té motiu de ser, perquè està previst tallar el trànsit de l'N-340 des de Vinaròs i fins a la frontera amb Catalunya "independentment de la cadena valenciana, per tal d'evitar un embús en l'entrada a Catalunya per aquesta carretera, mentre duri la cadena catalana".
