Surt a la llum una "resistència silenciosa" a la Casa Blanca per contenir Trump

El diari "The New York Times", dimecres, ha decidit publicar en el seu editorial una carta anònima d'algú que s'identifica com un dels alts funcionaris del gabinet Trump a la Casa Blanca. El diari justifica aquesta inusual publicació per les revelacions que fa l'autor sobre el dilema en qual es troben els alts funcionaris de l'administracio de Trump: confessa que el seu compromís amb el país l'obliga, a ell i altres alts funcionaris de la Casa Blanca, a "frustrar" deliberadament part de l'agenda del president Trump per evitar mals més greus.

"Molts dels alts funcionaris de la seva pròpia administració treballen amb diligència des de dins per frustrar part de la seva agenda i les seves pitjors inclinacions."

Jo ho sabria. Sóc un d'ells."

La gran pregunta és qui hi ha darrere de l'article! El @nytimes difícilment publicaria una carta anònima si no fos d'algú important. Un ministre, un assessor? Sigui qui sigui, se la juga i es creu prou "autoritzat" per desafiar un president escollit democràticament. #cosasvederes

— Xesco Reverter (@xescoreverter) 6 de setembre de 2018

El declarant anònim s'identifica com a part d'una "resistència silenciosa" que actua per "posar primer el país", una frase que recorda l'eslogan de Trump "America first".

També deixa clar que no es tracta de cap grup que treballi internament pels interessos de l'esquerra sinó que el seu deure és abans que res amb el país i pensa que l'acció de Trump és perjudicial pel país.

"Que quedi clar: la nostra no és la 'resistència' popular de l'esquerra.

"Però creiem que el nostre primer deure és per a aquest país, i el president continua actuant de manera perjudicial per a la salut de la nostra república."

Hi ha una resistència silenciosa dins de l'administració de persones que opten per posar primer el país. Però la veritable diferència la marcaran els ciutadans que cada dia s'alcen per damunt de la política, que arriben a través del passadís i decideixen treure les etiquetes a favor d'una sola: els nord-americans.

En la carta l'autor analitza les raons que els han portat a questa situació que segons ell rau el la falta de moralitat del president.

"L'arrel del problema és l'amoralitat del president. Qualsevol que treballi amb ell sap que no s'adhereix a cap principi discernible que guiï la seva presa de decisions."

Fins i tot admet que es va plantejar aplicar la 25 ena. esmena per declarar la incapacitat del president Trump.

"Atesa la inestabilitat que molts van presenciar, va haver-hi primers rumors al gabinet d'invocar la 25a esmena, que començaria un procés complex per inhabilitar el president. Però ningú volia precipitar una crisi constitucional. Així que es va decidir fer el possible per dirigir l'administració en la direcció correcta fins que, d'una manera o altra, s'hagi acabat."

Comportaments perillosos

Continua explicant com el comportament de Trump pot abocar a situacions tenses i preocupants.

"La preocupació més gran no és el que el Sr.Trump ha fet a la presidència, sinó el que nosaltres, com a nació, li hem permès fer. Ens hem enfonsat amb ell i hem permès que el nostre discurs estigui despullat de civisme."

Descriu amb dures paraules el perfil del president que segons diu, no respecta cap dels principis conservadors: ments lliures, mercats lliures i persones lliures. Critica la campanya del president contra la premsa i qualifica els "impulsos del president" d'"antidemocràtics" i posa com exemple en la política exterior la seva "preferència pels autòcrates i dictadors"

El resultat és una presidència de dues vies.

Prenent política exterior: públicament i en privat, el president Trump mostra una preferència pels autòcrates i dictadors, com el president Vladimir Putin de Rússia i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, i mostra poca apreciació genuïna pels vincles que ens uneixen als aliats, nacions amb idees afins.

Reconeix certs èxits però no gràcies a l'estil de lideratge del president que diu que és impetuós, bel·ligerant i ineficaç, una percepció que a la Casa Blanca molts comparteixen en privat.

"Des de la Casa Blanca fins als departaments i agències executives, els alts funcionaris admeten privadament la seva incredulitat diària als comentaris i accions del comandant en cap. La majoria estan treballant per aïllar les seves operacions dels seus capritxos."

"La seva impulsivitat dóna lloc a decisions mediocres, poc informades i ocasionalment temeràries que s'han de tirar enrere.

I posa exemples:

"Literalment no hi ha manera de saber si canviarà d'opinió d'un minut a l'altre. Es va queixar recentment per un alt funcionari, exasperat per una reunió de l'Oficina Oval, en què el president va capgirar una decisió política important que havia fet només una setmana abans."

La carta publicada a l'editorial del NYTimes destaca la feina d'uns "insòlits herois" que diu, "malgrat aparèixer com a "villans" a la premsa, intenten en privat contenir les males decisions tot i que no sempre tenen èxit."

Aquesta carta ha estat publicada coincidint amb la polèmica aixecada pel llibre "Fear" (por) del periodista del Washington Post, Bob Woorward, un dels que va aixecar el cas Wartergate que va acabar amb la presdència de Richard Nixon el 1972. El llibre, ben documentat i constrastat, explica, precisament aquestes interioritats de l'ala oest de la Casa Blanca.